Salut
La CASS planteja que es limiti el nombre de convencionats
La parapública aposta per un model en què la quantitat de fisioterapeutes, logopedes o odontòlegs estigui limitada segons la població
La CASS planteja que es limiti el nombre de convencionats
Les últimes dades disponibles situaven el nombre de logopedes col·legiats en més de 140 i d’aquests uns 115 estan convencionats a la Seguretat Social. Paral·lelament, segons les dades de la CASS, la despesa en fisioteràpia ha anat creixent a un ritme important i sense grans variacions en les xifres de població cada vegada hi ha més actes mèdics en aquesta especialitat. La situació és similar a la d’odontologia, en què hi ha una setantena de convencionats a la Seguretat Social. En els dos casos les xifres es troben molt per damunt del que l’Organització Mundial de la Salut (OMS) considera com a òptim per tenir cobert sanitàriament un territori. Fonts properes a la parapública expliquen que el problema no pararà d’augmentar perquè hi ha un important nombre d’andorrans que estan estudiant aquesta especialitat. Són diplomatures, hi afegeixen les mateixes fonts, que no tarden gaire a aconseguir-se i que de moment estan garantint a gairebé tots els professionals els ingressos que necessiten.
Tant la Seguretat Social com els mateixos col·legis professionals són conscients que cal una solució perquè si es continuen convencionant tots els diplomats el sistema pot entrar en col·lapse. La CASS planteja, dins del marc de la reforma sanitària, canviar els criteris actuals per establir limitacions. El model en què es basarien els canvis seria el francès, en què s’ha establert un nombre màxim de professionals sanitaris d’una especialitat segons el nombre d’habitants de la població on es vulguin instal·lar. Cada poble o ciutat de França té una quota màxima, per exemple de fisioterapeutes, i un cop assolida no es fan noves convencions.
Segons parròquies
La idea es troba en un estat encara inicial, però possiblement, segons les mateixes fonts, es tractaria d’aplicar una graella de professionals màxima segons els habitants de cada parròquia. Aquesta possibilitat, a banda de controlar el creixement del nombre de convencionats, garantiria la distribució equitativa per a tot el territori. Aquest plantejament, però, xoca amb la realitat actual, en què el nombre de professionals convencionats d’alguns col·lectius ja supera la xifra màxima que en principi s’hauria d’establir. A més, segons fonts dels col·lectius, la distribució territorial és inexistent i encara que hi ha servei a totes les parròquies la majoria estan concentrats a Andorra la Vella i Escaldes.
El plantejament de posar limitacions ja ha estat traslladat als col·legis professionals perquè facin arribar la seva opinió. Existeix un problema legal atès que actualment tots els andorrans que es llicenciïn en una professió sanitària tenen dret immediatament a ser convencionats a la CASS i treballar per al sistema públic. El mateix passa amb la resta de col·legis professionals, però amb la diferència que en d’altres àmbits els ingressos provenen estrictament de l’àmbit privat (advocats, arquitectes, enginyers...) mentre que en l’àmbit sanitari la part fonamental dels diners arriba del sistema públic.
La Seguretat Social espera una resposta dels col·legis, sabent que es tracta d’un tema força delicat. La superpoblació en les professions sanitàries ve acompanyada d’una mitjana d’edat molt baixa. Establir una limitació per quotes significaria segurament establir una moratòria de molts anys abans de permetre que nous diplomats entrin en el sistema de la Seguretat Social. I segurament una decisió d’aquest tipus acabaria impugnada legalment en considerar els actuals estudiants que se’ls està discriminant.
LIMITACIONS I CONTRAPARTIDES
Els col·legis professionals estan estudiant la documentació que la Seguretat Social els ha entregat perquè analitzin el sistema de limitacions per quotes. L’estudi de les condicions que per exemple dona el model francès ha portat, segons fonts d’un dels col·lectius, a considerar que en aquest tipus de models existeixen contraprestacions. Concretament la Seguretat Social francesa estableix incentius i pagaments més alts d’honoraris dins del sistema de cobertura de les especialitats sanitàries. I aquestes contrapartides també es voldrien a la CASS.