La despesa sanitària s'eleva el 2016 fins als 87,3 milions

Quant a la despesa derivada de l’hospital, l’any passat va ascendir a 27 milions, quantitat un 4,5% superior a la de l’exercici anterior. S’hi inclou la despesa del contracte marc –des de l’any 2014 la CASS ha pagat un forfet fix al centre sanitari– però també d’altres programes com ara la despesa associada als serveis sanitaris del centre penitenciari, el programa de mamografies gratuïtes o la prova pilot de la diabetis. La Seguretat Social recorda que el conveni amb el SAAS està en curs de revisió.

Fisioteràpia

Una altra de les partides que experimenta un nou creixement és la referent als auxiliars mèdics. El nombre d’actes generats per fisioterapeutes, logopedes i ortofonistes, podòlegs, ortoptistes i llevadores va ser el 2016 de 339.427 –un 5% més que el període anterior–. Però els professionals que destaquen són els fisioterapeutes, amb 302.016 d’aquests actes. La quantitat que ha suposat el reemborsament de les consultes d’auxiliars mèdics ha suposat 4,77 milions per a la CASS (un 8,3% més que el 2015), dels quals vora 3 milions, el 62%, correspon a les de fisioterapeutes. La CASS alerta sobre el creixement de convencionats: “un col·lectiu que està creixent en gran mesura sobre altres professions en els últims anys”. A desembre del 2016 hi havia 108 fisioterapeutes, un 21,5% més que el 2015, i que duplica la ràtio per població que recomana l’OMS d’1 fisioterapeuta per cada 1.200 habitants.

Augmenta també la despesa reemborsada per actes d’ortopèdia, que ha suposat 4,8 milions, gairebé un 20% per sobre del destinat el 2015. De fet una majoria de capítols han anat a l’alça. Per contra, es frena l’òptica (-2,6%), el transport sanitari (-2,7%) i també el cost sufragat de centres especials i residències sociosanitàries (-1%). Quant a aquest darrer capítol, que suposa 6,2 milions i contempla tant l’atenció a gent gran com programes especialitzats de suport a persones amb discapacitat, la CASS assenyala que la despesa associada presenta un comportament similar perquè “no s’han adoptat canvis significatius tant en les tarifes com en els mòduls sanitaris que s’han de cobrir”.

POCA POBLACIÓ ACUMULA MOLTA DESPESA

Una de les dades que recull la CASS és que un 1% de la població beneficiària de prestacions genera prop del 22% de la despesa total. Les estadístiques reflecteixen que a més rang d’edat dels assegurats la despesa que generen s’eleva. Per això, mentre que assalariats, treballadors autònoms i beneficiaris gasten menys del que proporcionalment representen com a població, en el cas dels pensionistes succeeix el contrari. La CASS conclou que “alguns casos aïllats amb tractaments molt cars així com l’envelliment de la població són les principals explicacions a la dependència del sistema a les despeses extremes”.