Processat Felipó per estafa i fallida delictiva de Valora
La batlle Mingorance tanca el sumari i estableix que només Felipó és responsable de la gestió que va portar Valora a la fallida amb un forat de 24 milions
Processat Felipó per estafa i fallida delictiva de Valora
La batlle Canòlic Mingorance va comunicar dijous el tancament definitiu del sumari del cas Valora amb l’ex-director general de la financera, Xavier Felipó, com a únic processat. Mingorance el considera responsable, segons l’aute, dels delictes “d’administració deslleial, estafa qualificada amb un perjudici superior a 6.000 euros, fallida delictiva i falsejament de comptes socials”, i n’estableix la llibertat condicional fins a la data del judici. La instrucció del cas ha durat deu anys i ha passat per quatre batlles diferents. Prèviament, l’anterior batlle encarregada ja havia fixat que la resta de persones i societats concernides quedaven exemptes de responsabilitat en no haver-se trobat elements inculpatoris. L’anterior batlle ja va fixar Felipó com a únic responsable, però no en va dictar el processament. Aquest era l’últim pas i es va decidir el 6 de febrer i les parts n’han tingut constància durant aquesta setmana.
Valora era una financera que gestionava capitals d’inversors privats, una part dels quals eren no residents. Els diners dels clients es col·locaven en un compte conjunt, anomenat Òmnibus, des d’on s’invertien, i “Valora en l’àmbit comptable assignava a cada client quins eren els seus actius, inversions, guanys o pèrdues, en proporció al seu percentatge del compte Òmnibus”. Felipó va fer inversions en productes d’alt risc com els reverse o els leverage. Bàsicament es tracta de fer una aposta en el mercat borsari sobre com estarà un valor en un dia concret i la diferència respecte a la realitat és el que marca el guany o la pèrdua. Valora va començar a operar el 2001 i el 2005 acumulava unes pèrdues per inversió d’alt risc de cinc milions d’euros.
La “fugida endavant”
“L’any 2006 Felipó inicia una fugida endavant”, segons recull l’aute, “ordenant importants inversions” en els productes financers d’alt risc amb la intenció de recuperar les pèrdues ràpidament. L’efecte és el contrari i “en lloc de recuperar les pèrdues se’n produïren de molt més importants”. El director general confia en una millora dels mercats i “no assigna cap pèrdua als comptes dels clients del compte Òmnibus, malgrat que la pràctica bancària exigia que l’assignació als clients [dels canvis en els seus actius] es fes en temps real”. Així, encara que en l’extracte del compte Òmnibus eren evidents les pèrdues milionàries, els clients “en consultar el seu compte personal no veien registrada cap pèrdua de valor de la seva cartera”. L’ocultació va permetre que el responsable mantingués la situació fins al gener del 2007, quan les pèrdues no assignades al compte Òmnibus “ja eren de vint milions d’euros”.
El processat havia mantingut reunions amb diversos clients durant tot aquest temps, en què els va ocultar “la realitat” i els va lliurar documents “amb dades falses, on apareixia en tots ells un patrimoni molt superior al real”. Als membres del consell d’administració de Valora també “els ocultà de manera deliberada la situació real de la gestió de fons que duien a terme, falsificant les dades comptables” que els presentava. Com que era un compte conjunt dels clients calia decidir com es repercutia en cadascun d’ells les pèrdues. “Felipó ho feu seguint un criteri arbitrari” atribuint-les a certs clients. El forat va portar la societat a la fallida perquè va arribar un punt que els fons de Valora no eren suficients per respondre a tots els diners que els clients havien dipositat.
L’INAF va intervenir la gestora de capitals davant el forat econòmic creat i va portar el cas a la fiscalia. Després de quatre demandes per part del Govern, l’octubre del 2009 se’n va decretar la fallida. Les pèrdues de la societat se situaven aleshores en 24 milions d’euros. El 2014 la Batllia va determinar que les investigacions fetes durant set anys establien que l’únic responsable és Felipó, per tant, l’únic que ha de ser jutjat. La resta d’investigats o de possibles responsables subsidiaris (societats o institucions que els clients volen que es facin càrrec de les pèrdues) estan a fora.
NI EL GOVERN NI L'INAF SERAN RESPONSABLE SUBSIDIARIS
Pel que fa a la responsabilitat civil subsidiària, els recurrents demanaven que se’n fessin càrrec diverses societats, que van de Fibanc a les auditores KPMG o Deloitte, o d’altres de relacionades com Gessa i Q-Renta. També es pretenia que l’INAF o el Govern, per no haver detectat el problema amb anterioritat, es fessin càrrec subsidiàriament de les pèrdues. En una sentència prèvia el Tribunal de Corts estima que l’únic responsable subsidiari de les pèrdues és Valora. Amb referència als auditors s’estima que les actuacions “van estar dintre dels protocols”, i que pretendre que l’INAF o el Govern se’n facin càrrec no té cap sentit “quan no apareix implicat cap funcionari o autoritat” en les pràctiques irregulars. En canvi, l’aute recull que Valora sí que és responsable de les pèrdues, amb enganys, que va acumular la societat per la forma d’actuar de Xavier Felipó en inversions de gran risc.