La petjada acústica de l'heliport determinarà el nombre de vols

La petjada acústica que tinguin els helicòpters del futur heliport de Tresoles determinarà el nombre de vols que pugui acollir la infraestructura. Així ho ha explicat l'assessor del departament de Transports, Guillem Santacreu, aquesta tarda en una roda de premsa en la qual s'han volgut donar més detalls de l'heliport per tal de tranquil·litzar la població arran dels neguits que ha expressat la plataforma contrària a ubicar-lo sobre la Central Hidroelèctrica de FEDA. Santacreu ha indicat que, pel que fa als enlairaments i els aterratges, primer s'han definit les superfícies de delimitació d'obstacles, per assegurar-se que les maniobres són factibles, i posteriorment es faran simulacions amb diversos tipus d'helicòpters, perfils i configuracions de vol per determinar l'impacte acústic. Aquest impacte es mesurarà mitjançant una petjada acústica, agafant el so dels aparells i ponderant-lo amb el que hi ha a la zona, i aquesta petjada determinarà les limitacions de l'heliport. A més, es preveuen mesures de mitigació de soroll i barreres acústiques en els indrets que siguin necessaris.

El ministre d'Ordenament Territorial, Jordi Torres, ha detallat que l'heliport es construirà en un terreny per sobre de FEDA, a una altitud de 1.200 metres i que la solució proposada és una construcció en semiterrassa. A més, l'accés es farà a través del Prat del Salt, travessant la canonada que uneix el llac d'Engolasters amb la central de FEDA.

Pel que fa a les trajectòries d'enlairament i aterratge, Torres ha destacat que els helicòpters no sobrevolaran la central de FEDA, i tampoc la zona urbana d'Escaldes-Engordany i Andorra la Vella, ja que la trajectòria s'ha establert per damunt del bosc de la Plana, traçant una superfície delimitadora d'obstacles, que és deu vegades més gran que el rotor de l'helicòpter. Així, Santacreu ha assegurat que els helicòpters passaran uns 300 o 400 metres per sobre del fons de la vall i, a més, "no circularan pel centre de la vall en cap dels casos", a diferència dels helicòpters d'emergències quan es dirigeixen a l'hospital.

Pel que fa al sentit nord, la superfície delimitadora d'obstacles s'ha definit per sobre de la carretera general, de manera que quan els helicòpters arribin a Encamp ja hauran assolit una gran alçada i no tindran impacte sobre la zona habitada. Dels 1.200 metres, els aparells pujaran fins als 1.350 metres amb un índex d'inclinació del 4,5% per als helicòpters biturbina i del 12,5% per als monoturbina.

Jordi Torres ha recordat que actualment hi ha obert el concurs per a la redacció i la direcció de les obres de l'heliport, i que l'equip multidisciplinar al qual s'adjudiqui haurà de fer els estudis acústics, de vent i de la zona edificada. De moment, fins a 31 interessats han recollit el plec de bases.

Un cop es disposi de tots els estudis, el Govern demanarà una darrera validació de l'últim estudi aeronàutic a la Direcció General de l'Aviació Civil del Govern francès, que ja va fer els primers treballs per determinar la idoneïtat de la ubicació. "Si l'informe dels tècnics francesos no fos favorable, el projecte no es faria, perquè el que busquem és la màxima seguretat per a tothom", ha assegurat el ministre, que ha recordat que de moment "tots els passos que hem fet fins ara ens avalen". També ha indicat que "és una necessitat de país, tot i que ningú el vulgui al costat de casa", i que si no es pot fer en l'emplaçament triat, serà difícil tirar endavant el projecte d'heliport, ja que "jo no en buscaré cap més".

Per últim, el ministre Torres s'ha mostrat disposat a reunir-se amb els representants de la plataforma per explicar-los el projecte i copsar i estudiar els seus neguits, tot i que considera que no estan fonamentats.