Govern preveu iniciar el 2018 un vial alternatiu a Sant Julià

El nou vial enllaçarà amb el túnel de la Tàpia i seguirà per l’altra banda del riu en la línia del càmping Huguet, per finalitzar en la connexió amb Francesc Cairat. La unió de les dues vies tindrà lloc a l’altura del número 22, on es troba l’edifici de Banc Sabadell d’Andorra. La clau per a la descongestió del trànsit envers la frontera serà que s’ha previst que el nou vial sigui de dos carrils i tan sols en sentit Espanya. Al mateix temps, la via actual que passa per l’avinguda Francesc Cairat es limitarà tan sols al sentit Andorra la Vella. L’executiu considera que dotant de dos carrils de circulació cada sentit s’eliminarà bona part de l’embús que es crea a la zona de Sant Julià de Lòria en els moments que hi ha una important afluència turística. L’executiu creu que aquesta alternativa és la millor opció tenint en compte l’impacte mediambiental.

El Govern considera que no s’ha d’engegar un altre gran projecte constructiu per a la xarxa viària, descartant la idea original d’anteriors executius de fer un vial que connectés el túnel de la Tàpia amb la frontera. Aquesta obra preveia inicialment un gran túnel excavat i posteriorment va derivar cap a un túnel artificial. I finalment sense túnel, però cap de les tres opcions serà la que s’aplicarà. El Govern ha decidit fer un tros del vial i en el futur ja es decidirà si s’acaba allargant o no una nova carretera fins a la frontera hispanoandorrana.

L’actuació a Sant Julià no es limitarà al vial de sentit baixada, sinó que també s’ha previst que es faci una rotonda elevada a la zona on la general connecta amb la carretera cap a Fontaneda. Es farà una estructura per sobre del riu que ha de permetre eliminar els problemes que tenen lloc en l’encreuament entre les dues car­reteres. Les obres d’aquesta rotonda també podrien iniciar-se l’any vinent.

Sense més grans obres

El posicionament de Toni Martí és contrari a la creació de grans infraestructures, entenent que l’aposta de futur per una Andorra verda ha de ser congruent. En aquesta línia, s’han de deixar de fer més quilòmetres de carreteres perquè passin més cotxes. El cap de Govern defensa que s’ha de combinar el manteniment de l’entorn i l’aposta pel medi ambient amb algunes actuacions que ajudin a alleugerir els punts negres que hi ha a la xarxa viària. Per aquest motiu, és partidari de fer intervencions puntuals de millora que no pas engegar nous grans projectes.

L'EXECUTIU ESTÀ DECIDIT A INVERTIR EN L'AEROPORT DE LA SEU

El Govern està fermament decidit a invertir si és necessari perquè l’aeroport d’Andorra-la Seu acabi sent operatiu i disposi de la possibilitat d’acollir vols regulars comercials. El gabinet demòcrata té molt clar que mai es construirà un aeroport dins del territori nacional perquè l’aposta per la preservació del medi ambient és prioritària. Aquesta voluntat política és incompatible amb el fet que en un territori tan petit s’instal·li una infraestructura amb tant d’impacte com un aeroport. La prioritat de l’executiu en aquests moments és aconseguir que Espanya accepti la utilització del GPS com a sistema d’aproximació per a l’aterratge. Aquest és l’element que faltaria perquè línies aèries estiguin disposades a fer vols comercials en aquest recinte. Les companyies Air Europa i Air Nostrum ja han expressat la voluntat de fer vols en cas que s’implementi el sistema de GPS.

El gabinet demòcrata manté que disposar d’un aeroport a prop és important per fer un salt respecte a l’atracció de turistes d’alt estànding i d’inversió estrangera. En els dos casos la possibilitat d’una connexió ràpida per via aèria és fonamental. En l’àmbit turístic, ha d’obrir la porta a atreure altres mercats més enllà dels tradicionals i als quals és complicat accedir sense vols directes. Respecte als inversors estrangers, la demanda de connexió aèria és una prioritat a l’hora de plantejar instal·lar-se a Andorra. Fins ara les prospeccions per atreure inversors de països del centre i l’est d’Europa, més enllà d’altres continents, s’han trobat amb l’escull de la falta de connexió aèria com a barrera infranquejable.