laboral
Les empreses hauran de fer eleccions per formar comitès de treballadors
La nova llei de relacions laborals regula per primera vegada la creació d’òrgans de representació
Les empreses hauran de fer eleccions per formar comitès de treballadors
Les empreses del país hauran de convocar eleccions per crear comitès que defensin els interessos dels treballadors. La proposició de llei de relacions laborals que ha presentat DA regula per primera vegada la creació d’òrgans de representació i estableix que les empreses hauran de convocar eleccions per elegir els representants. En el cas de les companyies que tinguin més de 30 treballadors es formaran comitès, i les que no arribin a aquesta xifra d’assalariats elegiran representants. Aquest procediment s’haurà d’haver fet com a màxim un any després de l’entrada en vigor de la llei, que el grup parlamentari de la majoria entrarà a tràmit com a molt tard a final de juny.
El projecte també preveu un mecanisme d’elecció si la mateixa empresa no convoca els comicis. D’aquesta manera, insta el Govern a convocar eleccions per designar els delegats i els comitès d’empresa. A banda, mig any després de l’aplicació del nou marc legal l’executiu haurà d’haver regulat reglamentàriament la figura del mediador en el marc de la negociació col·lectiva, un aspecte que també es normativitza a la nova llei.
Nombre de representants
A diferència del Codi de relacions laborals vigent actualment, que només regula l’elecció de delegats i les seves competències, la nova llei estipula que els treballadors hauran d’escollir un delegat si el negoci té entre 11 i 30 empleats. Els que en tinguin menys podran designar un treballador que estarà mandatat per negociar acords puntuals amb els patrons. I aquells centres de treball que tinguin més de 30 assalariats hauran de formar un comitè via sufragi lliure, personal, secret i directe. El text legal estableix un nombre concret de membres segons la plantilla.
En concret, els òrgans tindran tres representants com a mínim i onze com a màxim si la plantilla és de 500 persones. Ara el topall és de quatre en el cas d’empreses de més de 300 treballadors. Una de les competències d’aquest òrgan serà la de convocar vaga, que es regula també per primer cop. Els membres del comitè disposaran d’entre dues i deu hores al mes (segons el volum de la plantilla) retribuïdes per destinar a les funcions de representació. La durada del seu mandat serà de quatre anys i podran acumular-ne dos de consecutius.
Una altra de les novetats de l’esborrany de llei que reforma l’actual legislació laboral és l’obligació de l’empresari d’informar com a mínim un cop l’any el comitè d’empresa de la política de contractació, la salarial, les hores extres o d’altres mesures que puguin afectar els empleats.
EL GOVERN PODRÀ INTERVENIR EN UNA VAGA SI S'ALLARGA
El Govern podrà intervenir en una vaga si considera que s’allarga massa i “posa en perill l’economia del país o la viabilitat futura de l’empresa”. Un dels articles de l’esborrany de proposició de llei que regula el dret de vaga capacita l’executiu a establir un arbitratge que finalitzi amb “un laude de compliment obligatori per resoldre el conflicte que ha provocat la vaga”. A més, pot nomenar un mediador que intervingui en el conflicte i pugui proposar mesures per garantir el funcionament de l’empresa. A més, serà l’empresari qui decidirà els serveis mínims si no arriba a un acord amb el comitè.
El projecte prohibeix les vagues de caràcter polític i les de solidaritat i cataloga com a abusives les que ocasionin “un dany greu, intencionat i desproporcionat a l’empresa”. En aquest sentit, dictamina que el treballador pot patir una sanció o fins i tot ser acomiadat si comet una falta. Segons el text legal, és considera una falta molt greu participar en una vaga qualificada com a abusiva, dificultar o impedir l’accés al lloc de treball dels empleats que no facin vaga, ocupar el centre de treball, realitzar accions contra les instal·lacions o no respectar els serveis mínims i els dictàmens d’arbitratge.