Multes per als funcionaris que cometin faltes en el nou règim disciplinari

Així, per una falta lleu, la proposta afegeix a l’amonestació verbal o escrita i la suspensió de feina i sou de fins a 15 dies, la possibilitat d’imposar una multa que pot anar des d’una dècima part de la mitjana del salari percebut l’últim any a una tercera part del mateix. Si la falta és greu la multa oscil·laria entre la tercera part de la mitjana del salari i la totalitat del mateix. Tanmateix, quant a conseqüències laborals, se suspendria l’aplicació de la car­rera horitzontal durant un període d’un a dos anys, es podria aplicar una penalització que afectaria beneficis com ara la promoció o la mobilitat voluntària de lloc de feina (fins a un màxim de dos anys) i també es preveu el vet a accedir a càrrecs de comandament durant dos anys. Possibles penalitzacions afegides a les ja previstes ara: suspensió de sou i feina de quinze dies a un mes, reubicació obligatòria (que pot ser obligatòria o temporal) a un altre lloc de treball i destitució del càrrec de comandament.

Finalment, quant a les faltes molt greus, la multa no s’hauria quantificat en la proposta però sí que s’eleven les conseqüències d’interrompre la progressió dins de l’administració de dos a quatre anys i durant el mateix període de temps el funcionari penalitzat pot tenir prohibit ocupar un lloc de comandament. Es mantenen vigents la suspensió de sou i feina d’un mes a sis mesos i l’acomiadament o inhabilitació, temporal o definitiva. L’apartat de sancions afegeix que a les descrites s’hi poden afegir d’altres, com ara, en casos que no respecti l’horari de treball o hi hagi absències injustificades, rebaixes salarials que es calcularien en funció del temps que l’empleat hagi estat absent.

Tipologia de faltes

El règim posat sobre la taula –i que ha provocat rebuig sindical– entra molt més en el detall del que pot ser susceptible de falta. D’una quinzena de faltes greus descrites a la Llei vigent es passa a descriure prop de 40. Les considerades faltes molt greus es doblen –de 15 a 30, aproximadament– i aquí s’incorpora els comportaments d’assetjament sexual, físic o verbal. Suposarà un agreujant que el responsable de l’acte vexatori sigui un superior jeràrquic.

Entre les conductes considerades molt greus que s’incorporen al nou règim hi ha ordenar a un subordinat un acte il·legal, atemptar contra la dignitat del funcionariat o la imatge de l’administració, una actitud reiterada de manca d’interès a complir amb la feina, fer d’altres feines mentre s’està de baixa, baralles continuades amb d’altres empleats públics o apropiar-se de béns de l’administració.

Quant a les greus, es descriuen nous actes susceptibles de càstig com ara simular una malaltia per no acudir a treballar, rebutjar sotmetre’s a una revisió mèdica, no acudir a formacions, faltes de respecte envers els companys o els administrats, anar a treballar en estat ebri o sota l’efecte de les drogues o actituds imprudents durant les hores de feina que posi en risc el mateix treballador o terceres persones.

Responsables, resolució

El règim disciplinari també afecta qui encobreixi els fets constitutius de falta o qui no n’eviti la producció de la falta malgrat poder-ho fer. Aspectes com l’expedient personal, la intencionalitat, el grau de responsabilitat del treballador en l’organigrama, si hi ha antecedents o reincidència o si l’acte també ha estat objecte de causa penal es tindran en compte a l’hora de decidir la resolució a imposar.

Els fets

El funcionari que hagi comès una falta pot haver de pagar una multa proporcional a la gravetat de la falta i que s’associa al salari.

En el cas de faltes greus o molt greus la sanció també pot comportar el vet a accedir a càrrecs de comandament o d’altres afectacions a la carrera professional.

Les faltes greus són una quarantena i les molt greus unes trenta. El règim s’assimila al dels cossos especials i especifica molt més les conductes punibles.

No només s’actuarà contra qui cometi l’acte, també contra encobridors o contra qui sigui coneixedor dels fets però no els impedeixi.

El règim estableix el dret dels treballadors a la defensa, amb possibilitat de ser assistit per un advocat i tenir accés a l’expedient.

El termini de les instruccions queda fixat entre 1 i 3 mesos en funció de la gravetat dels càrrecs. Els terminis per resoldre van de 15 a 45 dies.

En la decisió sobre el càstig a imposar es tindran en compte qüestions com l’expedient personal, si hi ha reincidència o la respon-sabilitat que té el treballador en el si de l’administració.