Defraudar més de 50.000 euros serà delicte fiscal

El ministre de Finances i portaveu de l’executiu, Jordi Cinca, va posar de manifest que la tipificació del delicte fiscal respon, d’un costat, a la “lògica” un cop s’ha tancat el marc impositiu. “Hem de garantir que tothom compleixi, i ens hem de dotar de les eines que ens permetin perseguir qui no ho faci i causi un perjudici” als comptes públics, va assenyalar. De l’altra, incloent el delicte fiscal a la legislació penal, “es tanca el cercle de la cooperació en l’àmbit de la lluita contra el blanqueig”. Cinca va indicar que s’ha triat la fórmula dels dos tipus com ara països com Luxemburg o Àustria i perquè “no tenim grans contribuents, té sentit adaptar aquest delicte a la realitat de la nostra economia”.

Tanmateix, amb la modificació del Codi Penal també s’amplien els delictes susceptibles de ser blanqueig. El contraban (que ja ho és) s’amplia en el sentit que ja no tan sols afectarà el tabac, sinó el tràfic il·lícit d’altres mercaderies. S’inclouen, a més, el finançament il·legal dels partits polítics, el malbaratament de cabals públics, el d’insolvències punibles i el de frau a la CASS.

Llei antiblanqueig

El consell de ministres també va aprovar en la reunió d’ahir la Llei de prevenció i lluita contra el blanqueig de diners i finançament del terrorisme, que actualitza i amplia l’actual normativa, la Llei de cooperació penal internacional i lluita contra el blanqueig, a banda d’esdevenir una llei específica contra la neteja de diners il·lícits. Cinca va assenyalar que la reforma respon a les obligacions de l’acord monetari, que establia que el 2017 Andorra havia de transposar la quarta directiva de la UE sobre lluita contra el blanqueig, i les recomanacions del GAFI del 2012, que s’han d’implementar abans de la cinquena avaluació del Moneyval.

Quant a les novetats, una de les significatives és la limitació dels pagaments en efectiu. Cinca va recordar que els darrers anys la normativa ja ha incorporat limitacions com ara les de moviments d’efectiu per la frontera, limitats a 10.000 euros, o bé l’obligatorietat als establiments que venen mercaderia d’elevat valor de portar un registre amb les dades del comprador quan la transacció superava els 15.000 euros en efectiu. Ara aquesta obligatorietat de registrar la compra baixa fins a un import de 10.000 euros i, a més, queda prohibit fer operacions de més de 30.000 euros en cash. “Si és un import superior s’hauran de fer amb un mitjà de pagament que faciliti la traçabilitat de l’operació”, va assenyalar.

El projecte de llei també incorpora més condicions a les transferències de fons: ja no tan sols s’haurà d’identificar qui ordeni la transferència, també el receptor. D’altra banda, la normativa incorpora la figura dels PEPS (persones políticament exposades), inclosos els nacionals. Cinca va remarcar que han de tenir mesures reforçades per evitar que esdevinguin canals de blanqueig de diner.

El ministre va remarcar que la voluntat del Govern és que els dos projectes de llei puguin aprovar-se durant el període parlamentari de sessions que tot just arrenca i juntament amb d’altres dos textos legislatius (un, el d’assegurances, que ja està a tràmit parlamentari, i l’altre, el de la modificació de la llei que regula l’intercanvi d’informació a la demanda, que el Govern té previst aprovar la setmana que ve) que completen el camí legislatiu per adaptar-se als dictàmens del GAFI i el Moneyval, de l’acord monetari i de l’OCDE.

DERIVA "DOLENTA" DEL CLIMA POLÍTIC

Qüestionat sobre la demanda de dimissió del cap de Govern formulada per Socialdemocràcia i Progrés (SDP), el ministre portaveu va asseverar que “no hem perdut ni mig minut al consell de ministres a parlar d’aquesta qüestió”. Per Cinca, la reclamació –formulada sobre la base que Toni Martí va cobrar per feines d’arquitecte quan era cònsol major d’Escaldes– està “fora de lloc” i és, va afegir-hi, un element més de la deriva “absolutament dolenta” del clima polític. El portaveu de l’executiu va assegurar que l’executiu està “absolutament al costat del cap de Govern”.