“El professor també ha de guiar l'alumne a aprendre sol”

Després de més de vuit anys en el càr­rec, Michel Maginot afronta els últims sis mesos com a delegat d’Educació francès al Principat. Poc abans de jubilar-se, ha hagut de fer front a la primera vaga de docents francesos a les escoles maternals i de primària. Ara, li toca preparar, per últim cop, la tornada a l’escola el curs que ve.

Quina és la situació a les escoles després de la vaga?

La situació a les classes és de total normalitat.

El nombre d’alumnes augmenta cada any. A quin motiu ho atribueix?

Les famílies pensen en el futur dels seus fills i es poden plantejar la possibilitat que facin els estudis superiors a França. Que tinguin un bon nivell de francès els ajudarà. També hi pot influir el sistema de beques francès, que són molt atractives.

Això és el que provoca que cada cop hi hagi més alumnes del Lycée que optin per estudiar a França?

França té avantatge en aquest sentit. En comparació amb Espanya, els costos d’inscripció a les universitats són molt reduïts. Les matrícules són gratuïtes i només cal pagar la seguretat social, que té un cost d’entre uns 200 i 300 euros. Això es complementa amb un bon sistema de beques i ajudes a l’allotjament.

Com s’ha de gestionar, al Principat, l’aspecte de la identitat nacional que s’ensenya a les escoles gal·les?

Estem en una situació particular perquè no formem petits francesos, sinó petits andorrans. Ensenyem els continguts sobre Andorra però formem els nens en els valors de la República Francesa. L’objectiu és formar una societat basada en els valors com la tolerància i el respecte. Aquest model funciona tant a Andorra, com a França i a Espanya.

L’augment d’alumnes a les escoles pot provocar que s’hagi d’accelerar la construcció del Lycée d’Encamp?

El projecte es recuperarà en un futur però encara no hi ha data. Amb el nombre d’alumnes d’ara, el Lycée funciona bé. A curt termini, el Lycée Comte de Foix pot respondre a un augment d’alumnes, però en cas que la tendència anés a l’alça, a partir del 2020, caldria veure-ho.

Aleshores s’acceleraria la construcció del nou Lycée d’Encamp?

En cas que en fes falta un de nou, també es podrien plantejar altres alternatives com adequar altres locals per traslladar-hi una part dels alumnes. Però a Andor­ra és difícil fer previsions a llarg termini perquè hi ha famílies que es traslladen a un altre lloc.

Com s’està adaptant l’escola francesa a les noves tecnologies?

Estem en un moment de plena renovació. La idea és adaptar l’escola al món en què viuen els nens. Vivim en un món que és numèric, d’intercanvi i de comunicació i els nous programes que implementem han d’estar al costat de tot això. Estem ben posicionats gràcies a l’ajuda tant del Govern andorrà com del francès.

Quines novetats s’han incor­porat en l’aplicació, enguany, de la reforma de l’escola primària?

Hem adaptat el programa a les capacitats i a les competències dels alumnes. Hem posat l’alumne al centre del model educatiu i ara l’objectiu és que els nens treballin amb més autonomia, un fet que no era un punt fort de l’escola francesa. Fins ara el professor impartia la lliçó i l’alumne aprenia. Hem canviat el paradigma perquè el docent, a banda d’ensenyar, guiï l’alumne a aprendre sol perquè quan deixi l’escola encara no ho coneixerà tot i s’haurà d’espavilar.

El nombre de repetidors ha baixat a les escoles.

Hem posat en marxa un pla d’ajuda personalitzada per a alumnes a sisè que aprenen més lentament o que potser no els va bé la manera d’explicar del professor. Un altre mestre els ho explica d’una altra manera i aproven. Abans, si l’alumne no aconseguia un nivell, repetia, però això no servia de gaire, perquè ells veuen que els seus companys passen de curs. Li envies el missatge que no és gaire bo.