'cas sant julià'
Gil va pagar mobles per a casa seva amb la targeta del comú
L’excònsol havia assegurat que havia adquirit el mobiliari per a Naturlandia però en el registre algunes de les compres estaven a la seva llar
Gil va pagar mobles per a casa seva amb la targeta del comú
“Un càrrec polític no utilitza la targeta de crèdit per comprar mobles. Hi ha un servei de com-pres amb personal que té assignada aquesta funció. Em sembla un argument rocambolesc i inversemblant.” Així es va manifestar l’actual conseller de Laurèdia en Comú Josep Roig en la sessió del comú lauredià del 14 de maig del 2015 quan formava part de l’oposició. Roig es referia a la compra de mobles d’Ikea amb la targeta comunal per part de la llavors cònsol Montserrat Gil, que per justificar-ho havia explicat que no eren per a ella sinó per Naturlandia. Aquella qualificació de l’explicació com a “rocambolesc o inversemblant” (deixant entendre que els havia comprat per ella i quan l’havien enxampat s’havia inventat una excusa poc creïble) va ser corroborat la setmana passada, quan l’escorcoll policial a casa de Gil va constatar que hi havia diverses peces de mobiliari que coincidien amb les que es van comprar a Ikea amb la targeta comunal.
Les mateixes fonts van indicar que no totes les peces adquirides a la franquícia sueca estaven al domicili de l’excònsol, però sí unes quantes, i que corresponien sens dubte a les que descrivia la factura de compra a la botiga de mobles. Aquesta troballa va ser un element clau perquè Montserrat Gil entengués que la seva situació era molt complicada legalment, segons les mateixes fonts, i acceptés la culpabilitat de l’ordenança penal que l’obliga a estar quatre mesos a presó en règim de semillibertat podent anar a treballar a la direcció d’àrea d’Afers Socials que detenta. Les investigacions de la fiscalia, amb la policia judicial, tenien indicis d’altres adquisicions fetes amb la targeta comunal que podrien haver derivat en compres privades, però la més flagrant va ser la dels mobles.
Fonts legals van comentar que hi havia seriosos dubtes respecte a l’amplíssima llista d’àpats que tant Gil com Torrentallé van carregar a les factures comunals. La quantitat seria impactant, segons diverses fonts, però en aquests casos és gairebé impossible provar, encara que tot ho apunti, que siguin imputables a despesa de representació. La pregunta a fer-se segons aquestes fonts és: “Quin dinar o sopar es pot qualificar o no de protocol·lari o de representació?” A efectes pràctics no es podrà demostrar mai si realment estaven justificats o eren simplement privats. Hi ha d’altres despeses sobre les quals hi havia sospites, com les d’algun viatge o el possible ús d’un cotxe del comú per passar dies fora d’Andorra en l’àmbit privat. Finalment, la Batllia, segons les fonts legals, va preferir tirar per la banda baixa i garantir-se una pena de mínims per a tots. La diferència entre Gil i Torrentallé és que el cònsol menor en principi no va adquirir res per a ell amb la targeta comunal.
L’interventor serà assessor
L’interventor Josep Maria Altimir ja es troba treballant al comú lauredià en tasques d’assessorament mentre duri la seva inhabilitació per firmar com a interventor. Diverses fonts comunals van comentar que el cònsol li ha ratificat la total confiança i que el suport és ampli entre els membres del comú. La voluntat del comú és que al mateix temps que es compleixi amb la pena fixada per la Batllia l’interventor pugui seguir treballant i després recuperar el seu lloc íntegre.
MARTÍ VA ANAR A VEURE GIL DESPRÉS DE SER CONDEMNADA
El cap de Govern, Toni Martí, va revelar ahir que va anar a veure l’excònsol Montserrat Gil després de ser condemnada a dos anys de presó –amb quatre mesos ferms en règim de semillibertat– per sostracció de béns públics. “La vaig passar a saludar l’altre dia, vaig passar a veure-la un moment”, va narrar, alhora que va recordar que “vaig fer política molts anys amb ella”.
Respecte a la condemna que li va imposar la batlle Canòlic Mingorance, que va portar el cas de les targetes black que es va resoldre el cap de setmana passat via ordenança penal, el líder de l’executiu va assenyalar que “pot saber greu” però va recalcar que “des d’un punt de vista democràtic, des d’un punt de vista de transparència veritablement qui no compleix la llei i qui ha comès delictes ha d’estar sancionat”. En aquest sentit, es va congratular que la justícia “hagi fet la seva feina”.
Pel que fa a la situació de l’interventor –a qui la batlle va imposar una pena d’inhabilitació substituïble per suspensió de tres mesos de sou i feina com a autor d’un delicte d’omissió del deure de perseguir delictes–, Martí va dir que desconeixia que la majoria comunal li hagi fet confiança i hagi decidit mantenir-lo a la corporació, i va declinar fer cap mena de valoració sobre els fets. Martí va al·legar que ha estat una determinació del cònsol lauredià, Josep Miquel Vila, i en aquest sentit va afirmar que “no li pertoca al cap de Govern donar la seva opinió personal sobre cadascuna de les decisions de cada cònsol”.