control a l'executiu
Salut mental va tractar 1.714 usuaris del gener del 2015 al novembre passat
El 2016, 44 pacients del servei van necessitar l’ingrés en un centre de l’estranger
Salut mental va tractar 1.714 usuaris del gener del 2015 al novembre passat
El servei de salut mental ha atès 1.714 pacients des de l’1 de gener del 2015 fins al 31 d’octubre del 2016, dels quals 1.430 són majors de 18 anys i 284 menors d’edat. Quant a les patologies diagnosticades als pacients, entre els adults la de major proporció és el trastorn per depressió (419). Quant als menors és el trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (64). Les dades les ha facilitat el Govern en resposta a una pregunta parlamentària de la consellera liberal Carine Montaner, que també sol·licitava quants dels pacients han requerit un internament fora d’Andorra en un centre especialitzat per tractar la seva patologia. L’executiu explicita que durant l’any 2016 (les dades són fins al novembre) un total de 44 pacients han necessitat aquest ingrés: 42 en centres de llarga estada i 2 en centres d’internament d’aguts. El nombre d’ingressos més elevat s’ha donat en joves d’entre 15 i 19 anys, amb un total de 13.
El Govern assenyala que es treballa amb diversos centres i que s’escull el servei més adequat en funció de la durada de l’hospitalització. En aquest sentit, detalla que hi ha l’hospitalització aguda (menor de 30 dies), la subaguda o mitjana (d’entre 1 i 6 mesos), la de llarga durada (es pot allargar fins als tres anys) i la permanent. El cost d’aquests internaments que ha sufragat la CASS va ser de 591.119 euros el 2012, 721.033 euros el 2013, 716.212 euros el 2014, 868.437 el 2015 i, finalment, entre l’1 de gener i el 31 d’octubre del 2016 se n’havien destinat 575.585.
Les accions
També a demanda de la consellera liberal, l’executiu explicita que s’està treballant en el pla integral de salut mental amb la participació de diversos professionals del ministeri de Salut, del servei de salut mental, de la unitat de cures addictives, de la CASS, del ministeri d’Afers Socials i dels Col·legis de Metges i Psicòlegs. Els objectius del pla passen per la prevenció, proporcionar atenció, millorar la recuperació, promoure el respecte als drets humans i reduir mortalitat, morbiditat i discapacitat de les persones amb trastorn mental “tot actuant per eliminar la discriminació social i donant suport tant als pacients com al seu entorn”. En aquest sentit, l’executiu assenyala que es vol organitzar el sistema de manera que s’ofereixi una atenció integral: detecció precoç, promoció, prevenció, tractament, rehabilitació i reinserció.
Respecte a la tasca que s’està duent a terme a hores d’ara, el Govern detalla que s’està en la fase d’impulsar diversos grups de treball per desenvolupar les diferents àrees d’atenció: detecció precoç, atenció assistencial i atenció a la rehabilitació. Els resultats d’aquesta feina s’hauran de plasmar al pla. Tanmateix, i quant a accions concretes, es detalla que està en estudi una vella reclamació dels psicòlegs: estar convencionats amb la CASS. En aquest sentit, la resposta a la pregunta parlamentària indica que el document d’actuacions “establirà l’abast del paper del psicòleg clínic com a prestador de la CASS per a determinats processos assistencials i dintre de les vies clíniques i protocols que es puguin establir”.
Contractacions a la CASS
En resposta a un altre parlamentari liberal, Ferran Costa, el Govern també va informar que la CASS ha formalitzat 20 noves contractacions des de l’1 de gener. Respecte a la motivació, la Seguretat Social argumenta que la nova llei va suposar un increment de feina que va derivar en la necessitat de contractar personal eventual, ja que la convocatòria de places fixes va estar vetada en els diferents pressupostos a conseqüència de la crisi. Aixecat el vet en el pressupost del 2016 s’ha procedit a fer fixes les places eventuals.
ESTUDI GENÈTIC I ADOPCIÓ D'EMBRIOS, ENTRE ELS SERVEIS
El Govern i l’Institut Marquès de reproducció assistida van signar un memoràndum d’entesa el 2015 que incloïa una primera proposta de la cartera de serveis que havia d’ofertar el centre que s’havia d’instal·lar al Principat. A demanda del grup parlamentari liberal, el Govern ha fet pública aquesta cartera de serveis que, precisa, mai va arribar al ministeri de Salut ni com a definitiva ni tampoc una demanda d’autorització de la mateixa. La proposta incloïa tractaments de reproducció assistida i les diferents fórmules per dur-los a terme: inseminació, fecundació in vitro, donació d’òvuls, semen i embrions, adopció d’embrions (són els descartats per qui ha completat el procés de reproducció assistida i el dona a altres parelles o mares soles) o congelació d’òvuls. Tanmateix, la cartera també incloïa els estudis genètics preimplantacionals d’embrions que tenen com a objectiu diagnosticar si hi pot haver alguna alteració i possible malaltia al futur nadó.
El procés perquè l’Institut Marquès s’establís al Principat es va frenar amb l’arribada de Carles Álvarez Marfany al ministeri de Salut, que va defensar la necessitat d’aprovar primer la legislació necessària. El text encara està en fase d’elaboració al ministeri.