Pallardó es desdiu de l'acusació a BPA i culpa fiscal i batlle
L’empresari valencià nega ara tot el que va declarar el març i el juny del 2015 i es considera una “marioneta” moguda per un complot contra l’entitat
Pallardó es desdiu de l'acusació a BPA i culpa fiscal i batlle
L’empresari valencià Rafael Pallardó s’ha desdit per escrit de totes les acusacions contra Banca Privada d’Andorra –i eren moltes– que havia fet el març i el juny del 2015 en sengles declaracions davant de la policia i la Batllia andorranes. L’empresari assegura que “entenc que la meva actuació a Andorra estava instrumentalitzada per justificar i motivar, com a mínim parcialment, la posterior intervenció a BPA”. Es considera “una marioneta utilitzada per la fiscalia i el jutjat en un puzzle que no acabo d’entendre en la seva totalitat, però que va permetre aquella intervenció i també la detenció i presó de Joan Pau Miquel”. Indica que no va venir voluntàriament a Andorra per prestar declaració, sinó que “va ser el meu advocat qui em va manifestar vuit dies abans que havia de declarar davant de la policia andorrana”. Aquesta és una de les afirmacions més sorprenents tenint en compte que les acusacions de la FinCEN contra el banc per blanqueig (que van suposar que tota la banca mundial es negués a fer cap operació més amb BPA) es van fer públiques el deu de març. Pallardó va declarar davant la policia el 13 de març i ara afirma que el seu advocat li va comunicar que havia de venir el 5 de març, cinc dies abans de l’esclat del cas. Sobre aquesta informació no dona més dades en l’escrit. Pallardó assegura que ha prescindit “recentment” del seu advocat David Carrau, quan han passat dos anys i dos mesos des de la primera declaració, perquè “no estic conforme amb la meva actuació a Andorra i l’estratègia de defensa plantejada”.
El testimoni deixa entreveure que hi va haver un acte de connivència entre les fiscalies andorrana i espanyola. Aquests tractes sota mà s’haurien revelat quan va manifestar que l’havien convocat per aclarir certes qüestions i el que estaven fent era prendre-li una declaració formal. Quan així es manifesta la policia li passa al telèfon el fiscal Alfons Alberca, segons l’escrit, que li diu que “estigués tranquil, que la fiscalia espanyola compliria tot el que li havien promès”. Pallardó no aclareix, però, en el text, ni què li havien promès i ni tan sols si l’hi havien promès o no.
Desmentiments sobre Miquel
L’empresari enumera més d’una vintena d’afirmacions que va fer entre les declaracions del 2015 a la policia i a la Batllia per dir ara que no són certes. En algunes de les negacions al·ludeix que va ser induït a fer-ho per la policia. En d’altres directament desmenteix el que constava en les seves declaracions. Els autodesmentiments més importants els fa en referència a Joan Pau Miquel, tot i que també n’hi ha respecte als germans Cierco. També hi ha afirmacions dient que les compensacions es feien en diferents bancs. En aquest sentit acusa el fiscal Alberca perquè quan li va comentar que “les meves actuacions les havien realitzat també altres bancs” li va contestar que “només li interessava BPA”.
Pallardó havia escrit l’autodesmentiment fa setmanes i va intentar presentar l’escrit perquè fos admès en la causa BPA pel Tribunal de Corts. La petició, però, va ser rebutjada. El text finalment, però, ha entrat en la documentació judicial després que Joan Pau Miquel l’hagi adjuntat dins de la documentació (com un annex al final) del text on demanava el sobreseïment de la causa.
MIQUEL CULPA LA POLICIA PER LA FALTA DE DOCUMENTACIÓ
Joan Pau Miquel culpa la policia d’haver demanat “unilateralment” i “sense tria contradictòria” la documentació a Espanya sobre el cas Gao Ping i que ha estat precisament aquesta falta de documentació en el dossier el que ha fet enfocar de forma equívoca la causa contra BPA. Miquel ha demanat que se sobresegui la causa principal del cas BPA en el qual està processat i li demanen vuit anys de presó i cent milions d’indemnització. L’ex-director general de BPA defensa que la causa que s’està seguint a Espanya contra el suposat capo mafiós xinès Gao Ping és relativa només a contraban i delicte fiscal. Al·lega que les acusacions es basen precisament en el blanqueig de diners provinents de les compensacions fonamentalment amb Rafael Pallardó com a testaferro de Gao Ping. Per tant, tota la causa BPA perdria el sentit degut que a Andorra no està reconegut el delicte fiscal. L’argumentari acaba concloent que sense un delicte originari no pot haver-hi un posterior blanqueig de diners perquè el capital enviat a la Xina no tindria un origen delictiu, sinó tan sols una evasió fiscal o derivat del contraban. Miquel destaca, i ho subratlla literalment en el text, que per arribar a aquesta conclusió “és necessari tenir a l’abast i revisar la totalitat de la causa espanyola (contra Gao Ping) i no només la part de la causa que la policia andorrana unilateralment i sense cap tria contradictòria va escollir i sol·licitar a les autoritats espa-nyoles que li lliuressin i que és l’única part que obra en autes”. Afegeix que “hem pogut aconseguir una bona part del sumari espanyol per tal de poder fer l’examen del mateix, i és així com es pot arribar a la conclusió que els diners ingressats a BPA pel Sr. Pallardó no provenen d’altres delictes” que no siguin el fiscal i el contraban.