justícia privada
Els advocats i la Cambra impulsen una Cort d'Arbitratge
El Col·legi d’Advocats i la Cambra de Comerç signen un acord per fer realitat una institució que s’acabi convertint en “una alternativa real a la justícia”
Els advocats i la Cambra impulsen una Cort d'Arbitratge
El Principat tindrà per primera vegada una institució dedicada a l’arbitratge entre dues parts en conflicte per arribar a acords i evitar haver d’arribar als tribunals. El Col·legi d’Advocats i la Cambra de Comerç han arribat a un acord per impulsar la creació de la que han batejat com a Cort d’Arbitratge d’Andorra, un organisme que ha d’oferir “una alternativa real a la justícia” i que impulsen a parts iguals les dues institucions. La degana del Col·legi, Sophie Bellocq, i el president de la Cambra, Marc Pantebre, van formalitzar ahir la signatura del conveni davant dels mitjans de comunicació per tirar endavant un projecte que aspira a tenir vocació internacional i que vol ser una realitat en un termini breu de temps.
Bellocq i Pantebre van rebutjar concretar una data d’entrada en servei del recurs, però van expressar la voluntat d’“anar ràpid”. La degana del Col·legi d’Advocats va evidenciar les dificultats de trobar professionals qualificats –“és la part més complicada”, va confessar– i va subratllar que “primer caldrà constituir la institució i després seleccionar els àrbitres i establir el funcionament” de la cort, per a la preparació de la qual els dos organismes promotors crearan dues comissions que s’encarregaran de posar les bases de la nova institució creant “una entitat en la qual participarem de forma paritària”. “Ens trobem en una fase embrionària i no podem dir quan començarà”, va reconèixer Bellocq, la qual va remarcar que “permetrà resoldre disputes nacionals i també internacionals” en el cas de les empreses estrangeres que s’assentin al país. Un instrument que “donarà tranquil·litat als inversors estrangers que esperen resoldre ràpidament els conflictes”, va refermar.
Llei del 2014
Malgrat que el Consell General va aprovar el desembre del 2014 la Llei d’arbitratge, encara no s’havia impulsat cap organisme encarregat d’institucionalitzar aquest mitjà alternatiu de resolució de litigis al país, fet que provocava que la gent que volia optar per aquest recurs fos escassa, segons va reconèixer ahir Bellocq, que va dir que “se’n fan molt pocs, el nivell és irrisori”. “Ara és molt complicat fer arbitratges”, va assenyalar, indicant que “no és gaire usual” perquè “no hi ha cultura” de posar fi a les diferències entre dues parts de forma pacífica mitjançant la intervenció d’un neutral que resol la controvèrsia a través d’un laude, que és equivalent a una sentència judicial ferma i per tant no es pot recórrer. Per això va avançar que demanaran que es modifiqui la llei per “afinar-la millor” per a la pràctica de l’arbitratge. “La llei no ha aportat la solució, l’estem aportant avui”, va sentenciar.
Pantebre va defensar el sistema com “una solució ràpida, diligent i econòmica”, i en aquest sentit va augurar que tindrà sortida assegurant que “l’èxit vindrà per si sol”. “Limita acudir a segones instàncies, no té possibilitat de recurs en contra i és un procés molt més flexible i ràpid”, va reblar, alhora que va qualificar l’acte d’ahir com “un acord arbitral únic a Andorra”. El representant de la Cambra va explicar que s’abordaran conflictes d’índole mercantil relacionats amb el dret bancari, la compravenda internacional de mercaderies, el dret estatutari, les relacions contractuals, la propietat intel·lectual o industrial i el dret testamentari, mentre que en canvi no es podrà utilitzar en cas de conflictes laborals. El saig serà l’organisme encarregat d’executar els laudes.
De la seva banda, Bellocq va apuntar que la cort resoldrà casos “de tot tipus” i va defensar en evitar acabar als tribunals que “agilitza molt la pràctica d’empreses i aporta rapidesa”. Belloch va destacar el caràcter “atípic” que té el fet que siguin el Col·legi d’Advocats i la Cambra de Comerç els qui promoguin l’arbitratge al país. Segons va relatar, el fet de fer-ho conjuntament és “inèdit a nivell nacional i internacional”.