administració
Govern fixa vuit criteris per repartir les transferències
Els diners es repartiran una part per a tots igual i per població, territori, nombre de gent jove i gran, xifra de turistes, inversions sostenibles, compromisos adquirits i solidaritat
Govern fixa vuit criteris per repartir les transferències
El projecte de Govern per a la reforma de les competències i les transferències comunals estableix que els comuns es repartiran 55 milions d’euros que estaran dividits en dos grans grups. Quatre cinquenes parts de les transferències (44 milions) passaran a anomenar-se base general i es donaran segons cinc conceptes. El 30% d’aquests 44 (13,2 milions) per a tots igual. El 25% (11) segons la població. El 20% (8,8) pel territori. El 15% (6,6) pel nombre de població d’entre zero i quatre anys i major de 65. I el 10% (4,4%) per l’impacte turístic, que ve a ser el nombre de turistes que fan nit a cada parròquia.
El segon bloc de transferències és una cinquena part (11 milions) i passen a denominar-se fons de redistribució sostenible (FRS). Es torna a subdividir en tres conceptes: criteris de política d’inversió sostenible, que reparteixen un 20% (2,2 milions); criteris de compromisos adquirits, amb un altre 20% (2,2), i criteris de solidaritat i particularitats comunals, que seran d’un 60% (6,6 milions). Aquest repartiment de 20%, 20% i 60% serà només per als dos primers anys i el tercer i el quart ja serà un terç per cada concepte.
El criteri de solidaritat i particularitats comunals avaluarà amb punts cada parròquia. Un punt pel desplegament de la totalitat d’impostos parroquials, un punt per l’alta dispersió i nombre de carreteres secundàries (per exemple, Sant Julià), un punt per la participació en una societat amb pressupost major que el propi comú (la Massana amb Pal-Arinsal), un punt per necessitats financeres (Sant Julià) i 1,5 punts per parròquies amb dos nuclis de població de més de 2.000 habitants i separats per com a mínim 15 quilòmetres (escrit literalment per Encamp i el Pas de la Casa).
Cadastre i separativa d’aigües
Els diners dels compromisos adquirits també es donaran per puntuació, bàsicament per com està el cadastre i la separativa d’aigües. Hi haurà dos punts per si s’ha publicat el cadastre abans del termini establert (2013) i serà un punt i mig per si s’ha publicat entre el 2014 i el 2017. Un punt si arriba després del 2018 i zero si encara no s’ha fet. La separativa d’aigües estarà prevista segons es controlin els indicadors que hi ha d’aigües parasitàries respecte a les residuals. Vol dir bàsicament quina part de la separativa d’aigües de cada parròquia ja ha estat feta. Per últim, el criteri de polítiques d’inversió sostenible tindrà en compte el que destina cada parròquia a sostenibilitat mediambiental, social i econòmica.
Aquests nous grups de criteris substitueixen els actuals, en què la transferència es repartia en un 50% a parts iguals, i de l’altra meitat un 35% segons el nombre d’habitants i un 15% per les dimensions del territori. Amb els nous criteris, però, d’entrada no hi haurà una modificació substancial de com es repartien els diners actualment. Amb una simulació (quadre adjunt) tenint en compte que es repartiran 55 milions i no 54,6, l’única parròquia que rep menys és la d’Escaldes, i la que guanya més és Sant Julià.
La revisió dels 55 milions a l’alça o a la baixa tindrà lloc quan el PIB tingui una variació superior o inferior al 3,5% respecte al PIB del 2016 (uns 2.575 milions). Quan tingui lloc aquesta variació les transferències augmentaran o disminuiran un 50% de la variació de l’índex.
EL PS LLIGA EL SUPORT A LA REFORMA A FER APORTACIONS
El PS va deixar clar que està predisposat a donar suport a la reforma de la Llei de transferències i competències pactada entre el Govern i els cònsols, però ho condiciona a la possibilitat de poder-hi fer aportacions. “Aquesta reforma necessita els nostres vots i també requerirà que hi puguem fer aportacions”, va afirmar ahir el conseller general del PS Pere López. “Donem per bo el que Govern ha treballat, però a partir d’ara hi volem fer les nostres aportacions”, hi va afegir. Amb tot, va deixar clar que necessiten temps per analitzar-ho “en profunditat” i el text se sotmetrà a un comitè directiu per fixar el seu posicionament.
De la seva banda el cap de Govern, Toni Martí, va destacar la importància de la reunió que es farà dilluns que ve i que serà la primera en què participaran els grups parlamentaris. “Aquí tenim una gran oportunitat. Si al final sabem fer això serà un abans i un després. M’hi esmerçaré molt perquè per a mi és fonamental que per a textos majors puguem trobar un gran acord que encara no hem aconseguit”, va exposar.
Per últim, el president del grup parlamentari liberal, Josep Pintat, està en espera de rebre demà la proposta però es va mostrar crític amb el procés que s’ha seguit. “El 1992 es va crear una taula a tres parts. Aquest cop només a dues parts i al Consell, que és qui aprova la llei, ningú li ha dit res”, va afirmar.