DA inicia la recerca d'un candidat de “consens”

L’executiva que decideixi el nom del relleu de Martí no serà l’actual, ja que DA convocarà un congrés extraordinari la propera tardor on s’escollirà la nova direcció del partit, que serà, a més, l’encarregada de preparar els comicis del 2019. Jover, en declaracions als periodistes, a més de no postular-se com a possible candidat va deixar molt clar que en cap cas el mecanisme de l’elecció del candidat serà unes primàries.

L’actual cap de Govern, Toni Martí, va destacar que l’anunci de l’inici del mecanisme per trobar el seu substitut s’ha fet amb “absoluta normalitat” i ha estat “molt ben vist” per tota la militància. “Quedar molta feina per fer i l’executiva farà tot el que hagi de fer per trobar un candidat”, va dir Martí, que hi va afegir que “estem fent els passos sense pressa però sense pausa i ens hem dotat d’aquest mecanisme. Però trobar el meu substitut no serà ni demà demà passat”.

El cap de l’executiu va assegurar que no té cap favorit al relleu i va assenyalar que “el menys important són les persones, ja que el més important és el projecte i el que em fa il·lusió és el projecte de Demòcrates per Andorra”.

Un Martí molt relaxat va tancar el congrés demòcrata amb un discurs en què va posar en valor la feina realitzada per l’executiu que encapçala des de fa sis anys. Va parlar de l’obertura i de l’atorgament dels drets econòmics a tots els residents, dels beneficis dels convenis de no doble imposició i, segons ell, de la bona gestió dels diners públics per part de DA. El cap de Govern va resumir tota aquesta acció amb una paraula: “Modernització.” Però, va matisar que perquè “la modernització tingui sentit ha de ser per a tothom. I aquest és el treball que hem de fer els propers anys: que cap ciutadà tingui la sensació que ha quedat exclòs”.

Jover també va destacar la feina realitzada pel Govern demòcrata. “Fa sis anys persones d’horitzons polítics diferents vam compartir un diagnòstic comú sobre la greu situació que patia Andorra i les reformes necessàries per tornar el país i els seus ciutadans al camí del creixement”, va dir, per afegir que “aquest va ser i ha de ser el camí de DA per construir tots junts una Andorra millor”.

EL GOVERN ESTUDIARÀ LA REBAIXA DELS ANYS PER OPTAR A LA NACIONALITAT

La militància de DA va aprovar per unanimitat les sis ponències presentades en un congrés que, segons el cap de Govern, es va desenvolupar “en un clima de serenor i responsabilitat”. Quatre de les sis ponències van girar al voltant de la migració i la nacionalitat, i d’una va sortir l’encàrrec al Govern de promoure la modificació de la Llei de la nacionalitat en el sentit de fer més “pertinents” els mecanismes associats amb l’avaluació de la integració dels residents que volen esdevenir andorrans per garantir que sigui “real”. En la mateixa ponència s’encarrega a l’executiu que promogui els elements legals i administratius necessaris a fi d’impulsar la integració real dels residents. I no serà fins que es desenvolupin els punts anteriors que el Govern estarà obligat a estudiar la viabilitat de reduir els 20 anys per obtenir la nacionalitat.

Si DA es va mostrar obert en un futur a rebaixar els anys de residència per esdevenir andorrà, la militància, però, va votar de manera unànime la ponència que tanca la porta a la doble nacionalitat. Una ponència que va instar el Govern a fer els passos necessaris en el marc de la negociació per un acord d’associació amb la UE per enfortir el passaport andorrà i fer innecessari tenir la doble nacionalitat. “La rebaixa dels anys de residència o la doble nacionalitat han de ser una qüestió més global com prestigiar la nacionalitat andorrana o que els joves andorrans estiguin ben acollits a Europa com els nouvinguts a Andorra”, va dir Martí.

La moció que busca enfortir les mesures integradores a fi de facilitar el sentiment de pertinença i d’identitat al país dels residents en la qual, entre d’altres mesures, s’assenyala la necessitat de construir un relat que reforci la noció d’andor­ranitat, de reforçar els mecanismes d’“andorranització” en els tres sistemes educatius, d’incrementar la presència de la bandera, l’himne i el català als clubs esportius i d’evitar que els polítics usin referents externs també va ser aprovada per unanimitat. A més d’instar el Govern a analitzar la viabilitat d’aquestes propostes se li va encomanar la creació d’un museu nacional.

També en el context de la immigració es va demanar la creació d’un punt d’acollida presencial i on line per a persones nouvingudes.

Ampliar la xarxa de CDI, reforçar les polítiques turístiques i les de l’estalvi i l’eficiència energètica van ser altres de les demandes.