Natalitat
L'edat mitjana en què es dona a llum és la més alta d'Europa
Les dones donen a llum als 33,35 anys mentre que la mitjana de la UE és de 30,5
L'edat mitjana en què es dona a llum és la més alta d'Europa
L’edat mitjana de les mares del Principat que tenen fills és superior a l’europea. Segons dades d’Estadística, l’indicador es va situar, el 2016, als 33,35 anys, una xifra superior als 32,69 anys anys de mitjana del 2015. En canvi, segons dades de l’Eurostat del 2015, les mares dels països de la Unió Europea tenen els fills, de mitjana, als 30,5 anys.
Després d’Andorra, la resta de països de la UE on l’edat de les mares és més alta són Espanya (31,9 anys), Itàlia (31,7 anys) i Irlanda (31,6 anys). D’altra banda, en països europeus com Suïssa les dones tenen fills als 31,8 anys i a Liechtenstein als 31,6. Segons el director del Centre de Recerca Sociològica (CRES) de l’Institut d’Estudis Andorrans, Joan Micó, això té lloc per un cúmul de les singularitats sociològiques del Principat així com del context socioeconòmic europeu. “Abans de tenir fills, les parelles busquen consolidar-se laboralment”, diu Micó. El director del CRES explica que les parelles es consoliden més tard perquè cada cop s’allarguen més els estudis i, per tant, el fet de trobar una sortida al mercat laboral també arriba més tard. Aquesta tendència, segons Micó, “passa a tots els països d’Europa”. Micó també creu que la crisi econòmica “ha endurit” la situació dels joves.
FALTA DE CONCILIACIÓ
En canvi, al Principat també hi influeix la falta de conciliació familiar i laboral a causa de les condicions de moltes de les feines. “Al Principat estem a un nivell similar al de Suècia pel que fa a la taxa d’ocupació tant masculina com femenina, però la diferència és que hi ha una proporció enorme de persones que treballen en sectors amb jornades de treball extenses i de caps de setmana, fet que dificulta molt la conciliació”, hi afegeix Micó. El director del CRES també afirma que el fet que moltes parelles del Principat no tinguin familiars que els puguin ajudar a cuidar els fills provoca que “s’ho pensin més”. Segons les mateixes dades d’Estadística, les dones de nacionalitat espanyola són les que tenen els fills més tard. Concretament, ho fan als 34,29 anys. Per la seva banda, les de nacionalitat andorrana tenen els fills als 33,31 anys i les franceses als 32,35. Les dones de nacionalitat portuguesa són les que tenen els fills més aviat, als 31,39 anys. A més, la franja més habitual per tenir nens és entre els 30 i els 34 anys mentre que la segona se situa entre els 35 i els 39 anys.
LLEVADORA DE L'ADOLESCÈNCIA A LA MENOPAUSA
El col·lectiu de llevadores d’Andorra va celebrar ahir una nova diada i la van aprofitar per reivindicar la seva feina i el seu paper en la salut de la dona i del nadó abans i després del part. Malgrat que actualment el seu rol a Andorra se circumscriu a l’embaràs, el naixement i el control del postpart, el col·lectiu, format per 14 professionals, va assenyalar que la llevadora ha d’estar present des de l’adolescència, amb el primer període, fins a la menopausa, és a dir, en les diferents etapes de la vida de la dona i no només durant l’embaràs i el part.
Ho van reivindicar les llevadores Cristina Pérez i Mireia Casanovas durant la conferència inaugural de la diada, titulada Evolució de la maternitat a Andorra. Davant d’una audiència d’una vintena de persones, les dues professionals van explicar el paper que tenen actualment en el sistema sanitari del país i van recordar que fins al 2012, quan es va crear el programa de donació de sang de cordó umbilical, no hi havia consulta de llevadora als centres de salut. “Fins fa cinc anys no es veia la llevadora fins al moment del part”, van explicar les dues professionals, que van indicar que “l’ideal seria fer tres visites durant l’embaràs”.
Segons les dades que van posar sobre la taula a la conferència, l’any passat hi va haver 558 parts a Andorra, tot i que van ser 569 les mares que van participar en el programa maternoinfantil del SAAS. Onze d’aquestes mares no van donar a llum al Principat. La xifra de 558 naixements està molt lluny dels 875 de fa vuit anys. La crisi econòmica i la marxa de molts residents, van indicar, ha fet disminuir el nombre de parts els darrers vuit anys. Dels realitzats l’any passat, el 56% van ser de mares que tenien el primer fill, el 36% el segon, el 5,6% el tercer i l’1,6% el quart o més.
A més de la conferència, la festa de les llevadores va comptar amb un taller titulat SOS, soc pare, i es van fer activitats lúdiques per als nadons. La diada al centre cultural la Llacuna va acabar amb un berenar.