Cap a la modernització institucional
Amb la Carta Magna, Andorra esdevé Estat independent, de dret, democràtic i social. La Constitució va servir per consolidar la personalitat internacional del país
L'entrada del Consell General.
El 14 de març del 1993, el poble andorrà aprovava per una àmplia majoria (74,2% dels vots) el projecte de Constitució del Principat d’Andorra, que suposava, després de la primera reforma escomesa a principi dels anys vuitanta, un nou i definitiu pas cap a la modernització institucional del país.
La necessitat d’una llei fonamental feia més d’una dècada que s’estudiava, però no va ser fins al 1990 que la qüestió es va posar una vegada per totes sobre la taula. Una recomanació formal del Consell d’Europa (resolució 946) va ser el principal detonant. El desembre de l’any anterior, les eleccions al Consell General ja s’havien traduït en una majoria parlamentària favorable a una Carta Magna.
Finalment, l’abril de 1991, els representants dels Coprínceps i del Consell General van adoptar l’acord formal d’obrir el procés constituent, tot creant la Comissió Tripartida, encarregada d’elaborar el projecte de Constitució. El text va ser aprovat unànimement pel Consell General el 2 de febrer del 1993. Els dies 29 i 30 d’abril els dos Coprínceps van promulgar la Carta Magna, que seria publicada al BOPA el 4 de maig següent, el mateix dia de l’entrada en vigor del text.
Amb la Constitució, el Principat esdevé un Estat independent, de dret, democràtic i social, tal com s’estrableix en el primer article. Andorra incorpora d’aquesta manera al seu ordenament els principis de dret internacional públic universalment reconeguts, expressant la voluntat de garantir els drets inviolables i imprescriptibles de la persona, que constitueixen el fonament de l’ordre polític, la pau social i la justícia. Aspectes com la figura del Coprincipat, la composició i funcions del Consell General, l’estructura territorial del país i l’organització del sistema judicial quedarien igualment fixats de forma definitiva.
La Constitució va servir, d’altra banda, per consolidar la personalitat internacional d’Andorra. No tan sols a través de l’establiment de relacions diplomàtiques, sinó també amb la integració als organismes més representatius. Després de l’entrada a l’ONU el juliol del 1993, el Principat va accedir també a organitzacions com ara el Consell d’Europa, l’OSCE, la Unió Internacional de Telecomunicacions, l’Eutelsat, l’Organització Mundial del Turisme i la Unesco. També va signar en poc temps més d’una vintena de tractats internacionals, com el Conveni Europeu dels Drets Humans o el Conveni sobre els Drets de l’Infant.
L'apunt: Els principis del preàmbul constitucional
El preàmbul de la Constitució, l’única part que no va ser redactada per la Comissió Tripartida, no té cap caràcter normatiu, però conté una gran significació política, ja que, tal com assenyala Nemesi Marqués al llibre Les institucions públiques del Principat, proclama, d’una banda, els principis inspiradors de la Constitució, mentre que, de l’altra, determina la raó de ser, la finalitat i els grans objectius del procés constituent: l’afirmació de la sobirania d’Andorra, la reforma de les institucions i l’endegament de les relacions exteriors.