administració
Denúncia sindical pels eventuals de llarga durada
L’USdA i el SAT reclamen que els treballadors públics que acumulin tres contractes temporals siguin considerats indefinits
Els sindicats denuncien la situació dels eventuals de llarga durada de l’administració i reclamen que els que acumulen tres contractes temporals passin a ser indefinits. Després que el Govern confirmés que “els contractes successius en cap cas donen dret a esdevenir indefinits”, l’USdA i el SAT protesten pel que consideren un abús de la temporalitat i un incompliment de la normativa laboral. El secretari general de la Unió Sindical d’Andorra, Gabriel Ubach, assegura que “una persona amb més de tres renovacions hauria de considerar-se fixa” perquè “la llei diu que a partir de la tercera renovació has de fer un contracte fix”.
Es refereix al Codi de relacions laborals, que tal com recalca també el secretari general del Sindicat Andorrà de Treballadors, Guillem Fornieles, “diu que més enllà de les dues renovacions un treballador ha de passar a ser indefinit”. En concret, l’article 19 del text estableix que “la successió de més de dos contractes per una durada determinada resta prohibida” i que, per tant, “en cas d’un tercer contracte, aquest s’entén per temps indefinit i es considera, a tots els efectes, que la data d’inici de la relació laboral és la de l’inici del primer contracte”.
El Govern, però, afirma que aquest article s’aplica “als únics i exclusius efectes indemnitzatoris” i no en la resta de condicionants. “No implica, en cap cas, la seva integració com a funcionaris ni els contractes temporals successius esdevenen indefinits”, segons es desprèn de la resposta que l’executiu va donar a una pregunta del PS sobre els eventuals de la funció pública.
Contracte indefinit
Els sindicats, però, reivindiquen que a més de tenir dret a una indemnització, els eventuals haurien de tenir contracte indefinit després de dos de temporals. “Tenim clar que els treballadors eventuals es mereixen les mateixes condicions que els treballadors del Govern”, remarca Ubach, el qual apunta que això posa de manifest “la poca sensibilitat que mostra el Govern envers els treballadors de la funció pública que encara no són funcionaris”. Fornieles, de la seva banda, es mostra contundent a l’hora d’afirmar que l’executiu incompleix la llei. “El Govern ha de respectar el Codi de relacions laborals i aquests treballadors han de ser indefinits”, assenyala, i avisa que si no “la inspecció de Treball hauria d’actuar d’ofici en tota l’administració pública”.
Tant Fornieles com Ubach denuncien l’abús que es fa de l’eventualitat a l’administració i asseguren que els empleats amb més de tres contractes sense interrupció de més de 60 dies entre ells superen els 202 que segons Govern hi ha a l’administració, la majoria –147– a Educació. “200 són els que podrien percebre una indemnització, però de treballadors amb més de tres renovacions n’hi ha més de 200”, assevera Ubach. El dirigent de l’USdA, a més, considera que aquests treballadors haurien de tenir dret a presentar-se als edictes interns per guanyar la plaça de funcionari i que se’ls tinguin en compte els anys que fa que treballen. “Abans d’agafar gent de fora que tinguin en compte tota aquesta gent que ha prestat servei a l’administració durant anys, alguns durant deu anys”, exposa.
El PS estudiarà el cas
La consellera general socialdemòcrata Rosa Gili va avançar que estudiaran la situació dels eventuals de llarga durada de l’administració, perquè “ens genera molts dubtes ètics” que els empleats amb tres renovacions no tinguin les mateixes condicions que els fixos. Així, tot i subratllar “l’avenç” que significa que l’executiu reconegui el dret a rebre indemnització en funció del temps treballat, posa de manifest que hi ha una “contradicció” que hauran d’analitzar.
En concret, es refereix al fet que el Govern expliciti a la contesta que “l’article 91 de la Llei de la funció pública disposa que els contractes successius en cap cas donen dret a esdevenir indefinits”. Un fet que, segons Fornieles, no és cert ja que “la Llei de la funció pública és per als funcionaris, als que no ho són se’ls aplica el Codi de relacions laborals”.
Per Gili, “el Govern fa la interpretació que li interessa però ens ho hem de mirar atentament, perquè es posa en evidència certa contradicció entre les dues lleis”. La parlamentària deplora que “quan es va fer el Codi de relacions laborals es va dir clarament que no era acceptable aquesta situació, i en canvi l’administració, que hauria de donar exemple, està potenciant la precarietat de moltíssimes persones”.