Més de 2.600 residents cridats a votar a les eleccions franceses

Com en els anteriors comicis, hi haurà dos col·legis electorals que estaran oberts des de les vuit del matí fins a les set de la tarda. Un estarà ubicat a l’ambaixada francesa de la capital i l’altre estarà a l’escola francesa del Pas de la Casa, on hi podran votar els residents d’Encamp i de Canillo. Es calcula que en aquell col·legi votin uns 800 residents gals. Els resultats al Principat podrien donar-se a conèixer a partir de dos quarts d’onze de la nit, encara que els mitjans de comunicació gals oferiran estimacions de vot a peu d’urna a partir de les vuit del vespre.

Pel que fa als dispositius de seguretat que s’implementaran durant els comicis, fonts de l’ambaixada francesa expliquen que “s’han adoptat totes les mesures de seguretat necessàries en cooperació amb les autoritats locals”. França, sota amenaça terrorista, mobilitzarà fins a 50.000 policies per garantir la seguretat dels 67.000 col·legis electorals.

MACRON I LE PEN, FAVORITS

L’última enquesta situa el candidat socioliberal Emmanuel Macron i la ultradretana Marine Le Pen com els dos favorits per passar a la segona volta de diumenge 7 de maig. Segons el centre d’estudis Odoxa, Macron s’imposaria amb un 24,5% dels vots mentre que Le Pen n’obtindria un 23%. El candidat de l’esquerra alternativa, Jean-Luc Mélénchon, i el candidat de centredreta, François Fillon, tots dos amb un 19% en intenció de vot, esperen classificar-se. L’últim sondeig es va publicar divendres, després de l’atac als Camps Elisis de París en què va morir un policia i després de l’últim programa televisiu en què van participar tots els candidats. Segons l’estudi, el nombre d’indecisos, divendres, era del 30%.

EL PRINCIPAT, CONSIDERAT UN FORTÍ PER A LA DRETA FRANCESA

Els resultats de les eleccions presidencials franceses al país han estat històricament favorables a la dreta. En els comicis del 2012, Nicolas Sarkozy, el candidat de la Unió pel Moviment Popular (UMP), va imposar-se tant a la primera volta com a la segona. A la ronda definitiva, Sarkozy va obtenir fins a un 67% dels suports mentre que a França va aconseguir-ne un 48,37%. A França, però, en les dues rondes es va imposar el candidat socialista, François Hollande, que es va convertir en el nou president del país. Fins i tot en la primera volta dels comicis al Principat, la candidata del Front Nacional, Marine Le Pen, va obtenir dos vots més que Hollande i va quedar segona. El 2007, any que va ser escollit president de França Nicolas Sarkozy, també es va imposar al Principat per davant de la candidata socialista Ségolène Royal. A la segona volta, l’ex-president francès va obtenir 980 vots, més del doble que Royal. El 2002 i el 1995, el neogaullista Jacques Chirac també es va imposar al Principat. Segons Jean-Michel Rascagneres, advocat de professió i resident des de fa 39 anys, el domini de la dreta al Principat té lloc per dos motius. Rascagneres creu que hi influeix “la categoria social dels votants, amb perfils professionals que poden tendir a votar candidats més conservadors”. A més, creu que alguns residents tenen una percepció de França “més influenciada pels mitjans de comunicació”. Atès que el debat públic ha girat entorn del terrorisme, de les quotes dels refugiats i de l’economia, més residents poden optar per votar la dreta. Amb tot, Rascagneres creu que el sistema de partits tradicionals “està trencat”. Tot i això, apunta que les eleccions legislatives tindran una gran importància atès que existeix el risc de la cohabitació (que el president sigui d’un color polític i que el primer ministre sigui d’un altre) i que calgui buscar més consens a l’Assemblea Nacional per tal d’aprovar les lleis.