“La reforma de l'eix comercial és més perquè la piloti un arquitecte”

Han viscut mesos de polèmica amb els comuns pel vet per reformar Meritxell i Vivand.

Ens vam trobar que era un concurs de mèrits i pensàvem que el que es mereix és un concurs d’idees. A més, el plec de bases al nostre entendre tenia mancances. Al final es va quedar com estava i la situació era la inicial, la no participació. El mateix punt en què vam estar fa tres anys. El col·lectiu d’arquitectes es va posicionar, en aquell cas era un concurs d’idees, i ho va acabar fent un enginyer.

A Meritxell s’han fet diverses reformes i cap no ha donat la vistositat que s’espera.

Per això caldria fer un concurs d’idees i que el projecte que surti el tirin endavant i sense por, que és una mica el que va passar a Carlemany, on es va fer un concurs que va guanyar un equip d’arquitectes, es va fer i ha donat un resultat molt bo.

No és una mesura massa radical posar un vet i impedir que cap col·legiat participi al concurs, és com un pols a l’administració perquè bloqueja que es pugui fer si no accepta les condicions del col·legi?

Públicament s’ha vist una mica així però no ha anat així. Es va fer una votació a la qual van participar gairebé una trentena dels vuitanta col·legiats, és representativa, i de fet és la quantitat de gent que es presenta a concursos, que està entre 20 i 30 com a màxim, i d’aquesta votació van sortir 21 o 22 que sí i 4 o 5 que no. Llavors és una decisió del col·lectiu per la lluita sempre per al bé de la qualitat i per treballar dignament en aquesta professió i crec que és una lluita de país, que fem les coses bé. Ni és una dictadura ni res, es va decidir democràticament. Tots estàvem d’acord que el plec de bases no estava bé i més que res vam dir de sacrificar aquest concurs, perquè no són temps gloriosos per a la professió, però és un esforç per la qualitat i amb això per sort anem tots fent pinya.

Hi ha hagut queixes de col·legiats que volguessin participar al concurs?

Hi ha gent que deia que potser s’havia d’haver deixat més lliure, però si formes part d’un col·lectiu i hem d’anar tots a l’una i és una decisió del col·lectiu s’ha de respectar, perquè no és una decisió capritxosa ni per buscar confrontaments. El col·lectiu no està per regalar feines i la junta és totalment voluntària, no tenim cap remuneració i no ens posem gratuïtament en confrontacions que no ens agraden i que a sobre ens poden repercutir en l’àmbit personal al despatx. Sí que n’hi ha que poden estar més en contra però la gran majoria va dir que s’havia d’anar a l’una.

Quin dèficit pensen que pot tenir l’embelliment perquè no hi participi un arquitecte?

Inicialment ja estava pensat perquè fos per a un arquitecte, llavors per alguna cosa seria. Al final l’arquitectura és l’art de projectar i construir amb tècnica, en canvi l’enginyeria és més l’aplicació pràctica de la ciència i la tecnologia, i ens diferencia que tenim una formació sobre la base de criteris estètics que l’enginyeria no té i no es tracta de tenir bon gust o mal gust, hi ha una formació i uns estudis per resoldre millor aquestes qüestions. I penso que aquest concurs és més perquè el piloti un arquitecte tot i que estaria molt bé un equip multidisciplinari amb enginyers, evidentment.

La cònsol de la capital s’ha mostrat molesta pel vet perquè diu que ha endarrerit les obres i ha perjudicat el comerç, se’n senten responsables?

No, de cap manera, perquè això no està a les nostres mans. Al contrari, l’objectiu del col·legi ha estat sempre intentar que surti el millor projecte possible, i si et donen unes condicions en les quals has de fer la feina i si la fas i surt malament i n’has de ser responsable, dius: “Si he d’agafar aquesta responsabilitat final deixa’m decidir coses al principi que són importants com a col·lectiu.”

El col·legi creu que serà la reforma bona?

No estem amb el sentiment d’esperar que falli, tant de bo surti bé, el que passa és que ara està una mica en mans de l’atzar que de fet és el que va dir el degà dels enginyers, que ara tenim l’oportunitat d’encertar-la, i a mi això em fa por perquè són diners públics i no es tracta d’encertar-la i si es treballa bé des de l’inici un avantprojecte assegurem una mica que surtin bé les coses, que igualment també es poden torçar, però minimitzes el risc.

La relació amb el Col·legi d’Enginyers és tibant?

No, ens portem bé. Anem a dinar les juntes corresponents 3 o 4 cops, però sí que és cert que en el tema de les avingudes respectem la seva decisió de voler participar-hi però no la compartim. Som dos col·legis bastant diferents perquè el d’enginyers és jove, en el sentit que és col·legi oficial des del 2012, i nosaltres tenim 30 anys i ho tenim potser més fàcil perquè som tots arquitectes, i llavors es tracta de regular una professió que tots fem el mateix, i ells tenen fins a 25 titulacions, internament ja ho tenen bastant més complicat.

S’haurien de delimitar més les competències de cada professional perquè no hi hagi dubtes, la legislació és prou clara?

Andorra ho marca a trets molt grans, a vegades hi ha indefinició i en aquest sentit estaria bé la LOE, la llei d’ordenació de l’edificació que a Espanya defineix molt bé com està, i com que Andorra es basa en les competències del país d’origen de la titulació en aquesta llei diu les competències exclusives dels arquitectes en tot el que són edificis administratius, religiosos, culturals, esportius, residencials i a partir d’aquí l’urbanisme és compartit amb ponts i camins i potser estaria bé que es definís millor què ha de fer cadascú.

Noten els arquitectes la millora econòmica, hi ha més feina?

Lleugerament, i no crec que sigui per ganes de ser optimista, crec que es comença a notar el canvi de tendència. L’altre dia parlant del pla Renova amb Medi Ambient les estadístiques indiquen que la gent ja s’interessa per la intervenció global de l’edifici, que és interessant per a l’estalvi energètic perquè si canvies les finestres però no la resta pots perdre per les parets, per exemple, i és una inversió interessant per a Andorra per un tema de sostenibilitat i estalvi energètic.

Ha augmentat la reforma?

Està estabilitzada des de l’any passat.

Surten arquitectes del país a treballar a fora?

N’hi ha, però no més que abans.

Tenen els andorrans el mateix tracte amb homologacions que un estranger aquí?

Això està igual que fa un any i és més complicat col·legiar-te a baix que no pas aquí, és aquella reciprocitat agafada amb pinces perquè si dius que te’n vas a treballar a baix ho tens més complicat, els que venen aquí no ho tenen tan complicat.

Consideren que s’haurien de posar més filtres aquí?

Sempre que sigui per primar la qualitat, no tant per dir que ho volem nosaltres perquè ja amb l’obertura econòmica no té sentit i ho tenim totalment assumit, però sí que per primar la qualitat s’hauria de garantir amb les titulacions que tots els que entren al col·lectiu estiguin en les mateixes condicions de formació.