Les pensions de solidaritat per a la gent gran es dupliquen en vuit anys

Respecte a les pensions de solidaritat per a la gent gran, a final de l’any passat 754 persones eren beneficiàries d’aquesta ajuda que garanteix el salari mínim i es cotitza a la Seguretat Social. El 2016 es van atorgar 96 noves prestacions. Des del 2009, quan la rebien 364 persones, el percentatge de beneficiaris s’ha doblat amb un increment del 107%. L’any passat fer-ne front va costar al Govern 3,6 milions d’euros.

En el cas de les pensions de solidaritat per a persones amb discapacitat, el 2016 es va tancar amb 150 beneficiaris d’aquesta prestació. Des del 2007, any en què 40 persones rebien aquesta ajuda, els pensionistes s’han incrementat un 275%. Aquestes prestacions, va detallar Pascual, “garanteixen una renda mínima que permet viure dignament les persones amb una discapacitat greu que els impedeix treballar”. L’any passat es van atorgar 21 noves pensions d’aquest tipus que reben les persones que superen el 61% de menyscabament. Les 150 pensions de solidaritat van tenir un cost per al Govern d’1,8 milions d’euros l’any passat.

Aquesta àrea també és l’encar­regada de decidir quins discapacitats tenen dret que l’executiu les afiliï a la Caixa Andorrana de Seguretat Social (CASS). El desembre del 2016 percebien aquesta prestació 256 persones i durant l’any passat es va donar cobertura a 28 persones.

Llei de serveis socials

El ministre Espot va atribuir l’increment del nombre de beneficiaris d’aquestes pensions a l’entrada en vigor de la Llei de serveis socials i sociosanitaris. “No obeeix a un empitjorament de la situació econòmica d’aquestes persones, sinó que té una explicació molt clara: la llei que ha flexibilitzat els requisits”, va indicar. El titular de la cartera d’Afers Socials va recordar que amb la nova legislació es tracta “d’una pensió garantida que s’ha de satisfer amb independència del Govern de torn i les dificultats econòmiques. Això dona seguretat jurídica i empara els beneficiaris”.

Més enllà de les pensions, l’àrea de promoció de l’autonomia personal gestiona altres programes dirigits a aquests col·lectius. En el cas de les persones amb discapacitat, 16 infants entre 3 i 12 anys es van beneficiar l’any passat del projecte Integra, que té com a objectiu la inclusió en el lleure dels menors amb discapacitat i cinc de l’Integra Plus que té el mateix objectiu però amb joves de 12 a 18 anys.

Respecte del programa de vida independent, que permet que persones discapacitades puguin exercir plenament i sense discriminació el dret a l’autonomia i a la inclusió en la societat, se’n van beneficiar l’any passat vuit persones. Dues van gaudir del programa pilot d’assistent personal que promou l’autonomia, la vida independent i la inclusió social i evita l’aïllament o la separació de la comunitat a aquest col·lectiu. A un total de 455 se’ls va atorgar la Targeta Blava, amb la qual poden accedir gratis al transport públic i al cinema.

Pel que fa a les persones grans, 3.876 disposaven de la Tarja Magna, que permet la mobilitat en el transport públic de manera gratuïta, segons van informar ahir des d’Afers Socials.

LA CONAVA TÉ REGISTRATS 1.129 DISCAPACITATS

La Comissió Nacional de Valoració té registrades 1.129 persones amb un grau de menyscabament del 33% o superior i al llarg de l’any passat va avaluar 404 expedients corresponents a 367 persones, 322 dels quals van resultar favorables. Pel que fa al perfil d’aquestes persones, un 27% tenien un grau de menyscabament d’entre el 33% i el 47%, i un altre 25% superior al 33%. Un 54% eren homes i el 46% dones. I pel que fa a la discapacitat, en un 32% dels casos era física i un 27% psíquica. Tant el ministre Espot com la cap d’àrea, Mercè Pascual, van destacar, sense donar xifres, l’increment del nombre d’expedients i el van justificar en els esforços fets per acompanyar aquestes persones. Si es creuen les dades de la CASS amb les de la Conava, Espot calcula que a Andorra hi ha unes 3.500 persones discapacitades.