La planta de cogeneració d'Incles dona servei a 12 edificis i vol ampliar-se a més llocs

La central de cogeneració d'Incles ha estat inaugurada aquest dijous de manera oficial després que es va posar en marxa l'1 de desembre. De moment, dels 17 edificis que hi ha a la zona, 12 ja s'abasteixen de l'energia elèctrica i la calefacció que produeix aquesta planta, que quan arribi al màxim de la seva producció serà d'11 gigawatts hora d'energia tèrmica i 6 d'energia elèctrica, la qual cosa representa un 1% de la demanda d'energia actual. Tal com ha posat en relleu el director general de FEDA, Albert Moles, de moment aquesta planta dona servei a edificis d'Incles i una part de Soldeu i l'objectiu ara és anar consolidant el projecte i analitzant si es pot fer "un altre ramal" a Soldeu i també arribar al Tarter.

D'aquesta manera, tal com ha afegit Moles l'objectiu principal és "acabar de consolidar el projecte i possibles ampliacions" ja que ha afegit que l'actual planta es podria engrandir fins a un 60%, amb la qual cosa s'arribaria al 2% de la demanda d'energia actual. De manera paral·lela, també es vol treballar en la planta de cogeneració de la Comella. De fet, i pel que fa a l'objectiu que el 2030 Andorra s'arribi a produir el 30% de l'energia que es consumeix, Moles ha destaca que hi podria arribar a haver "unes cinc plantes" d'aquestes característiques, una producció que es veuria ampliada amb les minicentrals com la d'Arcalís, de la qual ja ha estat aprovada la seva posada en funcionament, i altres sistemes d'energia eòlica o solar.

De fet, i tal com ha comentat també la ministra de Medi Ambient, Agricultura i Sostenibilitat i presidenta del consell d'administració de FEDA, Sílvia Calvó, aquesta planta és "una primera pedra" per consolidar una major producció nacional i alhora el compromís de preservació del medi ambient, ja que és "molt més eficient que les infraestructures actuals". Calvó també ha destacat que amb aquest projecte es mostra el fet que "FEDA ha de fer de motor" del canvi energètic, en el qual es vol "involucrar també el sector privat", ja que ha recordat que aquesta evolució "implica a tots". És més, ha recordat que el sector de l'energia pot ser també una oportunitat de negoci i que Andorra ha de tenir "la capacitat d'anticipar-se" al nou paradigma energètic que s'està dibuixant arreu. A banda que l'increment de la producció pròpia redunda, ha dit, en una major "sobirania" del país en reduir la dependència de l'exterior, ja que actualment s'importa el 83% de l'energia elèctrica que es consumeix i el 100% de la fòssil.

De la seva banda, el cap de Govern, Toni Martí, ha recordat que des de l'Executiu s'ha "llençat un programa molt ambiciós" en matèria d'energies renovables i que tal com va quedar palès amb la COP21 l'objectiu és que "el 2050 Andorra pugui ser un país neutre" en emissions de CO2. I a banda de la qüestió de la sostenibilitat, ha insistit en la major sobirania energètica del Principat que es plasma amb aquest projecte que "és la primera pedra d'un edifici que s'ha de bastir entre tots".

La construcció de la planta, que funciona amb gas natural que serveix per produir energia elèctrica i alhora calor que serveix per a calefacció, es va iniciar fa tres anys. El cost total ha estat de 13 milions d'euros i tal com s'ha explicat en la presentació, que ha comptat amb l'assistència de nombroses autoritats, s'ha vetllat perquè compleixi les màximes mesures de seguretat i perquè el seu impacte ambiental sigui el menor possible. En aquest sentit, s'ha treballat per reduir al màxim el soroll que prové del motor que actualment està funcionant i que en un futur podrien ser dos.