Jordi Mas veu l''outlet' al Pas com un projecte de fa 25 anys

L’ex-mandatari parroquial i empresari al Pas ressalta que el projecte de Turisme no és interessant per al Pas “perquè el model que diuen no funciona per a una població, funciona per a una empresa privada que es muntarà en un sector determinat i que domina tot un ampli espectre comercial”. I estima que això no té res a veure amb la iniciativa de Govern “de dir a tots els comerciants que cadascú posi una botiga diferent, no funciona així. Els tipus d’outlets als quals fan referència no funcionen d’aquesta manera”, alhora que valora l’exemple del que s’ha obert a Viladecans “on no hi va ningú”.

Nega la pèrdua de compradors

Mas critica el plantejament de l’executiu i que diguin que baixa la xifra de visitants i revela que el Pas perd atractiu, perquè “això ho diu el Govern, jo no ho crec així. Dels estudis del Govern no me’n refio ni un pèl, almenys dels de Turisme”. Jordi Mas reivindica que el poble encampadà continua treballant, “sent un sector econòmic important” amb creixement en alguns tipus de negocis, altres que perden “com s’està perdent a Andorra, la part d’electrònica, la globalització ens perjudica en aquest aspecte”, i destaca que per això l’objectiu era augmentar “la qualitat del poble, de l’estació amb el qual podem incrementar la qualitat del comerç i el nivell que havíem tingut abans”.

L’excònsol defensa que hi ha establiments del Pas que “creixen en especialització, diferents dels supermercats, que és el que ens ha anat mantenint i aquí s’ha de fer una alternativa”, i apel·la a la falta de respostes de l’executiu. “El Govern el que havia d’haver fet, i és una de les queixes que jo tenia, és apostar més pel Pas de la Casa, que no ho havien fet mai, i quan van crear Vivand a Escaldes doncs el Pas representa una part important del PIB i haurien d’haver fet alguna cosa, això és el que reclamava”, exposa. I insisteix en el rebuig a la proposta d’outlet “no sé ni d’on ha sortit ni d’on ho han tret. Personalment no em perjudica res que posin un outlet, però penso que no és la política que necessita el Pas”, i subratlla que si la intenció és incrementar el nivell de l’estació i el nivell de qualitat “evidentment s’estan equivocant amb la política comercial amb el Pas de la Casa des del ministeri de Turisme”.

Jordi Mas assenyala que li va demanar a Francesc Camp accions al poble, “de la mateixa manera que esteu fent el Cirque du Soleil i coses a Andorra, per què no feu una activitat al Pas” i que la resposta del ministre va ser que “ho mirarien, que ho havien de buscar, que ja en parlarien, i la resposta ha sigut, quan jo ja no hi era, aquesta proposta de l’outlet” que considera errònia.

Falta de promocions a França

Les vies d’actuació a la vila fronterera, segons l’excònsol, passen per fer més inversions “i promocions a França, que és el primer sector comercial que tenim, el client ens ve d’allà”. Es queixa que Turisme no feia promocions al veí del nord “inclús ni a l’hivern, havíem perdut molt el client esquiador francès perquè no s’havia fet promoció només que a Espanya, a Catalunya i l’Aragó, i tot això ens falta. I a part acompa-nyar els empresaris del Pas a fer renovacions i inversions”.

Mas reconeix que el Pas “sempre ha tingut turisme de nit i jove” i no és partidari d’adoptar decisions radicals “i no s’ha de suprimir un tipus de turisme per agafar-ne un altre, el que s’ha de fer és anar orientant en polítiques per assolir un objectiu que és poder tenir un nivell de turisme de qualitat, d’esquí familiar que dona molt bon resultat. Evidentment també hi ha setmanes blanques que venen a pertorbar, entre cometes”. Adverteix que cal una transició i el canvi vindrà “amb el temps”, perquè recorda que Soldeu va optar “per tenir un client enorme en quantitat, l’anglès, i després va marxar i no va quedar ni l’un ni l’altre”.

SUPORT DE GOVERN PER CANVIAR ELS LOCALS DE NIT

Jordi Mas té clar que al Pas s’ha d’actuar per les molèsties que causen part dels turistes i que coneix de primera mà. Demana que es controli “perquè els que tenim hotels a dalt els clients es queixen, la gent surt a fumar i parlen i fan soroll, ja no és que surti tothom a les quatre de la matinada amb un gran xivarri, és tota la nit, i els clients que estan descansant es queixen l’endemà”. L’èxcònsol apunta que l’alternativa pot passar per emplaçar els locals en un lloc diferent o canviar l’estatus dels establiments i “una altra manera de controlar perquè dintre sí que es controla el soroll”, i sobretot reclama una reflexió de “cap on volem anar”. Qualsevol modificació, assegura, requereix la implicació pública perquè recalca que “els propietaris no poden fer res si no hi ha una regulació paral·lela. L’administració comunal i del Govern ha de donar-los suport i si volen fer inversions hi hauria d’haver ajudes i han de negociar amb els bancs amb l’administració, amb qui sigui si volen canviar el local o canviar-lo de lloc i no tenen diners buscar polítiques de finançament”. I afirma que posar els locals a un altre indret “pot crear guetos perillosos”, i també cal regulació d’horaris i fórmules “perquè no marxin tots alhora”.