El casino a The Cloud serà soterrat i tindrà una entrada independent

El calendari amb el qual treballava el Govern marcava l’entrada en servei de l’edifici per al juliol del 2019. Una data que no s’acabarà complint ja que no serà fins al proper estiu que les obres de The Cloud es puguin treure a licitació. Tenint en compte que es preveu que els treballs tinguin una durada d’uns 30 mesos, “no serà fins a final del 2019 o principi del 2020 que les obres estaran acabades”. El ministre va voler deixar clar que si finalment s’opta per ubicar el casino al soterrani l’entrada independent evidenciarà que “la voluntat és que The Cloud sigui un edifici exclusivament tecnològic”.

Torres també va admetre que s’ha decidit modificar el projecte inicial, tot i que encara no hi ha cap decisió sobre quin dels cinc plans de negoci serà l’escollit. Ja sigui per les dificultats per trobar empreses d’alt valor que es vulguin instal·lar a la zona comercial o com va dir el president d’Andor­ra Telecom, perquè “no volem competència als veïns del costat”, s’ha decidit ampliar l’espai dedicat al parc tecnològic i reduir la zona comercial.

Preguntat per Gallardo respecte si ja hi havia algun operador confirmat per ocupar algun dels espais comercials a The Cloud, Torres va admetre que malgrat que fa un any i mig que es mantenen contactes amb empreses andorranes i grups internacionals, “no tenim cap tipus de contracte ni acord tancat”. Sí que va assegurar que hi ha empreses interessades a iniciar negociacions quan s’aproximi la data d’obertura de The Cloud i que s’han rebut demandes de dos grups de restauració internacionals importants que han manifestat el seu interès per establir-se a l’edifici.

Aquesta resposta va servir al conseller liberal per, tot i afirmar que “no ens oposem al projecte, però no s’emocioni, no el lloem de totes totes”, advertir que davant “les incerteses” potser “estem davant d’un núvol de fum”, jugant amb la traducció al català de The Cloud.

Gallardo també va preguntar pel cost definitiu del projecte i va demanar a Torres que es pronunciés respecte a les diverses xifres de què s’ha parlat, que van dels 30 als 44 milions d’euros. El president d’Andorra Telecom, sense voler donar una xifra concreta, va parlar d’un “cost estimat” de 34 milions d’euros. I que aquest serà el que volen que s’inclogui en el plec de licitació de la infraestructura. Va dir que el Govern treballa perquè el pressupost estigui prop d’aquests 34 milions i que si en el pla de negoci escollit s’han d’invertir més diners en una part de l’edifici que els que estaven previstos inicialment, aquests calés haurien de sortir d’un altre espai pressupostat a la baixa o directament eliminat com és el cas de l’auditori.

Respecte al retard en l’entrega de l’obra, el ministre va indicar que hauria estat una “irresponsabilitat” continuar amb el projecte inicial per tenir-lo acabat en les dates previstes. “No tenim cap afany que estigui acabat aquesta legislatura i poder treure rèdit polític d’aquest edifici”, va assenyalar Torres, que hi va afegir que l’objectiu és que “el projecte sigui rendible i tingui un període de retorn coherent”. I va finalitzar assegurant que “l’Estat andorrà té or amb aquest edifici”.

Ús de Radio Andorra

A la sessió de control, en aquest cas per part del conseller liberal Ferran Costa, també se li va preguntar a Torres per l’ús definitiu de les instal·lacions de Radio Andorra en general i si serà la seu de Ràdio i Televisió d’Andorra en particular. El ministre va assenyalar que no serà fins que es liciti la segona fase de les obres de remodelació de l’equipament –no serà abans de final d’any– que l’executiu decidirà l’ús de l’edifici. “Ho fem sense presses perquè preferim projectes perdurables i no voler córrer amb un projecte i que després no serveixi”, va explicar el titular d’Ordenament Territorial, que va recordar que a més d’un equipament, l’edifici acollirà el museu de la ràdio. Des de la bancada liberal es va defensar que la millor opció seria acollir les instal·lacions de la ràdio i televisió pública perquè “seria bo per al país, ja que s’estalviarà diners en ser l’edifici d’Encamp propietat del Govern”.

Respecte al museu de la ràdio, la ministra de Cultura, Olga Gelabert, va explicar que es vol donar a l’edifici un ús paral·lel al museístic per la tendència de davallada de visitants a aquests espais.

CAMP DIU ARA QUE NO S'HA ACABAT LA CRISI ECONÒMICA

El ministre de Comerç, Francesc Camp, qüestionat pel conseller general del PS Pere López sobre l’afirmació que va fer fa unes setmanes respecte que Andorra podia donar per acabada la crisi econòmica, va matisar ahir les seves paraules. Després d’excusar-se per “si algunes persones que ho estan passant malament es van sentir menyspreades per les meves declaracions”, el ministre va defensar que tots els indicadors econòmics posen en relleu “la recuperació” de l’economia. Camp va recordar que a Andorra fa 3 o 4 anys que creixen els indicadors i que això confirma que la recuperació econòmica segueix el seu curs. Va lamentar que alguns vulguin comparar la situació econòmica actual amb la del 2006, “inflada artificialment” per la bombolla immobiliària.

UN 20% MÉS DE DENÚNCIES PER LA BANDA DE MENORS

El ministre d’Interior, Xavier Espot, va explicar que el nombre de denúncies (187) per delictes contra el patrimoni es va incrementar un 20% entre l’1 de setembre del 2016 i el 28 de febrer del 2017 respecte al mateix període de l’any passat. Durant aquestes dates va actuar la banda de menors que va protagonitzar diversos robatoris i furts, la majoria a Escaldes-Engordany, i que va ser desmantellada en el marc de l’operació Pastorets. En aquell període de temps es va incrementar un 8,9% el nombre de delictes i contravencions penals contra el patrimoni. El 2016 les denúncies van créixer un 2,3% mentre que el total d’infraccions van davallar el 0,2% respecte del 2015. La policia va detenir l’any passat 33 persones per aquests delictes, una menys que fa dos anys.