urbanisme
Els enginyers reclamen la reforma de Meritxell
El col·legi professional considera que hi ha elements funcionals que ells han de resoldre
Els enginyers reclamen la reforma de Meritxell
El Col·legi d’Enginyers estima que tal com està redactat el plec de bases per embellir l’avinguda Meritxell i Vivand és necessària l’aportació d’un dels seus professionals en el projecte “perquè bona part dels problemes i del plec està focalitzat en aspectes funcionals, temes urbanístics i fluxos de circulació”. És el parer del president del col·lectiu, José Luis González, que sosté que el fet que la feina l’assumeix un enginyer “no té perquè provocar un conflicte amb els arquitectes, perquè les competències en urbanització i urbanisme són clarament compartides”. Considera que la fórmula ideal seria “un equip multidisciplinari amb un enginyer i un arquitecte”, i inicialment es demanava que “pilotés la reforma un arquitecte entenent que el que es destil·lava és que es posés el focus en l’aspecte estètic, en l’embelliment, amb el qual és perfectament legítim”, però amb les condicions fixades el Col·legi entén que era “un plec d’urbanització i també ho podia pilotar un enginyer civil”.
González destaca, en declaracions a COPE Andorra-AD Ràdio, que després va venir el vet dels arquitectes al concurs “i una vegada més celebro que la solució passi pel Col·legi d’Enginyers, i com tots els projectes és una oportunitat per encertar la solució que històricament no s’ha trobat, és difícil”. Remarca que la tasca és “assegurar-nos que aquest eix, que és el més important del país, funcioni per a l’usuari, que es pugui moure clarament”, i recorda que el plec inclou carrers transversals, accessos als pàrquings, senyalització i mobiliari. “Tot coordinat per evitar disfuncions i que el turista es trobi bé, amb voravies, terrasses, llocs d’esbarjo per als nens, panells informatius, elements on un engi-nyer pot aportar molt”, exposa. El president del col·lectiu afegeix que a més “ha de quedar bé, això és indiscutible, per tant un arquitecte també hi pot aportar”, el que no vol dir que els enginyers “tinguin mal gust, n’hi ha amb molt bon gust i arquitectes amb molt mal gust, però des d’un punt de vista conceptual entenc que les dues figures poden aportar”.
González remarca que els enginyers no veuen cap inconvenient perquè els comuns hagin convocat un concurs de mèrits –avui es coneixeran les ofertes– i no un d’idees com reclamen els arquitectes, i assenyala que “és el normal, estem molt acostumats a fer la part prèvia d’idees i estudiar alternatives dins del projecte una vegada s’ha adjudicat directament amb el promotor”. Coincideix, però, amb els arquitectes que “si els dos comuns tenen tan clar el que volen fer ens agradaria que ens ho haguessin explicat més al plec per ofertar de forma més ajustada”, alhora que indica que passa habitualment perquè els plecs “mai no surten perfectes” i sempre es pot anar a consultar per aclarir dubtes.