'cas sant julià'
El comú decidirà en secret el futur de l'interventor lauredià
La condemna imposada a Josep Maria Altimir deixaria el comú sense el fiscalitzador de la comptabilitat, situació que caldrà corregir
El comú decidirà en secret el futur de l'interventor lauredià
La conseqüència més directa de les condemnes aplicades per la batlle en el cas de les targetes black és que el comú de Sant Julià es quedaria sense interventor durant tres mesos. Una problemàtica que la majoria comunal haurà de solucionar perquè el funcionament del dia a dia no es vegi bloquejat. El cònsol major, Josep Miquel Vila, té previst avui donar explicacions públicament sobre l’afectació que comporta per al comú. Ara bé, fonts comunals van avançar al Diari que demà a la nit se celebrarà una reunió de comú, a porta tancada i amb votació secreta per decidir sobre el futur de l’interventor. Pel que fa als altres dos implicats, els excònsols lauredians Montserrat Gil i Manel Torrentallé, les seves penes no tenen transcendència pel que fa al dia a dia del comú, perquè ja no tenen responsabilitats polítiques ni estan en actiu en aquest àmbit.
La figura de l’interventor té especial rellevància perquè és l’encarregat, tal com fixa la llei de Finances comunals, de dirigir la comptabilitat administrativa, és el titular dels controls de legalitat, d’oportunitat econòmica i financera, a més de ser el responsable de les funcions d’estudi, informe i assessorament que li siguin encomanades. En aquest sentit, diverses fonts comunals consultades van apuntar que és “impossible” treballar tres mesos sense interventor. Una de les sortides que hi hauria seria nomenar un interventor delegat, que hauria de jurar davant el ple de comú. Es tracta d’una fórmula que va utilitzar, per exemple, el comú d’Encamp l’any passat quan l’interventor titular va estar de baixa.
Rreaccions
L’exconseller comunal, Rossend Areny, i l’actual conseller de Cultura (i exintegrant de la minoria comunal en el mandat passat), Josep Roig, van ser dels primers a reaccionar davant les condemnes aplicades per la batlle a Montserrat Gil, Manel Torrentallé i Altimir. Precisament ells dos havien estat molt crítics amb la gestió dels anteriors cònsols, traient a la llum operacions dubtoses i demanant en més d’una ocasió que la fiscalia actués d’ofici. “No ens toca valorar el que s’ha decidit, jo faig plena confiança en la batlle”, va afirmar Areny, que va lamentar “haver arribat a un extrem així”. Amb tot, va assegurar que “tinc la consciència tranquil·la” d’haver fet “la feina que ens tocava, malgrat que era complicat i no la feia a gust”.
De la seva banda, Roig considera que “la justícia ha fet la seva feina”, i va afirmar que el desenllaç que s’ha produït “em sap greu per la institució, perquè queda afectada”. Tot i així, va garantir que “lluitarem per tirar endavant la parròquia amb honestedat i transparència per recuperar la credibilitat de la institució”. Una manera de treballar que va garantir que s’aplica des del primer dia d’aquest mandat.
REPORTATGE
VERMUT LAUREDIÀ MONOTEMÀTIC
Diumenge. Poc abans del migdia. Als carrers de Sant Julià la gent transita amunt i avall com qualsevol altre dia festiu. Però si es para atenció de seguida es veu que no és un dia qualsevol. Les converses van totes en el mateix sentit: l’excònsol major Montserrat Gil ha entrat a la presó.
Als bars “fa dies” que hi havia un únic tema de tertúlia. “Hi ha poca diferència amb la resta de dies”, explicava el responsable d’un cèntric bar de la parròquia, que també exposava que “he sentit opinions de tot tipus. Hi ha qui deia que no feia falta detenir-los com ho van fer, que potser es podia ser més discret. I d’altres que es pregunten per què l’interventor no havia fet més per aturar-ho”.
A les terrasses eren diverses les persones que tot fent el vermut repassaven les pàgines del Diari i opinaven sobre l’afer. Des de l’anonimat, això sí. “La coneixem de sempre, per ella ens sap greu, però si ho has fet has de pagar”, comentava una senyora, que s’afanyava a afegir: “El que no trobo bé és que ella vagi a la presó i els altres estiguin al carrer.”
Pregunto a dues dones que trobo fent-la petar. “Ens agafes amb les mans a la massa!”, confessen. “En el fons sap greu perquè és una noia que hem vist créixer”, indica una. La seva companya és més contundent: “no em sembla malament que vagi a la presó si ho ha fet”. I reclama: “però jo el que vull és que tornin els diners que s’han endut, que no cal que ens tornin a apujar el foc i lloc i el preu de l’aparcament”. D’altres, en canvi, preferien no badar boca.
