El fons de capitalització substituirà la indemnització per comiat
El sistema estableix una cotització fixa per a l’empresari respecte al sou del treballador que s’ingressa a un dipòsit
El fons de capitalització substituirà la indemnització per comiat
Una de les novetats que incorpora la reforma laboral presentada la setmana passada per DA és la creació d’un fons de capitalització, una mesura inspirada en el sistema que Àustria va implantar l’any 2003 per substituir la indemnització per acomiadament. Es tracta d’un fons a nom del treballador gestionat per entitats privades que es nodreix d’aportacions de l’1,53% del salari brut que realitza l’empresari per cada any d’antiguitat –entre cinc i sis dies de sou per any– i que funciona com una cotització fixa. D’aquesta manera s’eliminen els costos de la indemnització a canvi d’obrir un compte d’estalvi.
Al Principat la motxilla austríaca s’ha plantejat com un model a debatre i desenvolupar a la proposició de llei de relacions laborals elaborada pels demòcrates. La proposta preveu la creació d’un fons de capitalització a través d’una llei reguladora específica que haurà d’impulsar el Govern com a màxim dos anys després de l’entrada en vigor del nou marc de relacions laborals –que els taronja volen entrar a tràmit com a molt tard al juny– prèvia negociació amb les organitzacions empresarials i sindicals.
Els recursos acumulats a la caixa no estaran a disposició de l’assalariat sinó que hi podrà accedir en uns casos determinats. El projecte demòcrata especifica que sigui per complementar pensions de jubilació baixes –la quantitat recollida durant la vida laboral tindria aquí caràcter compensatori–, donar suport a activitats formatives i també en cas de pèrdua de la feina per causes alienes a l’empleat. En aquests casos podrà exigir el pagament dels diners si fa tres anys o més que el dipòsit del qual és titular rep aportacions per part d’una empresa.
Però el nou marc de relacions laborals estableix que es faci ús de la motxilla encara en un altre cas: davant d’un supòsit que es regula per primera vegada legalment com és la possibilitat que una empresa pugui reduir fins al 30% de la jornada i del sou d’un treballador durant un any per dificultats econòmiques. En aquest sentit, la proposta preveu que la part del salari que és objecte de reducció la satisfaci el fons de capitalització. L’objectiu, sosté l’esborrany de la llei, és el de “compensar la reducció salarial derivada de la reducció de la jornada legal ordinària per causes econòmiques conjunturals”.
Serà l’executiu a l’hora de confeccionar la llei reguladora d’aquesta mesura qui haurà de fixar el percentatge de cotització en funció del salari, així com la rendibilitat mínima que tindrà el fons –que estarà gestionat per entitats privades elegides per cada empresa que en trauran rendiment–. La caixa haurà de garantir a l’assalariat com a mínim l’equivalent a les quotes aportades pel patró en aquests fons. En cas que l’assalariat perdi o canviï de feina aquest mantindrà la seva motxilla però passarà a ser alimentada pel proper empresari, que quedarà alliberat de pagar indemnització en el moment de l’acomiadament a canvi d’ingressar una quantitat proporcional del salari al fons de capitalització.
RECELS DE LES ENTITATS SOCIALS ENVERS LA REFORMA LABORAL
Algunes associacions han rebut amb reserves els canvis i noves mesures que DA pretén implantar a través de la reforma del Codi de relacions laborals. Una fa referència al descans per maternitat i paternitat, que s’incrementa en un mes i en un dia, respectivament. Ariadna Noria, la impulsora de la ILP per a l’allargament a sis mesos de la baixa maternal, titlla d’“irrespectuós” que el permís del pare passi dels tres als quatre dies i defensa que en el cas de la mare la baixa ha de ser de sis mesos. A més, denuncia que no s’hagin previst parelles del mateix sexe.
“Que s’hagi fet això només quinze dies després de presentar el Llibre blanc de la igualtat no ens ha agradat. Que s’omplissin la boca de no discriminació i igualtat de gènere i la baixa per paternitat continuï sense preveure les parelles que no són les tradicionals ens ha sobtat”, va expressar. “D’igualtat cap ni una. Ells més que ningú estan discriminant i potenciant la desigualtat”, va reblar, alhora que va deixar clar que seguiran recollint signatures.
Per altra banda, la presidenta de la FAAD, Anna Parramon, va apuntar que més enllà de crear contractes expressos per a les persones amb discapacitat cal garantir que tenen els mateixos drets que la resta de treballadors. Tot i que va valorar el reconeixement contractual com “un pas endavant”, va apuntar que “ens fixarem que la persona amb discapacitat sigui del grau que sigui tingui els mateixos drets i prestacions que una persona que no tingui cap discapacitat”. “Hem de passar de l’estereotip a valorar la persona per la capacitat que té”, va dir, alhora que va reivindicar que “es valori la capacitat que pot arribar a tindre qualsevol persona, no quina discapacitat té”.