Relacions laborals
Només hi ha 16 delegats de personal elegits a empreses
Només en tenen nou empreses, tres de públiques i sis de privades.
Només hi ha 16 delegats de personal elegits a empreses
A tot el Principat només hi ha 16 representants de personal repartits entre nou empreses, de les quals tres són públiques i les altres sis privades, i “això demostra la manca de tradició sindical que tenim al país”, reconeix Ester Fenoll, secretària d’Estat de Serveis Socials i d’Ocupació. Per revertir la situació, Fenoll va explicar que el Govern està preparant un nou cos legislatiu per “flexibilitzar els requisits marcats a la llei del 2008 i així ampliar-ne el nombre perquè més treballadors tinguin més cobertura”. Els sindicats no ho veuen igual, ja que mentre no existeixi una estructura sindical que els acompanyi, els delegats de personal estaran completament desemparats. “Si aquests no tenen una organització sindical forta i potent al darrere seguiran sent uns titelles en mans del patró”, afirma Guillem Fornieles, representant del SAT. Gabriel Ubach, des de l’USdA, critica que molts dels consellers que ara aposten per aquesta reforma legislativa “van ser els responsables d’aprovar l’anterior. En aquell moment ja vam avançar que seria un fracàs, i el temps ens ha donat la raó”. Per la seva banda Pep Manzano, responsable de personal de la Confederació Empresarial Andorrana (CEA) diu que “calen més interlocutors i que és un dret democràtic que tenen la majoria de països, però per trobar-los caldria fer unes eleccions globals a tot el país i saber que realment representen un volum important de treballadors”.
Pressions dels propietaris
“Que en 24 anys de Constitució encara no hi hagi sindicats privats és sinònim que alguna cosa no funciona, i és que els treballadors tenen por dels patrons que exerceixen pressions i amenaces per impedir-ne la creació. Ni tan sols accepten els convenis col·lectius”, exposa Fornieles. Ubach se suma a l’argument preguntant-se “com pot un delegat enfrontar-se a un propietari per canviar res si està completament sol i desemparat?” Manzano nega la teoria dels sindicats aplicada a tot l’empresariat. De fet, de les sis empreses privades que tenen representants de personal cinc són del Grup Pyrénées, al qual ell pertany. “Si les reivindicacions dels assalariats estan ben dirigides pels delegats cap empresari les pot obviar. Al revés, haurà de tenir molta cura sobre com abordar-les”, explica.
Sindicats, patronal i Govern estan tots d’acord que calen més delegats, i per això Fenoll confia en les noves lleis que s’estan desenvolupant al Consell General. “Només les empreses amb més de 20 treballadors tenien dret a tenir representants de personal i ho volem baixar a 10. Fins i tot les que en tinguin menys podran designar un mandatari perquè exerceixi aquestes funcions.” Les propostes de la secretària d’Estat no convencen Ubach. “Tota empresa, encara que només tingui un treballador, ja hauria de poder tenir un representant, però sabem que n’hi ha alguns que han abandonat el càrrec abans d’enfrontar-se amb el seu patró.” Manzano no té por a la representació sindical, al contrari, “som els primers interessats a fomentar uns sindicats forts perquè només així sabrem que ens dirigim a unes persones que realment representen un gruix important de treballadors. Els sindicats tenen un paper important en un país”.
L’actuació del Govern és molt criticada pels sindicats. Fornieles manifesta el paper real de les organitzacions que representen: “Servim perquè el Govern pugui dir que al país hi ha sindicats però no és cert.” I Ubach sentencia “que al Consell General no hi ha representants dels treballadors, només dels funcionaris i dels grans empresaris”. Des de la patronal, Manzano manté que “les lleis no asseguren representativitat, sinó unes eleccions sindicals que representin el màxim de treballadors”.