reportatge
Un final anunciat
El president de l’IEA i ministre d’Educació, Èric Jover, anunciava l’agost passat la decisió de tancar les seus de l’entitat a Barcelona i Tolosa per reforçar la creació d’un centre de recerca històrica. Les seus ja estan tancades i ja es busca responsable per al nou centre.
Un final anunciat
Quaranta anys d’història de les seus de l’Institut d’Estudis Andorrans (IEA) a Barcelona i Tolosa descansen des de fa poques setmanes a la central de Sant Julià de Lòria, on s’han traslladat les biblioteques i l’arxiu documental que hi havia a Catalunya i França. Les dues seus, tal com van anunciar el president de l’IEA i ministre d’Educació, Èric Jover, i el director de l’ens, Jordi Guillamet, l’agost passat, tenien els dies comptats i van tancar les seves portes a final del mes de desembre de l’any passat. “A Barcelona vam a anar amb una furgoneta a carregar tot el material per portar-lo a Andorra”, explicava fa uns dies Guillamet al Diari, que hi afegia que en el cas de Tolosa “el trasllat del material fins a la seu de Sant Julià de Lòria el van fer uns transportistes”. Aquest mes, assenyalava, es finalitzarà una petita remodelació que s’ha fet a l’espai que ocupa l’IEA a l’edifici Molí de l’avinguda Rocafort, per encabir-hi tot el material.
El tancament de les seus a l’estranger de l’IEA –les de Barcelona i França (primer a Perpinyà i després a Tolosa) es van obrir l’any 1976– ha afectat també les dues persones que hi treballaven. La que s’encarregava de la seu catalana va decidir rescindir el contracte amb l’IEA, que li havia proposat continuar treballant per l’institut des d’Andorra. La de Tolosa ara ho fa, des del seu domicili en aquesta ciutat, per al Centre d’estudis de natura i de muntanya (Cenma). És física de professió, està col·laborant en un estudi sobre el sol i ve cinc cops al mes al país.
El Govern va decidir tancar les dues seus de l’IEA per la necessitat de reorientar els recursos que es destinaven a les mateixes i perquè en aquestes dues delegacions ja no s’hi feien investigacions des de fa anys. Mantenir obertes les dues seus tenia un cost anual de 120.000 euros i aquests diners es mantindran al pressupost de l’institut, que és d’un milió.
Part d’aquests diners s’usaran per posar en marxa un tercer centre d’investigació que s’afegirà al de recerca sociològica (CRES) i al Cenma. El nou centre treballarà en l’àmbit dels estudis històrics i a través d’ells es potenciarà i dirigirà la recerca sobre la història d’Andorra. Al respecte, el director de l’IEA explicava que durant aquesta setmana està previst que surti l’edicte per seleccionar la persona (ha de ser andorrà o resident al Principat) encarregada de desenvolupar el projecte. Es preveu que com a molt tard a l’abril el centre comenci a fer la seva tasca d’investigació històrica. El passat mes de desembre hi va haver una primera reunió del consell consultiu que s’ha creat per impulsar-lo i que està format per investigadors de la Universitat de Lleida, de la Universitat Autònoma de Barcelona, de la Universitat de Tolosa i de la Universitat d’Andorra.
A l’espai que s’està remodelant per posar les biblioteques i l’arxiu documental que les seus de Barcelona i Tolosa han generat en els seus quaranta anys de vida, també s’encabirà el centre de recerca històrica que ha de permetre construir un relat històric i un discurs identitari d’Andorra i fer divulgació escolar.
FALTA DE MASSA CRÍTICA AL PAÍS
Les seus foranes de l’IEA, van explicar el dia que es va anunciar el tancament de les delegacions, es van crear en una època, l’any 1976, en què Andorra tenia un problema de massa crítica, amb molt poca gent que pogués fer treball de recerca. Durant aquests primers anys van funcionar molt bé, van indicar, perquè es necessitava nodrir de recursos pedagògics els mestres del programa d’andorranització perquè no hi havia manuals ni treballs fets en matèria d’història i geografia del Principat. El 1996 es va crear el Cres i el Cenma i es va decidir centrar tota la investigació a Andorra.