Llibre blanc de la igualtat
Impuls d'una plataforma d'entitats socials
L’anàlisi feta a les associacions posa en relleu la seva “feblesa” i aconsella que treballin plegades per tenir “més força”
Impuls d'una plataforma d'entitats socials
El vestíbul del Consell General va acollir ahir la presentació de l’anàlisi realitzada a les entitats que treballen amb els col·lectius susceptibles de patir desigualtat o discriminació en el marc de l’elaboració del Llibre blanc de la igualtat. Segons va explicar l’assessora externa per a l’elaboració d’aquest document que té com a objectiu final la redacció d’una futura llei d’igualtat, Mònica Geronès, el gran problema de les entitats és “la feblesa” de les pròpies organitzacions. Per això, una de les prioritats que han sorgit de les diferents trobades mantingudes amb els representats d’una vintena d’entitats és la creació d’una plataforma que les aglutini. “A Andorra hi ha moltes associacions i moltes molt petites. S’han de constituir en plataforma”, va assegurar Geronès minuts abans de l’acte de presentació.
L’objectiu de la creació d’aquesta plataforma seria donar més força al conjunt de les entitats que treballen amb les persones més vulnerables. “Al país hi ha associacions molt grans i internacionals, com la Creu Roja, i d’altres de molt petites que per si soles tenen molt poca força, però que juntes en poden tenir molta”, hi va afegir l’assessora.
Una altra de les febleses detectades a l’hora de treballar amb persones vulnerables i evitar que pateixin episodis de desigualtat o discriminació és la manca d’un observatori que reculli les dades relatives a aquest col·lectiu. Un observatori que a més del recull i l’anàlisi de dades hauria d’avaluar els programes i els projectes dirigits a aquestes persones i les seves necessitats. Així, el ministre d’Igualtat, Xavier Espot, va admetre que possiblement serà una de les accions que caldrà desenvolupar en el marc de la llei d’igualtat, ja que “la recollida de dades permet adaptar les polítiques a la realitat del país i crear programes adequats”.
Geronès també va parlar de la necessitat d’incidir en la sensibilització social –va dir que n’hi ha una manca generalitzada–, en l’educació i en la comunicació en matèria de no discriminació. I va insistir en el fet que entre les entitats hi ha poca cohesió i conflictes d’interessos entre elles. Va lamentar que malgrat ser un país petit hi ha necessitats molt àmplies, que moltes vegades hi ha un excés de burocràcia a l’administració i que els costos d’alguns programes socials són elevats.
També es va referir a les fortaleses de les entitats. Va parlar d’un importat teixit d’associacions, de la seva diversificació, del coneixement de les necessitats dels col·lectius amb els quals treballen, que totes tenen uns objectius similars malgrat estar només dirigides als seus sectors i de la voluntat que tenen d’aprofitar el capital humà i social existent.
A partir d’aquesta anàlisi s’han elaborat una sèrie de prioritats per protegir aquests col·lectius vulnerables que són infància, joventut, gent gran, dona, persones amb discapacitat, persones LGTBIQ i persones immigrants. Entre les prioritats, a més de la plataforma i l’observatori, hi ha la mateixa llei d’igualtat, l’actualització de les persones que lideren les entitats, una major col·laboració amb l’administració i la necessitat de tenir més recursos econòmics. “No hi haurà igualtat sense una implicació en l’àmbit econòmic, social i personal.”
El següent és detectar les discriminacions que pateixen els col·lectius. Espot va parlar d’assetjaments, insults, discriminacions i agressions. “Malgrat que cada cop hi ha una major acceptació a la diferència, encara queda molt camí per recórrer”, va dir.