La banda de menors va caure per robar al saló del videojoc
Els adolescents es van emportar diverses PlayStation 4 i van ser identificats per les càmeres de seguretat i posteriorment detinguts
La banda de menors va caure per robar al saló del videojoc
La banda de menors, encapçalada per dos adolescents de disset anys que es troben a la presó de la Comella, havia entrat en un ritme de delictes que els portava a cometre’n gairebé un diari. La sensació d’impunitat amb la qual es movien, segons fonts policials, els va portar a ser cada cop més atrevits. Entre furts i intents de furt hi havia diferents comerciants a Escaldes que els havien identificat i la policia va anar de mica en mica fent tot el dibuix dels membres del grup. La investigació estava molt avançada (fins i tot algun integrant ja havia passat pel despatx policial) i, segons les mateixes fonts, s’havia hagut d’anar amb molt de compte perquè eren menors i només la Batllia podia autoritzar la seva detenció. El cap de setmana del 19 i el 20 de febrer tenia lloc el Saló del videojoc, i el nivell de la sensació d’impunitat va arribar al màxim. El grup va robar diverses consoles PlayStation 4 del certamen i l’acció va ser totalment grava per les càmeres que hi havia instal·lades al recinte. Les imatges van permetre acabar de tancar el cercle. Cada consola té un preu de compra d’uns 350 euros.
El Saló del videojoc va finalitzar el diumenge 19 de febrer i immediatament es van començar a moure les peces, amb peticions d’ordres de detenció a la Batllia incloses, per desmantellar el grup. La banda estava formada pels dos caps i una dotzena d’adolescents que havien reclutat i que tenien entre 14 i 17 anys. Les detencions van començar dimecres 22 de febrer, només tres dies després que acabés el Saló del videojoc, i van finalitzar dijous 23. El cos va batejar l’acció com operació Els pastorets.
Comerciants enfadats
Diferents petits comerciants de la part alta d’Escaldes, segons fonts del col·lectiu, estaven mostrant el seu descontentament perquè el grup d’adolescents entrava en múltiples botigues a veure què es podia endur. Les mateixes fonts apunten que s’havia arribat a un grau en el qual els menors si eren enxampats, en comptes de fugir, es revoltaven contra el botiguer. Fins i tot a vegades havien amenaçat d’agredir algun comerciant o de fer destrosses a la botiga. Tot i que no ha estat confirmat, es parla del cas del dependent d’una botiga d’electrònica de la part alta d’Escaldes que va acabar sent agredit després que enxampés un grup d’adolescents mentre robaven ulleres de sol d’un expositor. Les mateixes fonts indiquen que la indignació dels comerciants era que després d’haver estat robats o que s’intentés fer un furt a la seva botiga es trobaven els menors pels carrers quan estava clar qui formava la banda. Quan la policia va desmantellar el grup es calcula que haurien comès una cinquantena de furts i un nombre indeterminat d’intents de robatori. Entre la mercaderia sostreta i els desperfectes que haurien fet en cometre els delictes es calcula que la xifra total se situaria en uns 30.000 euros.
Les fonts policials van indicar que es tractava de dos tipus d’accions. D’una banda es dedicaven a entrar a comerços i endur-se productes, normalment amagats entre la roba. La preferència eren objectes que tinguessin sortida al mercat de segona mà. En el segon tipus de robatori ja buscaven fonamentalment diners, tot i que es podrien endur també objectes. Entraven als negocis forçant el pany o els marcs de les portes o directament trencaven el vidre de la porta d’accés amb un estri contundent o una pedra. L’acció més cridanera va ser la comesa la matinada del 19 de desembre passat quan van assaltar set comerços d’Escaldes. Va ser el punt d’origen de la investigació.
VENDA A TRAVÉS DE WALLAPOP
La banda robava especialment productes d’electrònica i roba de marca perquè eren objectes amb una sortida relativament fàcil al mercat de segona mà. El gruix principal de les vendes el feien a través de l’aplicació de mòbil wallapop. Cada aplicació està vinculada a un número de telèfon i per al comprador és impossible saber si la mercaderia és legítima o si és producte d’un robatori. Una part dels productes, segons fonts properes al cas, hauria estat venuda a Andorra. En algunes ocasions els objectes es venien a botigues de segona mà.