reportatge
Comprar per a llogar
El sector de la construcció segueix sota mínims perquè no hi ha obra nova, tot i que arriba el fenomen de comprar ‘packs’ de pisos i posar-los en lloguer.
Comprar per a llogar
L’inversor andorrà ha descobert que per molt desprestigiat que estigui el totxo, sempre torna. Sempre acaba rendint, i si no és per les plusvàlues de la compravenda, arriba per les del lloguer. Diversos immobiliaris expliquen que en aquests moments el mercat s’està movent per dos motius fonamentals. D’una banda, els habitatges d’alt standing o xalets, per la creixent arribada de nous residents que no necessiten treballar per viure o que guanyen importants quantitats anuals. Aquesta tendència ha portat a una veritable manca de producte d’aquest tipus. Encara que sembli un oxímoron hi ha problemes, segons expliquen les fonts, per trobar habitatges a partir dels 400.000 euros. O més ben dit, que costin això i que realment la qualitat i la ubicació en justifiqui el preu. El segon camp de vendes arriba per l’inversor andorrà, que ha acabat per reenamorar-se del totxo un cop l’ha abandonat de males maneres el tipus d’interès dels bonus triple A.
La seguretat dels valors de màximes garanties està provocant que el rendiment sigui pràcticament zero i que els bancs fins i tot hagin de pagar per tenir els bons alemanys de tota la vida (o els equivalents actuals). La seguretat es paga, i el preu és no rebre rendiment. Empesos pel desamor cap als dipòsits sense rèdits, han descobert que el mercat del lloguer està a l’alça. Gairebé totes les unitats immobiliàries del país estan ocupades. Costa Déu i ajuda trobar un habitatge de lloguer i el preu no para d’augmentar. A la zona més cèntrica s’està al nivell dels preus precrisis. I tot aquest embolcall fa que diferents inversors andorrans (especialment grups familiars) s’hagin llançat a la compra de blocs de pisos per destinar-los a lloguer.
El rendiment està analitzat. Amb la situació actual i les perspectives s’obté una rendibilitat d’entre el 4 i el 5% (si no es paga a preu d’or l’adquisició) i les amortitzacions són assumibles. El preu dels habitatges estàndard no ha pujat, a diferència del de lloguer, simplement perquè l’aixeta del crèdit continua tancada. Les condicions que demanen els bancs només permeten, segons els immobiliaris, comprar a qui té els diners per fer-ho sense necessitar un préstec. Només es presta a qui ja en té. Això provoca que la demanda de pis de compra estàndard sigui molt baixa. I també que no s’estiguin engegant massa projectes d’obra nova, en espera que els inversors vegin com a opció clara promoure noves edificacions dedicades exclusivament al lloguer.