“L'administració esdevé més professional i això té un preu”

Porta quatre mesos en un ministeri que ningú volia assumir pel repte de reformar la funció pública, és el que esperava?

Crec que és una cartera complicada i afecta un col·lectiu molt important, estem parlant de 2.500 persones, i això fa que sigui una tasca complexa. Dit això tothom és conscient de la necessitat d’aquesta reforma perquè la llei que tenim és del 2000 i estem d’acord a tirar-la endavant.

Estan tractant en les trobades amb els sindicats el sistema retributiu. Hi haurà una nova graella o es manté l’actual?

Del que estem parlant en aquests moments és de mantenir els nivells que tenim ara, la classificació que té cadascú. És veritat que ja preveiem una segona fase després de la reforma de la llei en la qual probablement s’hauran de revisar molts llocs de treball a l’administració perquè evidentment des que es van definir el 2000 o abans de la llei hi ha hagut una evolució.

Es fa una reforma de la Llei de funció pública però ja hi ha en previsió un altre canvi?

Sí, són diferents fases i tot no ho podem fer al mateix moment, és prioritari la reforma de la llei, del marc normatiu i després passar aquesta revisió de llocs de treball per tal d’adequar el marc normatiu a l’evolució dels llocs de treball a l’administració.

Preveu que vagi a l’alça, hi ha feines que gairebé han desaparegut i s’han de canviar?

Això és el que haurem de veure, probablement hi haurà llocs que s’han de revisar a l’alça i d’altres que haurem de repensar tenint en compte aquesta evolució de la pròpia administració.

La reforma i els nous complements són per a tota l’administració, els docents tindran una altra consideració?

En ensenyament s’està preparant en paral·lel la llei del cos especial d’ensenyament, per la qual cosa probablement pugui haver-hi algunes diferències a nivell de carrera professional amb l’administració general. El personal docent té unes especificitats que crec que valen justament que hi hagi aquesta llei específica, com els cossos especials. I els complements seran per a tots, perquè cadascú té el seu nivell assignat i ha de poder tenir recorregut.

Tenen algun punt de molta discrepància que vegi impossible reconduir amb els sindicats?

De moment no. Hi havia el tema de la comissió consultiva que demanaven que fos vinculant, en aquest sentit, després de mantenir converses, ells potser han orientat més la demanda que hi hagi negociació col·lectiva i el Govern els ha demanat que presentin una proposta, i estem oberts a escoltar aquesta proposta i si la considerem adient incloure-la a la llei. També sobre canvis de nivell o de places estem preveient que hi hagi un comitè d’organització i de gestió de recursos humans que estaria integrat per representants del departament de funció pública i han demanat la seva participació i ho estem valorant. Tot el que pugui aportar transparència a l’administració, doncs benvingut.

Considera que els treballadors públics tenen unes condicions privilegiades?

Privilegiades no diria, crec que són condicions de treball distintes pel propi àmbit de l’administració pública, que és un servei que està orientat al ciutadà.

Tindran dos complements més i també més obligacions?

Són temes que estan damunt la taula, el capítol de drets i obligacions no l’hem tractat encara, és un dels temes que queda després del sistema retributiu i veurem si revisem o no.

Quin plantejament té, hi haurà canvi de condicions, es demanarà algun esforç?

Crec que l’esforç més important que s’ha d’exigir és en matèria de formació, aquesta administració del segle XXI ha de ser cada vegada més professional, cada vegada hi ha compromisos de l’Estat més importants i tècnicament més exigents, i això fa que evidentment el personal de l’administració s’hagi d’adaptar i pugui evolucionar d’acord amb aquests compromisos que adquireix l’Estat, i en aquest sentit crec que hem de ser molt més exigents en matèria de formació.

Govern donarà formació obligatòria o voluntària?

Pot haver-hi formacions obligatòries i voluntàries però aquest ha de ser un dels pilars fonamental de la reforma de l’adminis- tració.

L’administració necessita incorporar més personal?

Estem treballant perquè part dels eventuals puguin tenir accés a convocatòries i reconduir la situació. Més places, ja ho veurem perquè hi ha projectes del Govern que requereixen molt personal i no es pot dir no necessitem més personal.

La despesa que genera tota l’administració central creix i alguns cònsols es queixen que no es fa l’esforç dels comuns, veu possible rebaixar-la?

Probablement es pugui optimitzar la despesa, però insisteixo, l’Estat cada vegada té més compromisos i compromisos molt exigents, per tant, si l’administració requereix llocs de treball de nivell superior que tenen retribucions més elevades és una despesa que l’Estat ha d’assumir per poder-los assumir. Amb el màxim rigor, perquè la despesa sigui l’adequada als compromisos que tenim.

Entén que la reducció de despesa no vindrà per disminuir la part de funció pública?

Entenc que les retribucions que hi ha s’han de mantenir i hem de ser rigorosos amb el funcionament de l’administració, però hem de tenir en compte que cada dia esdevé més professional i això té un preu.

Hi ha nous departaments on cal personal més especialitzat?

Hi ha departaments que pels compromisos que l’Estat ha adquirit, com pot ser a Exteriors, amb les negociacions de l’acord d’associació; o en Finances, per tot el tema de fiscalitat internacional, que és molt exigent, OCDE, UE, intercanvi d’informació necessiten personal, i personal molt qualificat, i s’han de reforçar o no es podrà fer front als compromisos que s’han adquirit. Per això dic que hem de tenir en compte l’evolució de l’administració, per reequilibrar alguns d’aquests departaments i ajustar el personal amb formació.

Si es tanca l’acord d’associació encara caldrà més personal?

La implementació de l’acord va lligada a un nombre important de persones a l’administració que coneguin temes comunitaris i el que s’ha de desplegar.

Com veu les eleccions franceses, hi ha una candidata, Le Pen, molt contrària a la UE?

És la primera vegada que les forces polítiques tradicionals franceses no aconsegueixen que el seu candidat passi a la segona volta i tenim una candidata d’ultradreta i una nova força, que és la del senyor Macron. Els electors francesos han triat canvi, està clar, i veurem què dona el segon resultat, perquè molts dels candidats han demanat suport per al senyor Macron.

A Andorra li interessa més que França continuï a la UE?

Sí, crec que tant per a Andorra com per a la Unió Europea, el motor francoalemany hauria de continuar.