'cas sant julià'
Investigació per 70.000 euros de les targetes
La policia escorcolla el comú per buscar documentació referent a totes aquelles despeses que no estan justificades o que no quadren els comprovants
La investigació oberta per la fiscalia i que va desembocar dijous en la detenció dels excònsols de Sant Julià, Montserrat Gil i Manel Torrentallé, i de l’interventor comunal, Josep Maria Altimir, ha estat motivada, tan sols, pels pagaments que els exmandataris lauredians van fer amb les targetes de crèdit de la corporació. Segons van confirmar fonts coneixedores del cas al Diari, els investigadors estan centrats a aclarir l’origen d’unes despeses que ascendeixen, en total, a 70.000 euros. A més de recollir les declaracions dels detinguts, que ahir van passar el segon dia en dependències policials, els agents es van desplaçar fins a Sant Julià per escorcollar el comú.
Membres del cos de policia van arribar a l’edifici del Molí al migdia per centrar la recerca, principalment, en dues àrees: la d’intervenció i la de comptabilitat. Les fonts consultades van detallar que amb l’escorcoll, que es va allargar durant tota la tarda i en el moment de tancar l’edició encara continuava, es buscava documentació referent a aquelles despeses “sospitoses” fetes durant el mandat passat, tant les que van quedar sense justificar després que el Tribunal de Comptes alertés de la situació, com de les que hi havia algun justificant que s’ha comprovat que no quadrava. Així doncs, una de les principals tasques que duien a terme era comprovar que els dies dels rebuts corresponguessin amb la data en què es va fer la despesa per garantir que no s’havia intentat “arreglar” posteriorment, un cop ja havia esclatat l’anomenat cas de les targetes black.
A la batllia
Després d’haver-los pres declaració, haver fet l’escorcoll i haver-se complert el termini màxim de 48 hores de què es disposava, aquest matí estava previst que els detinguts passessin a disposició judicial. Així, un cop hagin comparegut davant el batlle o la batlle de guàrdia aquest haurà de decidir si decreta presó o, per contra, i segons s’espera, queden en llibertat amb càrrecs.
Fonts properes als detinguts van assenyalar que aquests, així com membres del seu entorn, estarien “molt enfadats” perquè consideren que l’actuació del fiscal “està fora de lloc”. Argumenten que en cap cas hi ha risc de fuga i exposen que el que s’hauria d’haver fet és citar-los a declarar perquè “tots s’haurien presentat”. En canvi, la via que s’ha agafat, exposen, “ha creat espectacle” i fa que se sentien “condemnats davant l’opinió pública”.
Aquests dies s’hauria fet evident que després que esclatés l’escàndol de les targetes, el maig del 2015, les relacions entre Gil i Torrentallé es van malmetre. L’enemistat va arribar a tal punt que l’excònsol menor va arribar a formar un nucli dur amb altres consellers deixant la cònsol major apartada. Això va generar diverses desavinences, entre les quals, per exemple, el fet que Gil apostés per destituir el director de Naturlandia, Enric Ordóñez, mentre que Torrentallé ho rebutjava.
La situació va generar nombroses tibantors i retrets que van comportar que tots dos intentessin repetir al capdavant de la llista d’UL per a les eleccions comunals del 2015 però buscant equips diferenciats. I és que un acusava l’altra de ser l’origen de les actuacions que havien generat l’escàndol. Finalment, Josep Pintat els va descartar tots dos en considerar que el balanç del mandat no era prou positiu.
En el cas de l’interventor, que tenia molts dubtes sobre algunes actuacions dels cònsols, al final del mandat preveia retornar a la seva plaça al Govern. Ara bé, la victòria de Josep Miquel Vila el va fer canviar d’opinió per l’amistat que els uneix.
RUMORS D'UNA ORDENANÇA PENAL
Al llarg de la jornada d’ahir van ser nombrosos els rumors que la detenció dels representants comunals podria acabar amb una ordenança penal. La situació hauria generat cert nerviosisme en diferents entorns, perquè tal com van indicar diverses fonts jurídiques a aquest rotatiu no s’entendria que s’haguessin dut a terme actuacions de tant impacte (amb detencions i escorcolls) per acabar amb una ordenança penal. A més, també hi havia dubtes sobre si els delictes que se’ls imputen podrien ser tramitats amb aquest tipus de procediment.