“Hi ha empreses que han marxat cansades de tanta burocràcia”

La CEA considera que l’economia està estancada.

Vam dir que realment l’economia ha repuntat, el turisme tira perquè les economies veïnes també han millorat, però en general creiem que hi ha estancament, sobretot respecte a la inversió estrangera. Han vingut empreses, però evidentment no està tenint els resultats que a tots ens hauria agradat, que fossin moltes més, amb un perfil més mitjà, que haurien pogut aportar més creixement, i creiem que hi hauria d’haver accions molt més directes o agressives per anar a buscar inversió i comunicar cap a l’exterior els canvis que hi ha hagut a Andorra.

No s’expliquen bé els canvis i els avantatges que hi ha, o és que Andorra no és interessant?

La CEA són molt crítics, i per això hem engegat la marca Andor­ra, estem treballant per intentar millorar la imatge del país i crear una imatge més moderna. Crec que no es comunica prou, tots fem esforços, però en caldrien més i una acció conjunta. ADI és la societat de Govern i jo i el president de la Cambra formem part del consell d’administració i la comunicació i moltes vegades ens assabentem de coses quan ja les estan fent.

Falta coordinació per informar de manera unificada?

La CEA al juny anem a Madrid, després a Portugal, també potser a París, ens moguem però cadascú pel seu costat. S’hauria de buscar una fórmula on els empresaris i el sector públic i privat poguéssim comunicar d’una forma més uniforme les reformes, i d’aquí ve la marca Andorra, perquè creiem que si tenim eines que puguin ajudar a qui viatja pel món que pugui explicar què som i les coses bones que el país pot oferir ho hauríem de poder fer tots de la mateixa manera.

Fa anys que s’aposta per la inversió estrangera com a pilar de l’economia, com és que no s’ha treballat millor?

Hi ha dos factors, la falta de comunicació, hauríem de comunicar molt més i de vegades comuniquem només massa a prop. Hauríem d’intentar comunicar molt més lluny perquè pot ser molt interessant crear hòldings a Andorra d’empresaris de fora de la UE justament per operar a la UE. Aquest és un dels grans punts forts d’Andorra, perquè al final estem parlant de no voler donar la imatge de treure empreses d’Espanya o França perquè tots sabem que la imatge que s’emportaran els governs és que són empresaris que volen evitar pagar impostos.

S’identifica Andorra amb un país per no pagar impostos?

Cal desterrar aquesta imatge, al final qui vulgui venir vindrà perquè tenim una fiscalitat més competitiva, però sí que hauríem de reforçar, i de manera important, la comunicació cap a països que podrien fer servir Andorra com a plataforma d’inversions a la UE, és on tindríem més potencial. També l’efecte que hem viscut els dos últims anys del cas BPA crec que ha frenat la intenció de molts empresaris de venir. Molts diuen que de moment ho deixem aturat perquè això que ha passat ens ha ficat al punt de mira de molta gent. Alguns han reactivat el contacte i altres segurament s’han perdut.

Els tràmits burocràtics i la relació amb els bancs són un fre per invertir o ja està superat?

No està superat, perquè tots sabem que inclús hi ha hagut empreses que han desistit i han marxat cansades de tanta burocràcia i tantes traves. La ministra Descarrega ens va presentar l’objectiu de tenir en 72 hores gran part dels tràmits, i ens agradaria que es pugui concretar com abans millor. Després ens falta polir molts aspectes, el tema de la banca no sé ben bé quina solució té perquè ells fan la seva feina, que és controlar que no pugui ser gent que no seria benvinguda al país, però el control que fa el Govern diria que potser és més light i la banca el fa molt més acurat.

S’han de canviar els mecanismes de control?

S’hauria de veure de quina manera no es passa tota la pressió i la responsabilitat a la banca, perquè quan els passes tota la responsabilitat segurament són molt més dràstics del que potser caldria ser si el Govern també implementés una part d’aquests controls. Govern et diu que ells quan han fet el compliance és la banca qui té la decisió d’obrir un compte, però hi ha alguna cosa a fer. Diria, més aviat, que hi ha d’haver una voluntat de revisar aquesta llei que posa als bancs tanta responsabilitat.

L’afer BPA ha fet extremar els controls dels bancs.

Sí, ells fan la seva feina i s’hauria de mirar, perquè a vegades no és gaire normal que el Govern doni un compliance i accepti una inversió estrangera i després que el banc no vulgui obrir un compte, alguna cosa no quadra i s’hauria de veure de quina manera quan el Govern dona un compliance la banca ho tingui més fàcil, que no tingui tanta responsabilitat, potser s’hauria de compartir entre Govern i la banca. No soc cap tècnic, però ens agradaria que quan ve un inversor estranger tingui més facilitats de les que té ara. S’estan fent coses perquè això sigui d’aquesta manera i esperem veure-ho implementat com abans millor, i tant per part de Govern com de la banca, a veure si es poden trobar solucions per ser una mica més facilitadors a l’hora d’obrir comptes, tot i que ells fan la seva feina.

Hi ha moltes inversions frustrades perquè la banca decideix no obrir un compte?

Sí, se’n donen casos sovint, però la banca fa la seva feina, és el seu negoci, i quan no veuen clara una situació li diuen a la persona que vol obrir el compte que no ho veuen clar i que no li obren.

Les noves lleis laborals que ha presentat DA preveuen un fons amb aportacions dels empresaris, com ho valora?

Totes aquestes qüestions en altres països es fan agafant part de l’IRPF. Aquí volem crear una cosa paral·lela, i el que em preocupa és que cada vegada creem inseguretat jurídica perquè anem afegint al marc fiscal i laboral i de Seguretat Social coses noves i augmentant la pressió fiscal sobre l’empresari. No vull dir que el fons creï inseguretat jurídica, perquè és una cosa nova i l’hem d’estudiar, però estem parlant de més costos, i per una banda volem atreure inversió estrangera i per una altra només fem que moure les peces. Hem de tenir clar d’una vegada quines són les regles del joc i deixem de fer cada dos per tres modificacions de lleis, perquè això pot generar l’efecte contrari al que estem buscant, que és que vingui gent.

Les lleis preveuen accions perquè les empreses tinguin representants dels empleats.

L’empresa pot ajudar, demanar que es facin eleccions, i a mi em va passar a la meva, però hem de tenir en compte que la idiosincràsia de la majoria d’empreses és de molt pocs treballadors i la relació és molt propera amb el cap, i és un dels motius pel qual no hi ha aquesta inquietud d’escollir delegats. En tot cas, és un tema que s’ha d’endreçar i han de tenir la possibilitat de fer-ho, però a partir d’aquí no pots obligar que es convoquin eleccions o que s’afiliïn a un sindicat.