reclamació judicial
Demanda milionària d'una funerària contra el SAAS
Pompes Fúnebres Andorranes reclama 1,3 milions a la parapública en entendre que se la perjudica amb el repartiment de les guàrdies
Pompes Fúnebres Andorranes ha presentat una demanda milionària contra el SAAS perquè se la compensi pel que considera un tracte desigual que hauria aplicat la parapública en el repartiment de les guàrdies de les funeràries. Concretament, demana un total d’1.319.152,20 euros a més dels interessos legals per tots aquells serveis que hauria deixat de percebre entre el 2008 i el 2014 (els anys durant els quals s’ha pogut acreditar el perjudici) encarregats des de l’hospital Nostra Senyora de Meritxell. De la mateixa manera, també es demana que es satisfaci la quantitat que resulti en concepte de les guàrdies deixades de percebre durant el 2015, tant de l’hospital com de les altres institucions que requereixen aquest tipus de serveis: residència Sant Vicenç d’Enclar, residència Clara Rabassa, la policia, el servei de medicina legal forense i el cos de bombers. Una demanda que arriba després que s’entrés un recurs al SAAS el mes d’octubre passat i aquest no li donés curs, assegurant que no tenia potestat en el repartiment de les guàrdies.
La gerent de la funerària, Esperança Somoza, va relatar que des de l’any 1995 i fins al 2002 el repartiment “era equitatiu”, però l’estiu del 2002 tot va canviar. Segons la documentació que consta a la demanda, a la qual ha tingut accés el Diari, el llavors director general del SAAS, Salvador Pàmies, va signar un acord que fixava que les guàrdies quedaven repartides de la manera següent: del dia 1 fins al 23 del mes, cobrien les guàrdies Serveis Funeraris Sixto, Pompes Fúnebres de les Valls, Funerària Marsenyac, Funerària Canillo, Funerària Rossell, Funerària Bordoll i Funerària Manel; mentre que del dia 24 fins a l’últim dia del mes les guàrdies eren per a Pompes Fúnebres Andorranes.
Funeràries no existents
Un repartiment que podria semblar lògic si es té en compte que les primeres tres setmanes del mes hi consten fins a set empreses que haurien de repartir-se els serveis. Ara bé, segons la demandant, aquesta situació no és així, ja que en aquell moment ja va alertar el SAAS que la majoria d’aquells negocis “no tenien una activitat real”. Així, es defensa que les dues úniques funeràries amb capacitat per donar el servei són Pompes Fúnebres Andorranes i Pompes Fúnebres les Valls.
Somoza assegura que “la majoria no eren funeràries, sinó fusteries” i, de fet, a dia d’avui, la majoria d’elles estan donades de baixa del registre de comerç o han quedat integrades a Pompes Fúnebres de les Valls, l’única que manté l’activitat. Alguna, fins i tot, ni tan sols és present en el registre. I en moltes, en les referències més antigues, hi apareix el mateix telèfon de contacte. Uns elements que també s’han fet constar en la demanda.
Així doncs, a més de la compensació econòmica també s’impugna l’acord del 2002 i es reclama un repartiment equitatiu de les guàrdies, de manera que cada empresa cobreixi quinze dies. Des de la representació legal de Pompes Fúnebres Andorranes, a més, es defensa que es té constància que des que es va entrar el recurs al SAAS, a l’octubre, la parapública va enviar una comunicació a la resta d’organismes que requereixen de serveis funeraris on se’ls indica que el repartiment de les guàrdies es farà només entre Pompes Fúnebres de les Valls (de l’1 al 23 del mes) i Pompes Fúnebres Andorranes (del 24 fins l’últim dia de cada mes). Una situació que encara ha generat més malestar, ja que Pompes Andorranes considera que la desigualtat encara és més flagrant.
Somoza assegura que tot i haver denunciat la situació de manera reiterada, mai ha obtingut cap solució. “Cada nou director que hi ha hagut l’he anat a veure i sempre he obtingut la mateixa resposta: que ja estava fet i que era un tema que no depenia d’ell.” I sustenta que en una reunió amb directius del SAAS i de l’hospital se li va arribar a dir: “què pots fer? Encara gràcies que et deixem una setmana”. També es va dirigir al raonador del ciutadà, qui tampoc va intervenir. Somoza manifesta que “és una impotència tan terrible que no es pot ni imaginar”, i reclama que es fixi algun tipus de regulació per evitar aquestes desigualtats, sobretot tractant-se d’organismes públics.
A més, es mostra convençuda que és fàcil detectar la problemàtica i corroborar que només són dues les funeràries operatives. “Demostrar això és fàcil: segur que només hauran facturat dues funeràries”, va apuntar.