“No faré interferències ni seré un líder a l'ombra”

Amb molts fronts oberts i reformes importants pendents, sosté que s’ha de mantenir el rumb “i no canviar de cavall quan s’està travessant el riu”, i defensa que només el projecte de DA pot aportar un creixement durador i que farà tot el possible perquè el candidat triat per succeir-lo pugui guanyar, en una entrevista a COPE Andorra-AD Ràdio.

Té pendent una remodelació del Govern per la sortida de Gilbert Saboya d’Exteriors.

La veritat és que no he fet cap oferiment a cap persona i no he pensat en ningú. Les coses s’han de fer amb total tranquil·litat i el ministre Saboya fa la seva feina amb plena dedicació, i hi haurà temps per fer els canvis. Evidentment, i no és cap arrogància, és una potestat del cap de Govern i penso que ens hem de centrar, i és en el que s’està centrant el Govern, en totes les problemàtiques que hem de solucionar com a Govern responsable que mirem de ser cada dia, que ens esforcem per fer una feina que no dura tota la vida, que és el servei públic.

El relleu hauria de ser al març?

Se n’ha parlat molt però la remodelació es farà quan ho decideixi el cap de Govern. No he tingut cap contacte amb cap persona, els he de tenir i ho faré amb tranquil·litat. L’important perquè la ciutadania ens entengui és que no hi ha cap disfunció, hi ha plena dedicació de cadascun dels ministres i afegiré que compto amb Gilbert Saboya i amb cadascun dels ministres del Govern, encara que puguin agafar funcions diferents de les que tenen, però estem centrats en temes molt importants.

Amb la sortida de Jordi Alcobé va haver de fer canvis al Govern i li va costar molt trobar algú de fora per substituir-lo.

No he fet cap oferiment per a Exteriors i ara no m’està costant.

Funció Pública no li va costar?

Funció Pública tenia vàries possibilitats i diria, diran que Toni Martí és massa arrogant, que la vam encertar i la senyora Descar­rega estic convençut que farà la llei de la Funció Pública i la de la simplificació de l’administració, i jo ja no hi torno, no soc com altres, quan ho deixo ho deixo.

Li falten dos anys de mandat.

Sí, però hi ha una vida després de la política. Quan DA va gua-nyar les comunals vaig dir que era el moment de donar pas a molta gent i ho continuo pensant. Som uns quants que ja fa molts anys que fem política i de la mateixa manera que ho hem de donar tot i dic que la política és un moment molt intens però un moment, potser el meu ha estat massa llarg, però quan no hi ets no hi ets i has de deixar fer els altres, si no, no és creïble allò de deixar pas i hi ha gent en aquest país que no deixaria mai pas. Hi ha vida després de la política, segurament em costarà, i DA al seu moment escollirà qui s’ha de postular a cap de Govern i els electors ja ho decidiran, i li puc assegurar que no faré interferències. No serè un líder a l’ombra i no faré parlar consellers en boca de terceres persones perquè quan un ha estat cap de Govern s’ha de saber retirar.

Quin calendari es marca per al canvi de ministre d’Exteriors?

Quan hagi escollit el que penso que serà un bon ministre, perquè el ministre Saboya ha fet molt bona feina, ho diré. Si ha de ser al juny, al juny, i si ha de ser al juliol, al juliol. No em marco les presses d’uns i altres i sembla que la gran prioritat de l’oposició és que ni nord ni rumb ni res, és que el cap de Govern no en té perquè ningú no vol venir al ministeri d’Exteriors. Sincerament, no ho he proposat a ningú.

No serà un ministeri atractiu per la feinada important de l’acord d’associació?

És un ministeri important com ho són tots. No sé com funcionen la resta de governs però al meu el que vingui tindrà una complicitat plena perquè l’acord d’associació està liderat per un ministre, però sense la complicitat de molts sectors, d’economia, d’agricultura, perquè l’acord és molt ampli, evidentment se sentiria molt sol i hem passat moments molt complicats des del punt de vista polític. No en faig una obsessió del canvi del ministre d’Exteriors, contràriament al que molta gent creu.

Govern també pateix desgast per la situació de Jordi Cinca, que centra moltes crítiques?

No és d’ara. Des d’una data X el ministre Cinca i jo mateix hem estat sotmesos a una pressió interna i externa.

Pel ‘cas BPA’?

Jo ho assumeixo, em pot molestar? Sí, però ho he d’assumir i de respectar, i no sé si tot el que s’ha fet i s’està fent és respectable. I temps al seu moment. Jo era president del grup parlamentari liberal i llavors es van querellar contra sis persones, tres ministres i tres alts funcionaris, el PS i l’entorn era molt diferent, no es va demanar mai cap dimissió i això va anar al Tribunal de Corts. I què va passar? Que tots van quedar absolts. Ho dic perquè sento Liberals d’Andorra dient que Jordi Cinca ha de plegar i és el mateix partit i jo era president i els vaig defensar.

No hi havia la crispació actual.

Però el jutjament no hauria de ser el mateix? Perquè no van estar processats i si ho haguessin estat haurien de fer el mateix que el senyor Cinca si estigués processat, que ja ho va dir. No vull anar més lluny però se m’han dit coses gravíssimes i falses i fins i tot podria queixar-me. I no hem parat i ho hem fet el millor que hem sabut i m’han dit que ho sabíem un any abans del 10 de març i la gent es queda tan ampla, i nosaltres hem de mirar de solucionar tota aquesta crisi i aguantar tot això. Alguns volen substituir ja el cap de Govern però no els ho desitjo. El que desitjo és que a les eleccions d’aquí a dos anys el clima polític sigui un altre perquè hi ha moltíssima feina i s’ha de fer sense passions, amb la legítima discrepància ideològica i confrontació d’idees, però no més enllà.

Està pendent de resoldre’s el cas per possibles amenaces i coaccions pels WhatsApp que la dona d’Higini Cierco li va enviar a vostè i al ministre Saboya.

Està per resoldre però no faig un cas bèl·lic d’això i no en vull parlar. Que la gent no pensi que fa il·lusió això, gens ni mica, i a més no tinc res contra les persones jo, res, i si finalment en aquest cas particular no hi ha res, jo encantat. No he fet declaracions sobre això i he hagut d’aguantar moltes coses que ara no venen al cas i no diré, potser ja les diré en un futur, jo no hi vull participar, no estic gens content de tot això i en tot cas les altres parts fan comentaris, jo no. Però vull fer una reflexió. Tampoc trobo normal que hagi comparegut dues vegades a la comissió especial i se m’han fet tota classe de preguntes, i legítimament els consellers poden fer-les, i quan hi ha anat el senyor Higini Cierco gairebé no se n’han fet. Jo estic disposat a participar en el Consell General però hi ha coses que sobten i amb això no vull insinuar res.

Vol dir que no es volen aclarir determinades coses?

No he dit això de cap de les maneres, però jo entendria, i qualsevol ciutadà, que quan ve algú, no el senyor Cierco, el cap de Govern o qui sigui, es facin totes les preguntes perquè són actors majors, com quan hi va la senyora Maria Cosan. Suposo que hi ha vegades que hi ha consellers que tenen més ganes de preguntar uns que d’altres i no hi puc fer res, és tot aquest entorn. Però que ningú s’enganyi, els electors votaran i els problemes internacionals de com reforçar la plaça financera, el camí de la transparència, aquest és el camí, que ningú no s’enganyi. Sé que venen vents de proteccionisme, de trencar tractats comercials i que es porta, però jo no. Els que vulguin jugar a aquest joc, allà ells.

No és gaire factible aïllar-se.

Llavors parlem clarament què es vol. Hi ha els que optem per conservar el bo i millor dels sectors tradicionals i fer una aposta per l’obertura, l’homologació fiscal, doble imposició, lluitar perquè no estiguem a llistes de països no cooperants, els compromisos internacionals, no tenir por de la competitivitat de fora. I els que tenen nostàlgia del passat, que no tornarà. Aquest excés que s’està dient sobre la sobirania nacional, els que aspiren a ser cap de Govern sabran molt aviat, en uns mesos, que bona part de la nostra sobirania es defensa a fora, que mai es defensa correctament atrinxerant-nos a casa nostra. I potser algunes coses que han dit s’adonaran que la realitat de governar és molt tossuda. Desitjo que la justícia faci la seva feina, i tots estem jutjats no pels tribunals, sinó per assumir les responsabilitats, i si la crisi de BPA l’hem superat és perquè hem honorat els compromisos internacionals. S’ha acabat dir una cosa en l’àmbit internacional que després no vols fer, això és el pitjor, i cada vegada que es fa es perd una part de la sobirania nacional.

A DA deien que hi havia molts candidats per succeir-lo, però han anat quedant a fora?

No, no s’ho pensi això en política va de pressa. No sé qui escollirà DA com a cap de llista a les eleccions d’aquí a dos anys. El que desitjo i estic convençut és que no canviem el discurs, perquè en tenim, mal que els pesi a alguns, i ara que venen vents de protecció exagerats el nostre discurs és molt clar, molt centrat i hem d’honorar els nostres compromisos. Es pot posar tota la retòrica que es vulgui, però els problemes de les pensions hi seran amb aquest Govern i amb el futur, les relacions internacionals i les pressions internacionals hi continuaran sent. No sé qui serà el candidat però sé el que defensarem i m’agradaria que el projecte pugui continuar governant d’aquí a dos anys.

A qui veu amb opcions?

Apunti’s tots els noms. El senyor Vicenç Mateu hi pot anar, el se-nyor Xavier Espot, el senyor Èric Jover. Es veu que la senyora Sílvia Calvó també. Tothom hi pot anar i serà el que decidirà el partit. El que fa la força de DA és que ni vostè ni els que estan a la redacció no tindrien clar d’apostar al 100% per aquest candidat per substituir Toni Martí. En canvi als altres partits polítics si jo li dic que seran el senyor Josep Pintat o el senyor Pere López o algun nom més gairebé l’encertaríem, i aquesta és la força de DA davant d’altres partits que també tenen la seva.