política
Sílvia Calvó es perfila com a ministra d'Afers Exteriors
El titular de Turisme, Francesc Camp, assumiria Medi Ambient i Comerç passaria a la nova cartera de Gilbert Saboya
Les dificultats amb què s’està trobant Toni Martí per incorporar un nou membre al Govern ha obert una segona alternativa per a dur a terme la remodelació obligada de l’executiu després que Gilbert Saboya anunciés a principis d’any que vol deixar en breu el ministeri d’Exteriors. El relleu passaria, segons fonts properes a l’executiu, perquè l’actual titular de la cartera de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat, Sílvia Calvó, assumís la responsabilitat de guiar la política exterior. Les competències del ministeri que ostenta ara es derivarien a Francesc Camp, que mantindria Turisme però es desfaria de Comerç. Amb la qual cosa Martí tanca el cercle perquè Comerç passaria a la cartera de nova creació que lideraria el polític lauredià. Un ministeri disse-nyat per a impulsar la reactivació econòmica sobre la base del procés d’obertura econòmica. D’aquesta forma podria complir amb el termini que s’ha marcat, i ha marcat Saboya, per a dur a terme la remodelació de l’executiu prevista per a finals de març vinent.
El principal repte al qual haurà de front Calvó en el cas de concretar-se la seva incorporació a Exteriors és el de les negociacions per a l’acord d’associació amb la Unió Europea. Sílvia Calvó es va incorporar l’abril del 2015 al Govern de Martí després de ser consellera general en la passada legislatura. Anteriorment havia tingut responsabilitats en el departament de Medi Ambient. En aquests dos anys de ministra el seu protagonisme ha anat en augment.
L'última negativa
L’alternativa Calvó ha sorgit després que Toni Martí hagi rebut una resposta negativa de l’últim candidat, segons fonts properes a l’executiu, a qui li havia proposat fer-se càrrec del ministeri d’Exteriors: l’exsíndic, exambaixador davant el Consell d’Europa i militant del PS, Josep Dallerès. El cap de Govern ha provat des del primer moment incrementar el nombre de ministres de l’actual Govern fins a onze amb un nou membre a Exteriors sense èxit. La seva primera opció, Imma Tor, va rebutjar la proposta per motius professionals i prèviament a parlar amb el polític encampadà, va provar de convèncer com a mínim dos destacats polítics, dels quals va rebre també una resposta negativa, segons les mateixes fonts. L’escull més important que té per trobar un substitut és la gran complexitat de la negociació en curs amb la Unió Europea. Encara que no és l’únic. A dos anys de les eleccions i amb el futur del nou líder de DA a l’aire, tampoc hi ajuda.
DESCONCERRT ENTRE CONSELLERS I MEMBRES DE DA
La decisió de Gilbert Saboya d’abandonar la cartera d’Exteriors sis anys després d’estar-ne al capdavant i a dos de tancar la segona legislatura Martí ha causat desconcert entre els consellers de la majoria així com en destacats membres de DA. Sobretot quan Andorra està negociant un acord d’associació amb la Unió Europea que ha de canviar de forma radical l’statu quo exterior del país. A banda que el dossier Europa porta implícita una gran complexitat i l’ha portat ell de manera molt exclusiva des del primer moment en què van començar-se les converses. Un altre dels factors que no ajuda a esvair els dubtes sobre els motius que envolten la seva dimissió és que s’ha mostrat disposat a continuar mantenint responsabilitats a l’executiu, això sí, al capdavant d’una altra cartera que no l’obligui a haver d’absentar-se tant del país. En qualsevol cas, la decisió del polític lauredià es ferma i vol tancar aquesta etapa en la màxima brevetat possible.
GILBERT SABOYA ADMET QUE ES TROBA "EN PERÍODE DE TRANSICIÓ"
El ministre d’Afers Exteriors, Gilbert Saboya, va parlar ahir de la seva situació com a principal responsable d’una cartera de la qual fa setmanes va demanar al cap de Govern ser rellevat del càrrec. Ho va fer després de la reunió de la taula del pacte d’Estat per l’acord d’associació amb la Unió Europea i a preguntes dels periodistes. “No sé si aquesta és la meva darrera reunió o si n’hi haurà més, però el que sí que és cert és que jo no continuaré com a ministre d’Exteriors més enllà d’un temps prudencial”, va indicar Saboya, que va matisar que “per sort no tinc cap urgència que m’obligui a plegar immediatament, de la mateixa manera que sóc conscient que no puc desenvolupar la meva feina amb total garantia el que resta de legislatura”.
Davant d’aquesta situació, l’encara ministre d’Afers Exteriors va admetre trobar-se “en un període de transició” i va posar a la teulada del cap de Govern la pilota del seu relleu. Toni Martí, va indicar, “haurà de fer, a partir d’aquí, la seva anàlisi de les possibles remodelacions i valorar fins a quin punt jo puc ser útil o no en algun lloc de l’executiu”. I en aquest darrer cas, va afegir, “jo hauré de valorar fins a quin punt el puc assumir”.
Després d’assegurar que el dossier de les negociacions d’un acord d’associació amb la Unió Europea i l’equip que el porta “està molt consolidat”, Saboya va insistir que la seva no continuïtat al capdavant del ministeri d’Afers Exteriors “és molt clara”. La seva permanència a l’executiu, va reiterar, “és una qüestió que haurà de resoldre el cap de Govern i que haurem d’analitzar conjuntament, però no ha d’afectar necessàriament els treballs de la negociació”. Respecte al seu possible substitut o substituta al capdavant del ministeri, Saboya va admetre que “no em correspon fer cap proposta en referència a com s’ha de remodelar el Govern, ni tampoc he de dir qui ha de ser el meu successor a Afers Exteriors”.