Mateu enalteix "l'estat de dret que funciona"

"Jo que nomeno el president del Consell Superior de la Justícia, la meva relació amb ell acaba al mateix moment que el nomeno, i després té independència total, això és el que esperem tots, que s'actuï ràpidament i amb independència i equanimitat", ha estat l'exemple que ha posat aquest vespre el síndic general, Vicenç Mateu, per reivindicar un "estat de dret que funciona", en el seu discurs institucional amb motiu del 24è aniversari de la Constitució.

Unes 170 persones han escoltat el president del parlament, qui davant els darrers casos que han fet dimitir tant consellers generals com membres del Govern, ha reivindicat una conducta política "que ha de complir uns paràmetres d'ètica que són els que la gent espera de nosaltres". Iha al·ludit, sense mencionar-los, als darrers casos de càrrecs públics que han estat detinguts, per assegurar que "si hi ha hagut una conducta que no ha estat bé ha estat denunciada i l'estat de dret ha funcionat".

El síndic ha enaltit aquest dimarts l’estat de dret que emana de la Constitució, ha reivindicat la “neutralitat” històrica que segons ell ha donat al país el Coprincipat, i ha acabat amb una crida “a la unitat” de tota la classe política i a “oblidar d’estèrils i repetitius debats de bons i dolents” durant el seu discurs commemoratiu del dia de la Constitució, al vestíbul del Consell General davant uns 170 convidats.

A diferència dels discursos anteriors pronunciats el dia de la Constitució, ha assegurat que enguany no s'ha mostrat "ni més ni menys conciliador, les circumstàncies són unes altres, perquè fa dos anys acabava de passar el tema BPA i l'any passat estàvem en un clima de molta tensió, el discurs d'avui pretenia interpretar la voluntat de molta gent d'Andorra, que ja està cansada d'aquestes qüestions i que vol mirar cap endavant".

El mateix síndic ha explicat a la premsa, un cop acabat el discurs, que ha volgut "posar l'accent en el tema de l'equilibri, que es pot declinar entre els dos Coprínceps, entre la sobirania popular i el Coprincipat, entre el nord i el sud, entre allò que és nou i allò que és vell i entre allò que és tradicional i l'aposta actual per l'obertura i la transparència.

Mateu ha destacat que el “canvi més profund” que ha viscut Andorra des que va aprovar la Carta Magna fa 24 anys ha estat el “canvi de mentalitat”. “Hem abandonat el consell d’Antoni Fiter i Rossell de mantenir nets els camins interns mentre resten bruts i pedregosos els camins cap a l’exterior; hem deixat de ser un país tancat i que desconfia d’allò que li pugui venir de fora, per promoure, conservar i enfortir, tal com proclama el preàmbul de la carta magna”, ha dit el síndic general, qui ha destacat les “relacions harmòniques amb la resta del món, i especialment amb els països veïns”.

Tampoc han faltat les al·lusions a la política internacional, on "el 'Brèxit' al Regne Unit, les eleccions als EUA i les que hi haurà a França, a Alemanya... i hi haurà molts interrogants al voltant de tot això, i nosaltres com a Andorrans tenim poc a dir, però les grans potències, si s'agafessin seriosament algunes causes com fan amb alguns temes econòmics, segurament arreglarien les grans crisis humanitàries".

Mateu ha conclòs amb una "crida a la unitat" pel "bé comú". Poc més de deu minuts de discurs, escrit en quatre pàgines farcides de referències a altres actors històrics i literaris: des d'Antoni Fiter i Rossell fins a George Orwell, Aldous Huxley, el poeta John Donne o Salvador Espriu.