Presidencials franceses
Dobla a la capital i venç per poc al Pas
La participació es manté pràcticament igual i tampoc arriba a la meitat del cens
Dobla a la capital i venç per poc al Pas
El candidat socioliberal, Emmanuel Macron, va rebre gairebé el doble de vots que la candidata del Front Nacional, Marine Le Pen, en els resultats d’Andorra la Vella i del Pas de la Casa de les eleccions a la presidència francesa, segons dades proporcionades per l’ambaixada gal·la. A Macron li van donar suport 691 electors pels 356 que van votar per Le Pen. Per meses, el candidat socioliberal va arrasar a la capital amb 528 vots pels 226 de la rival, mentre que a la mesa encampadana la seva victòria va ser molt més ajustada, 163 a 130.
A la primera volta, Macron ja va superar la candidata del Front Nacional però per una diferència de 40 vots, de manera que ara ha pogut concentrar el vot del centrista Fillon, el candidat més votat al Principat, i dels socialistes de Hamond, que s’havien quedat sense representant. Per la seva banda, Le Pen ha sumat gairebé 120 sufragis, però han estat insuficients.
La participació en aquesta segona volta de les eleccions presidencials ha estat pràcticament idèntica a la de la primera i ahir 1.144 ciutadans van dipositar la seva butlleta a les urnes. Són quatre més que fa dues setmanes, encara que la participació segueix sense arribar ni al 50%. El cens electoral d’Andorra el formen 2.368 electors. A més, també és remarcable l’elevada quantitat de vots en blanc que hi ha hagut. Entre les dues meses se’n van comptar 84 i confirma el rumor que molta gent apostava per l’abstenció o pel vot en blanc.
REPORTATGE
'FINAL D'UNA ETAPA'
urant el matí, la sensació que tenien els assistents a l’ambaixada era que menys gent havia anat a votar. Després, quan els resultats electorals es van fer públics es va destapar que aquella intuïció no era certa, però la gent ja començava a creure que la campanya per l’abstenció que en els últims dies havien llançat alguns sectors afins al candidat Mélenchon havia aconseguit els seus fruits, encara que no tothom es resignava a seguir-la. Una resident es resistia a fer cas a aquesta opció, ja que, segons ella, “si optes per l’abstenció aleshores estàs permetent que un altre decideixi per tu. Encara que la meva opció surti derrotada, almenys hauré expressat la meva opinió i deixat clares les meves idees”. En aquest sentit un altre elector aventurava que “per desgràcia hi haurà una gran abstenció, els que ho facin estaran permetent que altres persones decideixin per elles”. Sobre els possibles resultats que poden sortir, aquest mateix votant es lamentava perquè “hem de triar entre dreta i extrema dreta i en aquest cas opto per l’opció més moderada. De totes maneres, ens fan escollir entre extrems i això mai és bo”. El Lacoste, l’única persona que no va tenir problemes per donar el seu nom, va opinar just el contrari: “Jo vull que es produeixi un canvi radical a tota la situació. Amb l’esquerra i la dreta tradicionals mai passava res i espero que guanyi Le Pen per canviar Europa de dalt a baix.” Mentre monsieur Lacoste deia aquesta frase amb total naturalitat, la seva dona, al costat, li donava copets amb el colze fent-lo callar.
La manca de partits progressistes és una situació que alguns dels votants trobaven a faltar encara que un jove defensava que Macron “és hereu de l’esquerra. No de la tradicional, sinó d’una més jove i amb idees adaptades als temps que vivim”. Una mare i la seva filla apostaven perquè el nou president de la República hauria de preocupar-se més pels andorrans, en qualitat de Copríncep. “És molt important que ens tinguin en compte, a nosaltres que vivim al país, però també als mateixos andorrans, ja que l’escollit serà també el seu cap d’Estat. En aquest sentit, no hi ha color sobre quin dels dos candidats treballarà més per això. Macron, és clar”, afirmaven amb rotunditat. A més, a molts dels residents els preocupava la situació en què podia quedar Europa. “Aquestes eleccions poden determinar el futur d’Europa, ja que podem tenir una França oberta o no”, afirmava un dels electors.
La disputa entre el candidat socioliberal i la representant del Front Nacional animava la cua abans de poder exercir el dret a vot. Alguns xiuxiuejaven a qui votarien, altres ho afirmaven en públic però la majoria d’ells optava per agafar les butlletes dels dos candidats i tancar-se en una de les cabines que permetien una major privacitat. Abans d’això, tots els residents francesos que arribaven a l’ambaixada havien de superar per un detector de metalls. A l’entrada, a més, un cotxe de la policia andorrana feia guàrdia durant una estona. “Seguim el dispositiu habitual, el mateix que vam fer per a la primera volta”, va afirmar un dels agents.
Les converses seguien en marxar cap a casa. Un enquestat explicava que “la mort dels dos partits tradicionals certifica el final d’una etapa, de totes maneres la unió d’aquests en contra de Le Pen donarà més opcions a Macron”. Finalment, un dels consultats resumia l’opinió majoritària amb una frase: “Creiem que guanyarà Macron i que no passarà com als EUA que sortirà un Trump.”
