jocs d'atzar
Andorra té 262 punts de venda de loteria espanyola
Des de l’1 d’agost fins al 30 de desembre es van fer 1.066 declaracions de butlletes a la duana
Andorra té 262 punts de venda de loteria espanyola
El Consell Regulador Andorrà del Joc té comptabilitzats fins a 262 establiments que comercialitzen els diferents productes de loteria que es poden vendre al país. Així consta en la memòria d’avaluació de l’obertura de les activitats de joc d’atzar corresponent al 2016 a la qual ha tingut accés el Diari. Les dades són fruit de les declaracions que s’han fet a la duana dels productes de loteria que han entrat al país des de l’1 d’agost passat fins al 30 de desembre.
En el marc de les negociacions amb els operadors històrics que han treballat al Principat (com són la SELAE, ONCE i Loteria de Catalunya, en el cas d’Espanya i La Française de Jeux en el cas de França), amb qui es busca signar convenis per regularitzar la seva situació al Principat, es va fixar una mesura provisional i transitòria de declaració per tal d’obtenir la informació necessària perquè, un cop signats els convenis pertinents es puguin quantificar les respectives obligacions fiscals meritades durant el període transitori. D’aquesta manera, durant els darrers cinc mesos del 2016 es van fer un total de 1.066 declaracions, 477 de les quals corresponen a productes de l’ONCE i 592 a la loteria espanyola.
Pel que fa a l’ONCE, hi ha 33 establiments que venen productes relatius a la modalitat de cupó i 37 de la modalitat rasca-rasca. En canvi, en el cas de la loteria nacional espanyola, un 95,04% dels establiments comercialitzen dècims dels diversos sorteigs celebrats per aquesta entitat. Si es miren les declaracions fetes a la duana, a més, es pot comprovar que un 3% de l’import declarat correspon a cupons, un 10% a rasca-rasca mentre que el 87% restant és dels diversos productes vinculats a la Lotería Nacional espanyola. Precisament en la memòria es remarca que en aquest darrer cas, tenen especial importància els sortejos de Nadal (del 22 de desembre) i el de Reis (6 de gener). Entre els dos sumen el 64,04% de la loteria declarada i comercialitzada al país durant el període establert transitòriament. El 36% restant correspon a altres sortejos.
Sortejos al país
La memòria també reflecteix un increment important del nombre de llicències que s’han atorgat al país per vendre loteria i fer rifes en relació al 2015. En total se’n van donar 164 –el 2015 en van ser 61, si bé cal tenir present que l’executiu va iniciar l’atorgament a partir del segon semestre de l’any– i l’increment es concentra, sobretot, en les llicències corresponents a les participacions de loteria, loteries de promoció o publicitàries, rifes o concursos amb intervenció d’atzar. En aquesta modalitat se’n van autoritzar 108 quan un any abans havien estat 19. El CRAJ apunta que el canvi és fruit “de la difusió duta a terme i de la modificació de les taxes aprovada amb la Llei del pressupost del 2016”. Per a rifes benèfiques i quintos es van donar 56 llicències (42 el 2015).
NAUDI VEU "POC ESFORÇ" SOBRE EL CONVENI FRANCÈS
El conseller general d’SDP, Víctor Naudi, considera que el Govern ha fet “pocs esforços” per aconseguir que França signés el conveni que permeti regular la venda de loteria al país. “Preocupa perquè constatem que un cop més no s’escatimen esforços per establir relacions amb Espanya i en canvi amb França no s’ha fet cap pas”, va afirmar. Admet que la loteria francesa té molt menys pes que l’espanyola, “però crec que calia conservar el poc que hi ha per mantenir l’equilibri”. Apunta, fins i tot, que la situació “potser evidencia que les coses no estan prou ben fetes i que França no confia” en la regulació. També va lamentar el retard de la firma de convenis amb Espanya i diu que “dona inseguretat jurídica”.