INFORME DEL SISTEMA DE JUBILACIÓ
L'Estat estarà en 10 anys cobrint 100 milions en pensions
L’informe revela que hi ha 121.506 persones amb dret a cobrar retir de la CASS
L'Estat estarà en 10 anys cobrint 100 milions en pensions
Els experts francesos Guillaume Leroy i Antonin Sedogbo van explicar clarament ahir als consellers generals que el sistema de pensions és inviable i que se’n va a la fallida en un grapat d’anys si no es prenen mesures correctores. Els tècnics van mostrar clarament els dos factors que han provocat la proximitat del col·lapse. D’una banda, les pensions no es van anar adaptant a l’esperança de vida durant 40 anys (del 1968, quan es crea la CASS, al 2008) i quan es va començar a actualitzar es va fer de forma insuficient. Leroy i Sedogbo van indicar que un assalariat francès tarda 16 anys, un cop s’ha jubilat, a recuperar l’equivalent a tot el que ha cotitzat. Significa que fins als 81 no gasta diners dels cotitzants futurs. A Andorra fins al 2008 es tardava només sis anys i quatre mesos. Amb les modificacions posteriors s’ha situat en 9,6 anys. A efectes pràctics, els jubilats han estat cobrant i estan cobrant el triple del que han cotitzat. No perquè cobrin en general una pensió alta, sinó perquè la cobren el triple de temps del que estava previst en no haver-se anat actualitzant l’esperança de vida.
I l’altre factor fa referència per què les pensions són baixes quan es paga a cada jubilat, de mitjana, el triple del que correspondria. La resposta és simple: la cotització és actualment petita (un 12% del sou dedicat a jubilació) en comparació amb d’altres països, però durant dècades era gairebé ridícula. Hi ha factors col·laterals com el regal de fins a 5.000 punts de les pensions no contributives o que no es posés un mínim de temps de cotització per tenir drets.
La crisi comença el 2023
La falta d’actualització durant dècades ha portat el sistema, segons els tècnics d’Actense, a un carreró sense sortida. Actualment hi ha més de 121.000 persones amb dret a cobrar una pensió de la CASS. La majoria no viu al país. Aquest grup de més de 61.000 persones han treballat en algun moment a Andorra i van generar uns drets que podran exercir quan arribin als 65 anys. Hi ha un segon grup amb unes 50.000 persones que estan cotitzant actualment. I finalment uns deu mil jubilats. La desproporció actual és molt gran a favor dels que encara estan en actiu, però la truita ja ha començat a girar i en una dècada el nombre de pensionistes es multiplicarà. El 2023, com ja va avançar el Diari, per primera vegada les cotitzacions a la Seguretat Social seran inferiors a les pensions que s’hauran de pagar. I el creixement del forat és exponencial. El 2023 l’Estat haurà de posar nou milions d’euros per compensar els números vermells. Però només en cinc anys (vegeu gràfic) el dèficit (del 2028) ja se situa en cent milions i no para de créixer. En cinc anys més, el 2033, ja s’ha enlairat fins als 200 milions i continua pujant per arribar fins als 350 milions el 2040 i seguir incrementant-se.
Diverses mesures
Els tècnics van posar damunt de la taula l’anàlisi de l’impacte de les diverses mesures correctores que es podrien aplicar. Van deixar clar, però, que ells no es mullaven i que aquesta decisió política correspon a les autoritats andorranes. Leroy va deixar clar, però, que la situació és tan crítica que “les mesures hauran de ser combinades” perquè una de sola seria insuficient.
Les més estàndards, i que segurament seran les que la CASS proposi com a prioritàries, són l’allargament de l’edat de jubilació fins als 67 anys, la reducció del rendiment del punt (passar el termini de nou anys en què s’ha retornat tota la cotització fins segurament els setze de França) i l’increment de les cotitzacions (en dos punts possiblement en un estadi inicial).
Els tècnics francesos van explicar, però, que en altres seguretats socials de mida similar a l’andorrana (Mònaco i Nova Caledònia –en part també Luxemburg–) s’utilitza un sistema complementari de pensions. Es tracta d’un sistema públic que és obligatori i que està en una caixa comuna diferent. Quan se sumen les aportacions de països com per exemple Andorra a les dues caixes (general i complementària) es constata que les cotitzacions al Principat són força reduïdes. Dins de l’exposició dels experts ahir al Consell General van sortir altres idees, com ara una quitança a tots els cotitzants o la reducció de les pensions més altes. Aquesta última opció va donar pas a constatar com la majoria de les persones amb dret a pensió tindran una jubilació molt petita. El problema és que hi ha 121.000 persones que hi tenen dret i 1.200 milions a la caixa.
Gent amb dret de pensió
Nombre Percentatge
Jubilats actuals 10.598 9%
Antics residents 61.720 51%
Cotitzants actuals 49.188 40%
Total 121.506 100%
