El metge referent rebrà una retribució per cada pacient

El metge referent és la figura principal envers la qual s’orientarà ara el model d’atenció sanitària fruit dels canvis emmarcats en la reforma impulsada pel ministeri de Salut. Aquesta mesura obligarà els malalts a escollir un metge de capçalera que s’encarregarà de traçar l’itinerari mèdic del pacient i derivar-lo si cal a l’especialista. Això afectarà totes les especialitats llevat d’algunes en què es permetrà l’accés directe sense haver de ser visitat pel facultatiu referent. Es tracta dels especialistes en tocoginecologia, els oftalmòlegs, els estomatòlegs, els serveis d’urgències i els especialistes derivats des d’urgències. Tot i que es permetrà no haver de passar pel metge referent, tots els especialistes hauran de compartir la informació clínica amb ell, que coordinarà el dossier mèdic personal. La història clínica compartida és un dels altres aspectes principals de la reforma.

Canvis en el reemborsament

Saltar-se l’obligació de passar pel metge referent serà penalitzat econòmicament en el reemborsament de la CASS excepte en les especialitats a les quals es permet demanar cita directament. L’acord entre l’ens i els metges estableix que “l’accés al metge especialista sense la prescripció per part d’un metge referent tindrà un reemborsament diferenciat” que encara està per concretar –s’haurà d’especificar en un reglament a part–. En el cas dels assegurats que no vulguin escollir metge de capçalera, podran fer-ho però patint canvis en el percentatge de reemborsament. Concretament, el conveni contempla que puguin “mantenir uns hàbits assistencials similars als actuals” amb la conseqüència, això sí, plasmada en el reemborsament de la CASS.

L’especialista podrà indicar l’assistència per un altre especialista però el malalt haurà de tornar al metge referent “tan aviat com la situació clínica permeti el seu correcte seguiment des de l’atenció primària”. Sigui com sigui, la informació clínica s’haurà de facilitar sempre, obligatòriament, al facultatiu de referència.

Mesures d’eficiència

L’objectiu dels canvis en el model sanitari és frenar l’augment de la despesa i avançar cap a aconseguir l’eficiència del sistema. És per això que al pacte que regula l’activitat mèdica s’insisteix en el fet que els professionals tinguin cura dels recursos en tot moment i fins i tot preveu mesures per castigar aquells que s’escapin d’aquesta motivació. Segons es detalla al document, el ministeri de Salut elaborarà unes guies clíniques i protocols per orientar la política de contenció de la despesa que tots els metges hauran de seguir amb l’objectiu d’assolir “l’ús apropiat de les opcions diagnòstiques i terapèutiques”. Si s’han de realitzar actes mèdics fora del protocol, caldrà una “entesa prèvia” i un informe mèdic que ho justifiqui, perquè si no no serien reemborsats. A més, s’explicita que els professionals hauran de “prestar especial atenció en la certificació d’incapacitats temporals, prescripció de receptes farmacèutiques, petició de proves complementàries i ordres de tractament” i, a més, assenyala que si cal un increment de l’activitat “s’haurà de justificar”.

Davant d’incompliments d’aquests compromisos, serà la comissió de seguiment qui haurà d’estudiar el cas. L’òrgan, format per tres membres de la CASS i tres metges del Col·legi, avaluarà aquelles actuacions que puguin ser constitutives d’incompliment o d’infracció del contracte regulador del procediment de transmissió de les dades mèdiques i proposarà mesures correctores, així com maneres de reduir la despesa per part dels metges. També es fixaran en els prestadors que es desviïn del seu camp d’activitat.

Professionals liberals

El conveni, que afecta tant els metges liberals com els assalariats que treballen per entitats privades, estipula que un prestador convencionat a la CASS no podrà prestar el mateix tipus d’assistència sanitària com a liberal. Així mateix, un metge convencionat no pot prescriure prestacions d’un que no ho estigui ni tampoc d’un prestador de fora d’Andorra si hi ha l’oferta adequada.

En aquest sentit, es prioritzarà l’assistència sanitària de professionals assentats al territori i si es deriven pacients a fora haurà de ser prèvia justificació i acceptant els canvis en les condicions de reemborsament. D’altra banda, estableix que els metges poden treballar més enllà dels 72 anys a través de renovacions anuals del contracte amb la CASS.

MESURES

1 Retribució

Paga anual per cada malalt

El metge referent rebrà una paga anual per cada malalt que l’esculli com a professional de referència. Aquest facultatiu coordinarà i centralitzarà el dossier mèdic de cada pacient.

2 Complement

Compensacions econòmiques extra

Els metges percebran compensacions extra en funció del grau de compliment de les campa-nyes de promoció de la salut i prevenció de les malalties.

3 Excepcions

Accés directe a especialistes

Les visites amb especialistes es faran sempre a través del metge referent excepte en les següents disciplines: tocoginecologia, oftalmologia, estomatologia i serveis d’urgències.

4 Penalització

Canvis en el reemborsament

No passar pel metge referent serà penalitzat econòmicament en el reemborsament de la CASS. El canvi en el percentatge es concretarà en un reglament.

5 Despesa

Mesures d’estalvi per als metges

El ministeri de Salut elaborarà guies i protocols clínics per orientar la política de contenció de la despesa sanitària. Els metges estaran obligats a seguir-la i si no ho hauran de justificar.

6 Fiscalització

Accions en cas d’incompliment

Una comissió de seguiment avaluarà tots aquells casos en què els metges puguin incórrer en incompliments de les obligacions i promourà mesures correctores.