reportatge
El totxo i la (no) confiança
El primer trimestre del 2017 ha estat excepcional per al sector de la construcció a Espa-nya, que s’ha erigit líder de la recuperació econòmica. Tot i que històricament l’evolució del totxo al país anava en paral·lel a la d’Espanya, el ram no arrenca ni genera confiança.
El totxo i la (no) confiança
El principal problema per a la construcció no és que no s’edifiquin pisos (que no se’n fan), ni que no es donin crèdits (que no se’n donen), ni que gairebé no hi hagi obra pública (que no n’hi ha), ni que la majoria de la població no vulgui sentir a parlar de comprar un pis (que no se’n compren)... el principal handicap és que la desconfiança és tan gran que la inversió és de mínims i ni tan sols es rehabilita. El sector a Andorra, no només no creix, sinó que el parc d’edificis es degrada sense que existeixi una voluntat de refer els blocs més antics.
Per primer cop en dècades els camins de la construcció d’Espanya i Andorra són molt diferents. Al país veí el totxo ha agafat les regnes de la recuperació econòmica, amb creixements del 4% el primer trimestre de l’any i fent que Espanya estigui per damunt de les expectatives d’evolució econòmica. El sector va tan ràpid que durant aquest any es preveu que es creïn 410.000 llocs nous de treball. I no es tracta, segons les fonts consultades, de tornar a les xifres de la bombolla immobiliària, sinó de tenir creixement sostenible i que ajudi a fer rodar l’economia i a crear llocs de treball.
Per què a Andorra el totxo continua a l’UCI? Les mateixes fonts, de l’àmbit immobiliari i de la construcció, assenyalen la manca de confiança. I en el doble sentit. D’una banda hi ha falta de confiança en el sector que s’estén a molts àmbits. Des del ram immobiliari s’apunta que és possible que la crisi continuï gairebé intacta en aquest sector perquè mai va arribar a culminar, en referència que els preus dels pisos a Andorra no van caure a plom (excepte els apartaments de segones residències) ni van caure constructores i immobiliàries grans amb immenses promocions a mig fer... simplement es van deixar de comprar pisos, i segons aquestes fonts, la sensació al carrer és la mateixa.
La confiança tampoc ha arribat als bancs, que a diferència d’una part important dels espanyols, continua sense deixar diners per a la compra de l’habitatge. Sobre el paper, les entitats estan obertes a donar préstecs, però quan arriba l’hora de les condicions i les garanties només acaba tenint un crèdit qui no el necessitaria, segons les mateixes fonts.
Les lleis urbanístiques tampoc ajuden, segons diferents fonts del ram de la construcció. La queixa en aquest cas és doble. D’una banda, la cessió del 15% (pagar la xifra equivalent en diners al comú) del terreny en zona urbana consolidada (on ja hi ha els serveis) es considera un entrebanc molt important que no es dona en altres llocs. El sector veu un fre considerable perquè a més significa que s’ha de pagar (per un edifici petit de pisos poden ser uns 2 milions d’euros) una xifra important abans d’haver pogut fer negocis. Les fonts consultades indiquen que la mesura va tenir una motivació lògica en el moment del boom del totxo com a desincentivació, però que aplicar mesures tan desincentivadores en aquests moments és contraproduent.
L’altre escull legal passa per l’obligatorietat de consens d’un 75% dels propietaris d’una zona on es vol construir (amb un pla parcial). Des del sector de la construcció s’explica que a l’hora de la veritat els notaris volen que sigui el 100% els que hi estiguin d’acord per evitar problemes legals. Aquestes fonts comenten que el requisit del 75% és molt alt i dificulta que els propietaris que volen construir puguin fer-ho per la complicació de trobar un acord, entenent que sempre hi ha una part dels propietaris que prefereix no construir.
I el segon gran problema de confiança, segons coincideixen tots els consultats, va més enllà del sector i afecta el país. Les incerteses dels darrers anys amb les constants notícies negatives sobre Andorra han fet que tant a nivell intern com extern s’estigui una mica a l’expectativa de com evolucionarà la situació. La falta de confiança, segons aquestes fonts, acaba afectant de forma important el sector immobiliari perquè en tractar-se de pagaments molt importants el client dona molta importància a la confiança que genera la inversió.