La banca lidera la desigualtat de sous entre homes i dones

Pel que fa al salari mitjà de l’home és de prop de 2.125 euros, mentre que el de les dones ronda els 1.677 euros. Això comporta que la diferència salarial entre els dos sexes sigui del 21,1%. Per sobre d’aquesta mitjana se situen activitats com les immobiliàries i serveis empresarials, on la diferència és d’un 27,3%, indústries manufactureres (26,3%), activitats socials i serveis personals (25,5%), educació (25,4%), així com el comerç i reparació de vehicles de motor (22,3%).

Per contra, la desigualtat salarial és menys accentuada en sectors com l’agricultura, on l’home cobra un 10,4% més que la dona, transport i telecomunicacions (11,7%), administració pública i seguretat social (12,3%) o l’hoteleria (12,4%).

De tots els àmbits laborals, només n’hi ha un on la dona percep més que l’home. És el cas dels organismes extraterritorials, ambaixades o delegacions a l’estranger, on la treballadora guanya un 9,4% més que el seu company.

Mesures d’igualtat

Tant autoritats com entitats de la societat civil van ressaltar que s’han de fer polítiques més enfocades a la igualtat entre homes i dones, però no només a la feina, sinó també a la llar. La secretària d’Estat d’Afers Socials, Esther Fenoll, va argumentar que, actualment, les dones tenen una doble feina: la laboral i fer-se càrrec de la família i les tasques de la llar. Això, va dir, “la penalitza” en la vida professional. “Molta part d’aquesta diferència salarial no ve donada per igual feina diferent salari, és perquè les dones no tenim accés a alguns tipus de feina”, va precisar Fenoll, que hi va afegir que a vegades les dones poden tenir més absentisme “pels seus rols de gèneres”.

Precisament això és el que s’intenta trencar des de Govern, que ha començat a impartir uns tallers educatius a les escoles per conscienciar els nens que les feines de casa les han de compartir els dos sexes amb la finalitat que els rols “no estiguin tan segmentats”. En aquest context, va defensar que en el “moment que la igualtat sigui efectiva a la vida social, això també repercutirà a la vida laboral”, ja que “l’empresari no veurà la dona com la persona que s’agafa la baixa perquè té problemes amb els nens”.

Vanessa Mendoza, presidenta d’Stop Violències, va recalcar que “les dones han de triar per la seva vida professional o familiar. Això no és només un tema de bretxa salarial, sinó també de drets laborals”. Per això, va reclamar que hi hagi més mesures de conciliació familiar com allargar la baixa maternal. A més, va exposar, que “s’invisibilitzen moltes violències” com “no promocionar una dona en una feina perquè té fills”.

Montse Nazzaro, de l’Associació de Dones d’Andorra (ADA), va opinar d’una manera similar i també va apostar perquè hi hagi més polítiques de conciliació familiar perquè la dona no renunciï a la seva vida laboral, així com que “l’home tingui una corresponsabilitat en la cura dels nens”.

De cara a avui, hi ha diverses activitats per commemorar el Dia de la Dona Treballadora. Nazzaro participarà en un acte amb el ministre d’Afers Socials, Xavier Espot, i les cònsols d’Andorra la Vella, Conxita Marsol, i d’Escaldes-Engordany, Trini Marín. El Govern també organitza la conferència Promoció de la igualtat de gènere en l’àmbit laboral.

A més, Stop Violències informarà al llarg del dia sobre els drets de les dones. La Unió Hotelera d’Andorra commemorarà les dones del sector.

LES DONES PIONERES DE LA POLÍTICA AL PRINCIPAT

Sònia Bagudanch - Andorra la Vella

37 noms nodreixen el llistat de conselleres generals que hi ha hagut al país. La primera dona que es va dedicar a la política nacional va ser Mercè Bonell, l’any 1984. Era –i és encara– del Partit Liberal i venia de passar quatre anys al comú d’Andorra la Vella. “Estava bregada en reunions i històries, un company del meu grup va passar a Govern i llavors automàticament van agafar la persona que venia a darrere. Estava una mica cohibida i intervenia el mínim.” La política retirada va rememorar ahir el seu pas per Casa de la Vall, on va entrar en substitució d’un conseller.

Bonell va ser la primera dona a irrompre al parlament nacional i l’única, ja que no va ser fins l’any 1986, que va entrar-hi Maria Teresa Armengol, la primera consellera general escollida a les eleccions. Des de llavors, el nombre de dones polítiques s’ha anat incrementant fins a acostar-se a la quarantena. Amb motiu de la commemoració del Dia de la Dona, les pioneres de la política del país i les que els han anat prenent el relleu es van ajuntar per primera vegada a Casa de la Vall, on es van fer una foto de família. Una imatge amb quatre absències: Conxita Mora, que va morir l’any passat, Eva Garcia i Maria Lluïsa Puig, que no van poder assistir a l’acte, i Montserrat Gil, que compleix condemna per sostracció de béns públics.

Com era fer política en un món d’homes? Mercè Bonell en guarda un bon record. Assegura que “hi havia una companyonia impressionant”. “No em tractaven diferent, al contrari, com una floreta”, va dir. Més diferent ho va viure Olga Areny, que va ser parlamentària del PS del 2001 al 2005 i també consellera del comú d’Encamp. “En vaig haver d’aguantar moltes. Me’n recordo d’un lloc on em van preguntar què anava a fer allà, si no m’hi cabia ni el cubell de fregar.” Amb tot, afirma que al Consell “no em vaig sentir diferent pel fet de ser dona”.