La nova llei allargarà la baixa de maternitat a cinc mesos

El grup parlamentari demòcrata ha presentat avui als sindicats, patronals i associacions concernides la reforma que ha preparat del Codi de Relacions Laborals, i que es concreta en tres proposicions de llei, totes elles qualificades: la llei de les relacions laborals, la llei d'acció sindical i patronal i la llei reguladora del conflicte col·lectiu.

Els agents socials tenen un termini d'un mes per presentar les seves propostes de millora, i es preveu que els textos entrin a tràmit parlamentari al juny. L'objectiu de la reforma, tal com ha destacat el conseller general demòcrata Josep Anton Bardina, és modernitzar, flexibilitzar i homologar la legislació laboral del país.

Entre els canvis més destacats hi ha l'ampliació de la baixa per maternitat o adopció de 16 a 20 setmanes, així com la millora del permís que els pares poden gaudir pel fet d'infantar. Si fins ara eren tres dies -a banda de la baixa de dues setmanes-, ara s'amplia a quatre dies per a parts normals i fins a cinc dies per a cesàries. En canvi, no es preveu ampliar les baixes per paternitat ni obligar els empresaris a concedir reduccions de jornada. En el cas dels permisos per mort o cura d'un familiar, es guanyarà un dia (arribant a un total de quatre) si s'ha de fer un desplaçament de més de 250 quilòmetres.

Pel que fa als contractes, queden prohibits els contractes orals, es fixa en 16 anys l'edat mínima per treballar amb excepcions per a joves de 15 anys, s'obre la porta que les empreses defineixin grups i famílies professionals, i es creen noves tipologies: D'una banda el contracte de relleu o successió, on durant sis mesos conviuran una persona de 65 anys i el seu substitut, i de l'altra, el contracte de continuïtat de la vida laboral, que permet que, en cas d'acord amb l'empresari, una persona de 65 anys pugui continuar treballant fins a un màxim de 72 anys. Bardina ha destacat que el text també deixarà clar que arribar als 65 anys serà un motiu d'extinció del contracte -fins ara cap llei fixa l'edat de jubilació-, i que si l'assalariat vol continuar treballant es formalitzarà un contracte nou. A més, caldrà reformular la cotització d'aquests treballadors -si només cotitzaran a la branca general o a totes dues- i posar mesures per tal que no percebin la pensió de jubilació mentre continuen treballant.

També es crea el contracte per sessions, especialment dirigit al món de l'hostaleria i l'oci per a la contractació d'hostesses o cambrers extres; i es reformula el contracte d'aprenentatge i formació per tal que, a banda de joves, també s'hi puguin acollir adults que necessiten reciclar-se.

La proposició de llei de DA també aposta per eliminar el pagament diferenciat de les hores extres segons trams, i que siguin totes remunerades amb un cost un 35% més elevat que les normals. Les vacances podran ser o bé de 30 dies naturals o de 22 de laborals. Pel que fa a l'acomiadament no causal, es redueixen els dies màxims de preavís de 90 a 30 i, tot i que Bardina no ha volgut concretar, es redueix la indemnització per als acomiadaments injustificats, actualment en 45 dies per any treballat.

Una de les novetats més destacades és també la possibilitat que una empresa redueixi la jornada laboral dels seus treballadors si demostra que ha acumulat quatre trimestres consecutius de pèrdues. La reducció de la jornada no podrà superar el 30%, no podrà afectar més del 50% de la plantilla, i es podrà allargar com a màxim un any.

D'altra banda, la llei també encomana el Govern perquè, en un termini de dos anys, crei la figura del fons de capitalització, una "motxilla" que s'anirà nodrint amb aportacions tant de l'empresari com del treballador al llarg de la vida laboral de l'assalariat i que es podrà destinar a formació, com a complement de jubilació o per complementar el salari en cas que se li redueixi la jornada laboral per motius econòmics.

Quant a la representació del personal, tenint en compte la poca implantació que han tingut els delegats de personal des de l'aprovació del Codi de Relacions Laborals el 2008, s'ha optat per augmentar el nombre de delegats en funció del nombre de treballadors, i donar més temps de dedicació als que representin a empreses més grans. Tot i que s'han pres mesures per potenciar els convenis col·lectius, no es preveu la representació sindical dins de les empreses tal com reclamen els sindicats. A més, s'ha presentat una proposició de llei d'acció sindical i patronal per fomentar la creació de sindicats i desenvolupar també les associacions patronals, i que preveu alhora la creació del Consell Nacional del Treball, format pel Govern, els sindicats i les patronals per fomentar el diàleg.

Finalment, s'ha elaborat una proposició de llei reguladora del conflicte col·lectiu per regular per primera vegada el dret de vaga -que afectarà també el sector públic- i el dret de tancament patronal. Tot i que DA no ha volgut entrar en el detall d'aquest text, Bardina ha indicat que s'assegurarà la màxima seguretat jurídica i els interessos de cadascuna de les parts, fomentant alhora la utilització de processos de mediació i arbitratge per solucionar els conflictes.