Govern aprova 600 permisos d'entrada per a nous residents passius
El Govern llança una quota de 600 autoritzacions més perquè la del 2016 està gairebé exhaurida
El Govern va aprovar ahir una nova quota que preveu atorgar fins a 600 noves autoritzacions d’immigració de residència sense treball (conegut també com a permís de residència passiva). L’executiu va prendre aquesta decisió atès l’èxit que ha tingut l’anterior contingent, també de 600 autoritzacions i aprovat el febrer del 2016, i que està gairebé esgotat. El ministre d’Afers Socials, Justícia i Interior, Xavier Espot, va comparèixer durant la roda de premsa posterior al consell de ministres per explicar la mesura. Espot, acompanyat del portaveu del Govern i ministre de Finances, Jordi Cinca, va explicar que ja s’han autoritzat fins a 523 demandes de residència passiva de les 600 que s’havien ofert l’any passat. La mesura és calcada a la que es va llançar el 2016 tant en la xifra d’autoritzacions de residència passiva com en les quotes de repartiment previstes per a les diverses modalitats. Així doncs, es preveu tramitar fins a un màxim de 490 autoritzacions de residència sense activitat lucrativa, 50 permisos per a raons d’interès científic, cultural i esportiu, i 30 tant per a projecció internacional com per a ingrés en centres geriàtrics, de cures mèdiques o terapèutiques, respectivament.
Tipus de quotes variables
En la disposició d’enguany, l’executiu ha inclòs la possibilitat de traspassar autoritzacions d’una modalitat a una altra en funció de la demanda, tot i que en cap cas es podran superar els 600 permisos. Des del juliol del 2012, quan va entrar en vigor la modificació del règim de les autoritzacions d’immigració de residència sense treball, s’han concedit un total de 1.546 autoritzacions d’aquestes característiques (incloent les autoritzacions concedides al titular principal, que descompten quota, i les persones a càrrec d’aquest titular, que no en descompten). Per obtenir l’aval del Govern, els demandants d’autoritzacions de residència passiva tenen l’obligatorietat d’invertir al país almenys 400.000 euros. Les inversions poden ser en béns immobles, en capital social d’una empresa, en deute públic o en un dipòsit bancari en alguna de les entitats bancàries del país. De les 1.546 autoritzacions fetes des del 2012, 168 es van concedir entre el juliol del 2012 i el juny del 2013, 213 es van concedir entre juliol del 2013 i el juny del 2014, 309 es van concedir entre el juliol del 2014 i el juny del 2015, 488 es van concedir entre el juliol del 2015 i el juny del 2016, i des d’aleshores fins a la data se n’han concedit 368 més. La de la residència passiva sense activitat lucrativa és la modalitat per a la qual es reserven la gran part de les sol·licituds. S’hi destinen 490 permisos dels 600 previstos. Aquesta modalitat també és la més demandada. Respecte de la quota de l’any passat, s’han exhaurit fins a un 97,3% de les autoritzacions que s’oferien. La demanda baixa pel que fa a les autoritzacions per a la projecció internacional (73%) i en les que fan referència a motius d’interès científic, cultural i esportiu (42%). L’ingrés en centres geriàtrics, de cures mèdiques o terapèutiques (10%), és el permís menys demandat.
VALIDAT EL CONVENI AMB ENCAMP PER L'HELIPORT
El consell de ministres va aprovar el conveni amb el comú d’Encamp per a la construcció de l’heliport en la unitat d’actuació Tresoles. El document, que en uns dies ha de signar el ministre d’Ordenament Territorial amb els cònsols, preveu la cessió dels terrenys del comú al Govern per tal de poder iniciar el projecte constructiu (els terrenys que ja són comunals i els que ho han de ser en un futur un cop es desenvolupi la unitat d’actuació i s’arribi a un acord amb la resta de propietaris afectats) i que l’executiu es farà càrrec de tot el procés que ha de culminar amb la construcció. En primer lloc, tal com va recordar Cinca, dels estudis d’impacte ambiental i del projecte d’urbanització de la zona, i posteriorment de la licitació de les obres i la seva adjudicació. El document també plasma que si el projecte no tira endavant el comú recuperarà els terrenys.