“La gent se sent una mica abandonada sense consolat”

La comunitat francesa ha perdut residents els últims anys.

Tenim menys gent, érem 4.000-5.000 i ara uns 3.000. La gent ve poc i no és un problema perquè a tot arreu les coses canvien i potser que sigui per aquest tema que ens han apagat el consolat. No és parlar de rendibilitat, però en proporció a la quantitat de residents que hi ha potser que hi ha una decisió en aquest sentit.

El consolat és l’òrgan més proper als residents.

Fa tots els tràmits i l’assistència si tenen un problema judicial o perds la documentació. Normalment és la protecció i el seguiment administratiu dels francesos i no sé com es farà després on haurem d’anar per a casos una mica difícils. La possibilitat d’un francès és tenir contacte amb un país de la UE si hi ha un problema greu potser es pot tramitar per l’espanyol, és una possibilitat que queda sense sortir del país. Des de l’UFE no podem substituir el consolat perquè no fem res administratiu, però estem habilitats per assessorar. Ara estem treballant amb francesos amb problemes per treballar a Andor­ra per l’homologació de titulació, i parlem amb les autoritats andorranes i solucionem coses, coses que no solucionaria el consolat.

És un problema molt important que tanqui el consolat o es fa un ús puntual?

Es fa un ús puntual, són coses concretes, però la gent se sent una mica abandonada entre cometes perquè és de sempre tenir consolat i ambaixada i quan parlem de la baixada de la importància comercial de França a Andorra la gent no es pot oblidar que va paral·lel a aquest tema, és com que es perd interès, la gent ho pensa així.

Una candidata a les eleccions afirma que el ministeri d’Exteriors es compromet a fer rondes consulars per fer tràmits en dies puntuals al país.

No crec que vinguin puntualment. És un anunci de campa-nya electoral, per posar-se una medalla perquè és estrany que a la candidata de la dreta el ministeri li digués que el tancament és una decisió ferma i definitiva i que ara a la socialista Gabrielle Siry, que és del mateix partit del govern, li diguin que hi haurà un dia per fer tràmits. Ha de venir el 21 d’abril i és un anunci per tenir suport dels residents.

Veu alguna opció que es faci marxa enrere en el tancament?

Penso que la decisió ve de lluny, fa temps que està en marxa perquè van vendre el terreny de l’edifici del consolat i ara volen suprimir els funcionaris. Crec que està planificat d’abans de Sarkozy per suprimir despeses i canviar alguna cosa es pot demanar, ara canvia el president i potser tindran una altra manera de pensar i potser serà possible aturar-lo com vam aturar la sortida de la Poste. Era igual de greu que el consolat, potser més perquè toca les possibilitats econòmiques i la gent del país que fa servir la Poste. Hem superat la supressió, no sé fins quan, però no és la primera vegada que actuem per fer canviar les coses.

Quina relació mantenen amb l’ambaixadora, li han demanat que no es tanqui el consolat?

Vaig tenir una entrevista amb ella, però el canvi no vindrà d’ella, perquè representa el govern actual i la decisió que s’ha pres, que crec que és ferma. Amb mi la relació sempre ha anat bé perquè els ambaixadors canvien, però nosaltres estem aquí i parlem per solucionar coses i per veure el que pensa cada vegada que ve un de nou. Hi ha relacions fluïdes.

Es pot interpretar la sortida del consolat com una pèrdua d’interès de França per Andorra?

És un problema administratiu i financer, no de pensar que Andorra no importa. Som amics des de Carlemany i no canviarà res pel moment però és un problema administratiu, no se’n va tota França, es queda l’ambaixada i potser amb poders més oberts, que l’ambaixadora per exemple assisteixi a casaments, no sé quines són les possibilitats sense que tingui més feina per tràmits que no són d’ella.

Les millores previstes a la carretera poden impulsar l’intercanvi comercial amb França?

Trobo molt bé que Andorra pagui una part, és normal, és una bona voluntat i les bones voluntats obren camins tancats. La inversió és molt llarga i és un problema de voluntat política del nou estat francès, de vegades no es compleixen o s’obliden.

No li interessa a França que vinguin turistes a Andorra?

Sempre ha sigut la guerra entre els pobles fronterers, es pot entendre però l’Estat francès ha de donar unes vies legals i correctes per passar d’un país a l’altre i l’accés al túnel d’Envalira és d’una altra època, és perillós, està mal netejat, és molt estret hi ha encara moltes infraestructures a fer per fer d’aquesta carretera una cosa digna com s’ha fet del costat espanyol després del túnel del Cadí, en lloc molts difícils. És un problema de diners i és increïble que no s’hagi fet a França, són zones oblidades.

El Pas manté l’interès dels francesos per venir a comprar?

Sí, ha sigut bastant perjudicat per la Jonquera perquè no hi ha controls, potser els preus són una mica més elevats però pots comprar més perquè són dos països de la UE. Hi ha diversos llocs als Pirineus que són raros, al País Basc també, són coses que existeixen, nosaltres tenim duanes que ens controlen ampolla per ampolla i en d’altres llocs pots passar el que vulguis.

Hi ha preocupació entre els residents per les eleccions?

La gent està una mica decebuda com a tot arreu amb els polítics. Cada dia hi ha una cosa diferent i es pot canviar el vot segons les informacions de la televisió, la ràdio, del que s’ha publicat.

Com veu la situació a França?

Mal, és el joc però s’han fet coses que no són dignes. De tots, de paraula hi ha molts pocs, moltes propostes però veurem que queda després, intenten vendre cadascú el seu gènere però és una campanya publicitària amb somriure però l’ambient olora fatal, tothom a la dutxa.

Le Pen obté molt suport a Andorra, el preocupa?

No. Hi ha gent que vol seguir el que existeix i gent que vol fer bolcar la taula. Ha passat als EUA. Crec que el que han proposat des de fa 50 anys, sigui la dreta o l’esquerra no et dona ganes de seguir en el mateix camí, és normal que gent dels extrems tinguin una aura favorable del poble perquè proposen una altra cosa. Es pot dir que Le Pen pare i filla també són de l’antiga manera de fer política. Hi ha temes difícils a solucionar i sempre el que estava en política ho deixaven per als propers, però ara estem en un cas molt difícil, parlem del que sigui. En immigració, hem anat massa lluny, no es pot tornar enrere però crec que s’han de posar uns frens, no es pot acollir tota la misèria del món com deia el se-nyor Rocard de l’esquerra en el seu temps.

És interessant per a Andorra continuar negociant l’acostament cap a la UE tot i el moment que es viu ara?

Geogràficament estem en la necessitat pels països del voltant. Andorra ha d’aconseguir acords amb Europa que siguin del seu nivell, rebutjar Europa no, s’ha de parlar i aconseguir coses i harmonitzar amb Europa les coses del país. Suposo que facilitaria les coses als ciutadans perquè s’instal·laria una altra confiança per estar més a prop.