Justícia
El TC no empara un condemnat pel 'cas Dalton' a qui no han renovat la residència
El processat considera que no obtenir el permís era equiparable a una expulsió ‘de facto’ del país
El TC no empara un condemnat pel 'cas Dalton' a qui no han renovat la residència
El Tribunal Constitucional (TC) no ha admès a tràmit el recurs d’empara d’un ex-resident portuguès condemnat pel Tribunal de Corts a sis anys de presó ferma, com a autor d’un delicte contra la salut pública per tràfic d’estupefaents després de ser detingut en el marc de l’operació Dalton de lluita contra la venda de cocaïna. L’home considerava vulnerat el seu dret a obtenir una decisió fonamentada en dret, així com els de la legalitat i no ser sotmès a un doble procés punitiu, per la decisió del Govern de no renovar-li el permís de residència i treball, malgrat fer més de vint anys que residia al Principat i tenir una filla de nacionalitat andorrana.
Un any abans de ser condemnat per tràfic de cocaïna en gran quantitat –la sentència es va comunicar el 4 de maig del 2015– i estant internat al centre penitenciari de la Comella en règim de presó provisional, el Govern va notificar a l’home una advertència d’expulsió del Principat acordada pel ministre de Justícia i Interior. Ja condemnat i amb el permís a punt de caducar, va presentar la sol·licitud de renovació del permís de residència i treball que li va ser denegada en les dues fases administratives. Exhaurida aquesta via, va presentar la sol·licitud davant la jurisdiccional, i primer la Batllia i després el Superior la van desestimar. Desestimat un incident de nul·litat d’actuacions, l’advocat va presentar el recurs d’empara al TC.
La defensa del condemnat considera que no s’ha demostrat el risc a l’ordre públic del seu client en el que es fonamenten els autes que han desestimat la renovació del permís de residència, ja que els actes que podien portar a considerar que existia aquest risc s’haurien d’haver dut a terme després de rebre l’advertència d’expulsió i en aquell moment el recurrent estava empresonat. El lletrat assegura que la no renovació és una expulsió de facto i que, per tant, se li estaria aplicant una doble pena pel delicte de tràfic de drogues, ja que la sentència de Corts no preveia cap tipus d’expulsió.
Igualment recorda que el seu client, amb més de vint anys de residència al Principat, està arrelat a Andorra i que el 16 de febrer de l’any passat Corts li va atorgar el règim de semillibertat sol·licitat amb la finalitat de fer realitat la possibilitat real i efectiva de reinserció social i laboral.
Els tribunals administratius s’oposen al recurs i neguen que la no renovació del permís sigui una pena. Una mesura que consideren proporcionada perquè la filla del condemnat viu a Espanya, no ha acreditat una relació de parella a Andorra i la seva empresa no ha pogut prosperar.
El TC no ho admet a tràmit perquè considera que és un fet que correspon dirimir a la justícia ordinària i diu que la no renovació no es equiparable a una expulsió.