justícia
La fiscalia insisteix a demanar presó i que s'inhabiliti una agent penitenciària
Vol 2 anys, part condicional, d’internament i 4 apartada de la feina per vexacions a una interna
La fiscalia insisteix a demanar presó i que s'inhabiliti una agent penitenciària
La fiscalia insisteix a demanar presó i inhabilitació per a una agent penitenciària que el Tribunal de Corts va absoldre del delicte de tractes degradants continus a una interna. En el judici de recurs que es va celebrar fa uns dies al Tribunal Superior, el ministeri públic va demanar la mateixa pena que en la vista de primera instància: dos anys de presó, part condicional, la inhabilitació per exercir el càrrec de funcionària penitenciària durant quatre anys, sis anys de prohibició d’entrar en contacte amb la víctima i 4.000 euros en concepte d’indemnització. L’advocada defensora va demanar que el Superior ratifiqui la decisió de Corts que va absoldre de tots els càrrecs l’agent de presons.
La dona que hauria patit els presumptes tractes degradants, dels quals Corts no ha donat crèdit, és Montserrat Gimeno, una resident espanyola que està complint una pena de 20 anys de presó per haver assassinat el seu marit la matinada del 8 d’agost del 2010 al domicili que compartien a la parròquia d’Escaldes-Engordany. La víctima, que està internada al centre penitenciari de la Comella des de fa set anys, va denunciar l’agent penitenciària a la fiscalia el març del 2013, i des d’aquella data l’acusada, que segueix treballant a la presó, no pot fer cap servei al mòdul de dones.
Al judici de revisió, la fiscalia va insistir en els arguments presentats en la vista a Corts. Va sustentar els càrrecs contra la funcionària en les declaracions de la víctima i en un informe d’un company de feina de l’acusada en què assegura que la processada li va confessar que faria la vida impossible a la interna i que es va redactar un any i tres mesos després de la conversa. També va recordar que la víctima va enviar fins a 14 cartes a la direcció de la presó denunciant els fets i reclamant que es miressin les gravacions de les càmeres en aquests episodis. Va criticar els testimonis dels companys de l’acusada a favor d’ella i negant els fets, i ho va titllar de corporativisme.
La defensa va intentar, de nou, desmuntar un per un els arguments del ministeri públic. Sobre l’acusació de corporativisme dels testimonis va recordar que estaven obligats a dir la veritat i va posar en dubte els relats que la interna descrivia a les catorze cartes. Respecte a l’informe presentat pel company de feina, va tornar a insistir en el fet que es va redactar molt després dels actes denunciats i que era evident l’enemistat que hi havia entre els dos per motius personals.